Camacuc
revista infantil en valencià From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Camacuc és una revista infantil en valencià publicada per l'editorial homònima des de l'any 1984.[1] Composta sobretot per còmics, té 32 pàgines.[2]
Remove ads
La revista s'edita amb la intenció de difondre i normalitzar el valencià oferint lectures en format de còmic de la mà dels millors dibuixants del País Valencià. La publicació està present en els col·legis, instituts, biblioteques i cases particulars. Es finança a través de subscripció i publicitat,[3] i té una periodicitat bimensual. Compta amb un fons editorial de llibres de la mateixa editorial que es pot consultar al seu web. De l'any 2000 i durant quinze anys publicà una versió en aranès sota el títol d'Era Garbèra,[4] amb 800 subscriptors que s'afegeixen als 1.000 que ja tenia l'edició en valencià.[2]
Remove ads
Contingut
La revista està escrita íntegrament en valencià i el seu contingut està fet per autores i autors valencians i valencianes.[5] A banda de còmics, també inclou notícies i seccions fixes de text com "Contes", "La barraqueta de la ciència","De tot arreu" o "passatemps".[6] Una secció breu titulada "Recomanem" sol ressenyar títols de literatura infantil i juvenil o música. Durant uns anys s'hi van publicar entrevistes, algunes de les quals a escriptors de literatura infantil i juvenil, com Mercè Viana.
Remove ads
Trajectòria
Oficialment sols ha tingut dos etapes: la primera, que durà fins a febrer de 1987, i l'actual que s'encetà en setembre del mateix any, després d'una aturada de sis mesos.[2]
Inicis (1985)
Camacuc va aparèixer el juny de 1984, desmarcant-se de seguida del seu model Cavall Fort per partir de la iniciativa privada i potenciar el còmic autòcton en comptes del còmic francobelga.[7] A la primeria era editada per la Federació d'Entitats Culturals del País Valencià, que posteriorment s'anomenaria Edicions Camacuc.[8] En esta etapa la revista tenia 24 pàgines.[2]
Creixement (1986-1989)
En 1987 passa un hiatus de sis mesos sense publicar-se, però en 1989 arriba a 900 subscriptors.[2] Poc després, i gràcies al suport de la Generalitat Valenciana, Camacuc augmenta el seu tiratge fins a vora els 24.000 exemplars,[9] Joan Escrivá, Pep Mata i Emper Pascual componen la seua redacció en esta etapa[9] i és distribuïda a escoles i biblioteques.[2]
Durant esta etapa les sèries provinents de revistes catalanes (Cavall Fort) o basques (Ipurbeltz) que havien estat un sostén en els primers números, van sent substituïdes per producció pròpia, bé siga d'autors veterans de l'Escola Valenciana de còmic com de nous autors.[2]
Expansió (1990-1992)
Joan Escrivá dirigeix en solitari la revista, augmenta el seu nombre de pàgines i comença a distribuir-la en els quioscs[9] (abril 1990-setembre 1992),[2] a més de llançar àlbums recopilatoris de les seues sèries i una col·lecció de llibres il·lustrats infantils.[9] El contingut de la revista també es torna menys infantil, arribant als seus majors nivells de qualitat tècnica.[2] La producció pròpia es consolida plenament en 1990-91.[10] En 1992 es recupera un caràcter més infantil, però es fan tres fitxatges de renom: Micharmut amb Pip el viatger, Josep Sanchis amb Miss i Fuss, els fills de Pumbi, i Josep Palop amb Bertomeu, l'as dels ganduls i Robinsó Pérez.[10] En eixa etapa, els diners de les subvencions públiques no era excessiu.[11]
Crisi (1993-2000)
S'abandona la distribució en quioscos, i cau el nombre de subscriptors fins a 500.[2] La revista pateix un daltabaix en desembre de 1993, quan s'anuncia que la Generalitat Valenciana no anava a fer cap compra més de la publicació.[2] En este període la revista passa de 48 a 24 pàgines.[2]
En 1994 es redueix la qualitat del paper per a quadrar despeses i es fan crides per a guanyar subscriptors.[2] En gener de 1996 la revista passa a ser bimensual.[2] Quatre anys després que la Generalitat Valenciana deixara de donar suport a la publicació, el nombre de subscriptors s'estabilitza en 1.500.[4][2] Durant este període perd col·laboradors i la seua línia editorial es torna més infantil, especialment des de 1999, quan comença a publicar totes les pàgines a color.[2]
Supervivència (2001-2010)
S'aconsegueixen els 2.000 exemplars de tiratge, gràcies a una nova edició en aranés, titulada Era Garbèra[4] i, en acabant, Fiulet.[12]
En l'actualitat la revista Camacuc continua tenint 32 pàgines. S'edita bimensualment, i es distribueix per correu a tots els subscriptors.
Actualitat (2010-2024)
La revista es troba en el seu millor moment de continguts. Sempre ha estat oberta a la participació dels xiquets i xiquetes i publiquen els contes de cada número amb les il·lustracions de professionals de l'APIV (Associació Professional d'Il·lustradors de València). L'editorial publica còmic d'autor i una sèrie de números dedicats al feminisme, l'assetjament escolar i la diversitat sexual, molt útils en els centres educatius. També publica còmics contant la història de pobles i ciutats valencians.
En 2023 en un acte de censura per part de l'Ajuntament de Borriana, al qual van seguir Torrent i Montserrat, la societat civil de parla catalana abrigalla i demostra el seu rebuig a aquests actes impulsant el projecte de foment de la lectura i normalització lingüística de Camacuc.
En 2022 fou guardonada amb el premi a la millor publicació en la categoria de revistes a la Nit de la Premsa i les Revistes en Català.[1] En 2023 rebé el premi Martí Gasull de part de Plataforma per la Llengua.
Remove ads
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads