2022

L'any 2022 va ser un any comú començat en dissabte i correspon a l'any 1400 del calendari persa.

2022

El primer de gener a Cullera (Ribera Baixa)
Tipus	any civil i any comú que comença en dissabte
Altres calendaris
Gregorià	2022 (mmxxii)
Islàmic	1444 – 1445
Xinès	4718 – 4719
Hebreu	5782 – 5783
Calendaris hindús	2077 – 2078 (Vikram Samvat) 1944 – 1945 (Shaka Samvat) 5123 – 5124 (Kali Yuga)
Persa	1400 – 1401
Armeni	1471
Rúnic	2272
Ab urbe condita	2775
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs
Segles
segle xx - segle xxi - segle xxii
Dècades
1990 2000 2010 - 2020 - 2030 2040 2050
Anys
2019 2020 2021 - 2022 - 2023 2024 2025

2022 ha sigut declarat Any Joan Fuster per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua pel centenari del naixement de l'escriptor suecà.^[1]

Efemèrides

Enguany farà vint anys de l'entrada en circulació de l'euro. També se celebraran els cent anys de la independència d'Egipte (28 de febrer) i de la fundació de l'extinta Unió Soviètica (30 de desembre), els dos-cents de les batalles equatorianes de Riobamba (21 d'abril) i el Pichincha (24 de maig) i de la independència del Brasil (7 de setembre) i els cinc-cents de l'arribada d'Ignasi de Loiola a Manresa.

• 
  Manresa 2022
• 
  Eclipsi d'abril
• 
  Joan Fuster

Cronologia

Esdeveniments prevists

M/d	Lloc	Esdeveniment	Àmbit
10/25	Europa	eclipsi solar	astronomia
02/04	Pequín	XXIV Olimpíada d'Hivern	deport
04/30	Pacífic	eclipsi solar	astronomia
11/21	Qatar	XXII Mundial de Futbol	deport

Esdeveniments

• 14 de juliol, Ciutat del Vaticà: El papa Francesc publica el motu proprio Ad charisma tuendum sobre el nou estatut d'Opus Dei^[2]
• 8 de desembre - La Unió Europea accepta l'adhesió de Croàcia a l'espai Schengen, a partir de l'1 de gener, però Àustria i els Països Baixos veten les de Romania i Bulgària.

Ciència i tecnologia

• Alemanya preveu desmuntar l'última de les seves centrals nuclears
• L'Agència Espacial Europea té previst llançar el Jupiter Icy Moon Explorer
• Es preveu completar l'European Extremely Large Telescope i fer el primer viatge colonitzador al planeta Mart.^[3]

Cinema

Pàgina principal: Portal:Cinema/2022

El 29 de gener es lliuraren els IX Premis Feroz a l'Auditori de Saragossa.

Defuncions

Morts

El 10 de gener morí el realitzador colombià Paco Lucio (Gamín); el 29, el castellà Paco Lucio (Teo el pelirrojo); el 31, el canari Roberto Pérez Toledo (Como la espuma). L'11 de febrer, Isabel Torres (actriu). El 17 de març, l'actor anglés Peter Bowles (Off the Rails); el 24, la valenciana María Fernanda D'Ocón (Mala yerba. El 2 d'abril, el documentaliste lituà Mantas Kvedaravičius morí mentre fugia del setge de Mariúpol; el 15, l'actriu novaiorquesa Liz Sheridan (Qui és aquesta noia?); el 21 de maig, la documentalista neerlandesa Heddy Honigmann; el 25 de maig, la guionista hongaresa Lívia Gyarmathy. El 5 de juny, la dobladora catalana Rosa Guiñón i Soro; el 6, el guioniste palmesà Francesc de Paula Barceló i Fortuny i l'actor californià Ted Jan Roberts (Em dic Harvey Milk).

El primer d'agost, el realitzador valencià Salvador Bolta (Noche oscura). El 6 de setembre, el director alvernés Just Jaeckin (Emmanuelle). El 4 d'octubre, l'actriu madrilenya Beatriz Álvarez-Guerra (Te fuiste antes de tiempo); el 9, l'actor madrileny Paco Merino (Un franco, 14 pesetas); el 25, el productor estatunidenc Jules Bass (El hòbbit). El 8 de novembre, el realitzador valentí Llorenç Soler (Del roig al blau); el 16, la feminista estatunidenca Carol Leigh (creadora del concepte «treball sexual»); el 23, el portugués António da Cunha Telles (O Cerco). El 8 de desembre, el japonés Yoshishige Yoshida (Ningen no yakusoku); el 17, el realitzador anglés Mike Hodges (Crupier); el 26, l'animador xinés Yan Dingxian (Nezha Nao Hai); el 30, l'actriu Pepa Palau i Martí (Los últimos golpes de El Torete)…

• 
  4gen Joan Copeland (The Private Lives of Pippa Lee)
• 
  6gen Peter Bogdanovich (Noises Off)
• 
  6gen Sidney Poitier (Sneakers)
• 
  9gen Bob Saget (Full House)
• 
  17gen Yvette Mimieux (The Black Hole)
• 
  17gen Alicia Rio (Borderline)
• 
  19gen Hardy Krüger (Objectiu mortal)
• 
  19gen Gaspard Ulliel (Moon Knight)
• 
  2feb Monica Vitti (Flirt)
• 
  5feb Fernando Marías Amondo (La luz prodigiosa)
• 
  7feb Margarita Lozano (La mitad del cielo)
• 
  9feb Sebastian Bieniek (Die Spieler)
• 
  9feb Alicia Hermida (Carreteras secundarias)
• 
  9 feb André Wilms (Americano)
• 
  15feb Arnaldo Jabor (Toda nudez será castigada)
• 
  17feb Henny Trayles (Samy y yo)
• 
  23feb Geraldo Sarno ("cinema novo")
• 
  24feb Sally Kellerman (M*A*S*H)
• 
  6mar Pavlo Lee (SelfieParty)
• 
  13mar William Hurt (O Beijo da Mulher Aranha)
• 
  23mar Raven Alexis (Bodi Heat)
• 
  2abr Estelle Harris (Toy Story 4)
• 
  17abr Catherine Spaak (Los pájaros de Baden-Baden)
• 
  21abr Jacques Perrin (Le Peuple migrateur)
• 
  28abr Juan Diego (No sé decir adiós)
• 
  26mai Ray Liotta (Marriage Story)
• 
  28mai Bo Hopkins (Hillbilly Elegy)
• 
  17jun Jean-Louis Trintignant (Amor)
• 
  7set Marsha Hunt (Johnny va agafar el fusell)
• 
  11set Alain Tanner (A la ciutat blanca)
• 
  13set Jean-Luc Godard (Film Socialisme)
• 
  14set Irene Papas (La mandolina del capità Corelli)
• 
  22set Jorge Fons (Rojo amanecer)
• 
  23set Zack Estrin (Stranger than Fiction)
• 
  23set Louise Fletcher (Algú va volar sobre el niu del cucut)
• 
  24set Kitten Natividad (Up!)
• 
  26set Venetia Stevenson (El dia del proscrit)
• 
  2oct Sacheen Littlefeather (Freebie i Bean)
• 
  11oct Angela Lansbury (El missatger de la por)
• 
  14oct Robbie Coltrane (Harry Potter)
• 
  14oct Kay Parker (Taboo)
• 
  5des Kirstie Alley (Accidental Love)

Còmic

Fa 3 anys

Al març, Planeta Cómic mamprengué la publicació bimensual dels mangues Dr. Slump i My Hero Academia en català.^[4] Durant el 40 Comic Barcelona, el Grup Enciclopèdia Catalana presentà el segell Kaji Manga, sota el qual publicà el mateix any les obres Dodoma i Grendel. Milo Manara publicà una adaptació d'El nom de la rosa. Jan anuncià que l'àlbum Sueños frikis de Superlópez seria l'últim del personatge. Liv Strömquist guanyà el premi Max und Moritz del Saló del Còmic d'Erlangen per l'edició alemanya d'Inne i spegelsalen. A les acaballes d'any tancà la llibreria Imágenes de València.^[5]

Defuncions

El 25 de març morí l'autor italià Birago Balzano, dibuixant de Zora. El 7 d'abril traspassà el mangaka japonés Fujiko Fujio A, cocreador de Doraemon i Hattori el Ninja. El 18 d'agost, l'entintador novaiorqués Tom Palmer, el qual treballà per a Marvel. El 7 d'octubre, el guioniste burgalés Juanito Mediavilla, cocreador de Makoki.

• 
  14gen Ron Goulart (guioniste)
• 
  18gen Narayan Debnath (autor)
• 
  18gen Jean-Claude Mézières (dibuixant)
• 
  1feb Brian Augustyn (Gotham by Gaslight)
• 
  14feb Jordi Soler i Font (dibuixant)
• 
  21feb Miguel Gallardo (Maria i jo)
• 
  28abr Neal Adams (dibuixant)
• 
  6mai George Pérez (dibuixant)
• 
  16juny Tim Sale (dibuixant)
• 
  4jul Remco Campert (Mandrill)
• 
  jul Kazuki Takahashi (Yu-Gi-Oh!)
• 
  20jul Alan Grant (Lobo)
• 
  9ago Raymond Briggs (When the Wind Blows)
• 
  11ago Jean-Jacques Sempé (El petit Nicolas)
• 
  24ago Lily Renée (Fiction House)
• 
  1set Diane Noomin (DiDi Glitz)
• 
  27set Vince Deporter (The Big Book of)
• 
  3oct Kim Jung Gi (SpyGames)
• 
  7nov Kevin O'Neill (The League of Extraordinary Gentlemen)
• 
  9nov Carlos Pacheco (Fantastic Four)
• 
  11nov Pierre Fournier (Red Ketchup)
• 
  15des Calpurnio (Cutlass)

Música

Portal:Música/2022/discs

M/d	Artistes	Títol	Estil
03/25	Antònia Font	Un minut estroboscòpica	pop
04/02	Ginestà	Suposo que l'amor és això	indie
04/29	Els Pets	1963	rock
04/08	Xavi Sarrià	Causa	pop
10/21	Arctic Monkeys	The Car	indie
05/06	Bad Bunny	Un verano sin ti	trap
08/12	Hollywood Undead	Hotel Kalifornia	metal
04/29	Miranda Lambert	Palomino	country
03/18	Lisa Leblanc	Chiac Disco	pop
09/02	Jon Pardi	Mr. Saturday Night	country
10/13	Queen	Face It Alone	rock
05/13	Amaia Romero	Cuando no sé quién soy	pop
03/18	Rosalía	Motomami	pop
05/13	Sasha Alex Sloan	I Blame the World	folk
05/20	Harry Styles	Harry's House	pop
10/21	Taylor Swift	Midnights
01/07	The Weeknd	Dawn FM	pop
05/06	Warpaint	Radiate Like This	rock alt.
03/20	Weezer	SZNZ: Spring (EP)	rock alt.
06/21	Weezer	SZNZ: Summer (EP)	rock alt.
09/22	Weezer	SZNZ: Autumn (EP)	rock alt.
12/21	Weezer	SZNZ: Winter (EP)	rock alt.

Morts

• 
  16gen Manuel Cabero (Cor Madrigal)
• 
  6mar Pau Riba (cantautor)
• 
  6mar Jordi Richart (Arthur Caravan)
• 
  18mar Bernabé Martí (tenor líric)
• 
  31mar Pere Casas Torres (compositor)
• 
  4mai Alghero Ciro Fadda (mandoliniste)
• 
  18mai Jesús Ventura i Barnet (sardaniste)
• 
  22jul Núria Feliu (cantant de jazz)
• 
  2set Jordi Cervelló i Garriga (compositor)
• 
  9oct Josep Soler i Sardà (compositor)
• 
  21nov Jaume Vilà i Figueras (tenora)

El 10 de gener morí el pianiste barceloní Jordi Sabatés; el 13 de gener, el crític musical Jordi Maluquer i Bonet; el 3 de febrer, el tenor elder Evelio Esteve; el 14 de febrer, el director coral sabadellenc Francesc Olivella i Company. El 17 de setembre, la soprano eldera Ana María Sánchez Navarro (n. 1959).

Pilota

Portal:Pilota/2022

Fi.	competició	mod.
06/26	36é Individual CaixaBank[6]	escala	Puchol II
07/03	35é Individual CaixaBank[7]	raspall	Tonet IV
12/03	1r Mà a Mà[8]	escala	Puchol II
12/24	1r Mà a Mà[9]	raspall	Ivan d'Ontinyent
10/15	Individual Femení[10]	raspall	Victòria de València
04/02	39a Lliga Caixabank	raspall	Vicent, Raúl i Murcianet
04/09	31a Lliga Caixabank	escala	Puchol II, Santi i Carlos II
12/17	16a Lliga Caixabank	raspall	Irene, Myriam i Júlia
10/29	8a Copa Caixa Popular[11]	raspall	Ian i Brisca
11/05	15a Copa Caixa Popular[12]	escala	Soro III i Nacho
05/21	4rt Torneig Mancomunitats[13]	raspall	Vercher, Seve i Lorja
08/27	14 Trofeu Diputació de Castelló[14]	escala	Marc i Álvaro G.
11/26	4t Trofeu Mestres[15]	raspall	Montaner, Tonet IV i Bossio
11/04	4a Copa 2 Caixa Popular[16]	escala	Héctor de Sueca i Bueno
02/26	I Copa Diputació femenina[17]	raspall	Aida, Amparo i Fanni
04/30	I Copa President de la Diputació d'Alacant[18]	raspall	Irene i Mar
04/16	2a Lliga 2[19]	raspall	Salelles II i Bossio
04/16	2a Lliga 2[20]	escala	José Salvador i Monrabal
03/13	I Trofeu Ciutat d'Alzira[21]	raspall	Ana, Mar i Mireia
05/20	6t Trofeu Vila-real CF[22]	escala	Marc, Nacho i Bueno
07/10	Autonòmic Femení[23]	raspall	Victòria i Mar
07/16	47é Trofeu El Corte Inglés[24]	galotxa	Quart de les Valls
07/17	Trofeu de Pilota Dénia[25]	escala	Francés i Félix
07/20	Trofeu Bollo - Castelló de Rugat[26]	raspall	Salelles II, Tonet IV i Sergi
11/12	6t Trofeu Mixt Masymas[27]	escala	Puchol II i Pere
11/12	6t Trofeu Mixt Masymas[27]	raspall	Ivan i Canari
07/23	5t Ciutat de Torrent[28]	escala	Puchol II, Jesús i Guillermo
07/26	32é Trofeu Tio Pena[29]	escala	José Salvador i Tomàs II
07/31	9é Diputació d'Alacant[30]	escala	Salva Palau i Pere Ribes
08/05	1r Trofeu Xeraco — Mas y Mas[31]	raspall	Moltó i Canari
08/20	4t Trofeu La Pobla de Vallbona[32]	escala	Francés i Tomàs II
08/28	2n Trofeu de Castelló[33]	raspall	Marrahí i Tonet IV
08/28	1r Trofeu de Vilamarxant[34]	escala	Puchol II i Monrabal
10/08	2n Trofeu La Marina[35]	escala	Pere Roc II, Pere i Héctor
08/05	24 Trofeu Gregori Maians[36]	raspall	Salelles II i Tonet IV
09/04	17é Trofeu Enerhi[37]	frontó	Pere Roc II i Àlex de Paterna
11/05	2n Trofeu La Llosa de Ranes[38]	raspall	Ivan i Canari
11/20	2n Trofeu Família Bataller[39]	raspall	Marrahí i Tonet IV
10/08	10 Trofeu Vila de Benissa[40]	escala	Puchol II, Félix i Hilari
12/29	3r Trofeu Nadalenc[41]	escala	Salva Palau i Nacho
12/30	33 Memorial Vicent Pérez Devesa[42]	escala	Giner i Pere
07/24	47é Autonòmic Masculí[43]	raspall	Mario, Víctor i Borja
07/30	Trofeu de Llargues[44]	ratlles	Sella

Soro, en la portada d'Espai Carraixet

El 28 d'abril el mitger Félix anuncià que es retiraria a final d'any: l'última partida oficial que disputà va ser la del Trofeu Mestres el 15 de desembre, encara que tres dies més tard jugà una última partida d'homenatge al trinquet Rovellet de Dénia.^[45] L'escalater Genovés II es retirà al setembre amb la intenció de presidir la Federació de Pilota Valenciana.^[46] El 4 de novembre, el Congrés dels Diputats aprovà, a instàncies del diputat suecà Joan Baldoví i malgrat els vots en contra del PSOE, una nova Llei de l'Esport que reconeix la pilota valenciana com a deport federat i no, com llavors, solament un joc.^[47] Al desembre, Soro III anuncià la retirada a final d'any, que tingué lloc divendres divendres 23 a Vila-real.^[48]

Videojocs

Portal:Videojocs/2022

M/d	títols	sist.
01/28	Pokémon Legends: Arceus	Switch
03/16	Rebecca to kikai no yōkan	PC
03/25	Kirby and the Forgotten Land	Switch
06/16	Shredder's Revenge	8a gen.
08/30	The Cowabunga Collection	8a i 9a gen.
09/30	FIFA 23	8a, 9a, Win.
10/14	Scorn	XS, Win.
10/28	Bayonetta 3	Switch

• 
• 

Naixements

Països Catalans

Resta del món

Necrològiques

Països Catalans

• 1 de gener - Badalona: Joan Soler i Amigó, pedagog i escriptor català, especialitzat en la recerca de la cultura popular (n. 1941).^[49]
• 4 de gener - Barcelona: Joan Vinyals, guitarrista, compositor i productor musical català (n. 1958).^[50]
• 5 de gener - Igualada: Antoni Dalmau i Ribalta, escriptor i polític català (n. 1951).^[51]
• 6 de gener - les Borges Blanques: Albert Tarrats i Farrerons, militant independentista, activista cultural i restaurador català (n. 1943).^[52]
• 10 de gener - Barcelona: Jordi Sabatés, pianista català (n. 1948).
• 11 de gener - Barcelona: Jordi Sabatés, músic català especialitzat en el jazz (n. 1948).^[53]
• 14 de gener - Barcelona: Ricard Bofill i Leví, arquitecte i urbanista català (n. 1939).^[54]
• 16 de gener - Barcelona: Manuel Cabero i Vernedas, director coral català (n. 1926).^[55]
• 24 de gener - Sabadell: Joan Aymamí Viadé, periodista especialitzat en esports de motor i copilot de ral·lis català (n. 1950).^[56]
• 3 de febrer - Barcelona: Toni Miró, dissenyador de moda català (n. 1947).
• 5 de febrer - Jordi Roviralta i Alegría, fotoperiodista català (n. 1966).^[57]
• 10 de febrer - Sencelles: Maria Antònia Oliver, escriptora mallorquina. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2016 (n. 1946).^[58]
• 12 de febrer - Barcelona: Antoni Vadell i Ferrer, bisbe mallorquí (n. 1972).
• 13 de febrer - Manlleu: Jacint Sala Codony, escriptor català (n. 1945).
• 14 de febrer - Girona: Jordi Soler i Font, Hèlios fotògraf, dibuixant i periodista català (n. 1938).
• 17 de febrer
  • Barcelona: Esperança Martí i Salís, dirigent de l'àmbit sanitari (n. 1935).
  • Cardedeu: Andreu Canet i Català, supervivent de la Lleva del Biberó que va combatre a les batalles del Segre i de l'Ebre amb la 60a Divisió.^[59]
  • València: Martín Luis Quirós Palau, metge i polític, diputat a les Corts Valencianes en la III, IV i V Legislatures (n. 1929).
• 17 de febrer - Esperança Martí i Salís, presidenta vitalícia del Patronat de la Fundació Puigvert i presidenta de la Unió Catalana d'Hospitals.
• 21 de febrer
  • Barcelona: Miguel Gallardo, dibuixant i guionista de còmic, i dissenyador, publicista i il·lustrador, creador de Makoki (n. 1955).
  • Madrid: Joaquín Bernadó Bertomeu, torero català (n. 1935).
• 22 de febrer - Barcelona: Miguel Gallardo, dibuixant i guionista de còmic, dissenyador, publicista i il·lustrador català (n. 1955).^[60]
• 22 de febrer - Barcelona: José Martí Gómez, periodista valencià (n. 1937).^[61]
• 5 de març - Palamós: Miquel Strubell i Trueta, sociolingüista català (n. 1949).
• 6 de març - Tiana: Pau Riba i Romeva, cantant polifacètic (n. 1948).
• 31 de març:
  • Girona: Francesc Pardo i Artigas, sacerdot catòlic català, bisbe de Girona (n. 1946).
  • Sabadell: Pere Casas Torres, compositor català (n. 1957).
• 5 d'abril - València: Manolo Algarra, artista faller (n. ?).^[62]
• 6 d'abril - Sant Cugat del Vallès: Domènec Romera i Alcázar, empresari i polític català (n. 1936).
• 7 d'abril - Barcelona: Mercè Durfort i Coll, biòloga catalana (n. 1943).^[63]
• 13 d'abril - Barcelona: Jorge Trías Sagnier, advocat i polític català (n. 1948).
• 24 d'abril - Monestir de Montserrat: Josep Massot i Muntaner, monjo benedictí, filòleg, historiador i assagista català (m. 2022).
• 29 d'abril - Girona: Maria Antònia Canals i Tolosa, mestra i matemàtica, cofundadora de l'Associació de Mestres Rosa Sensat (n. 1930).^[64]
• 11 de maig - Terrassa: Joan Amat i Fontanals, jugador d'hoquei sobre herba català (n. 1946).
• 17 de maig - Barcelona: Rodri, futbolista català (n. 1934).
• 5 de juny - Barcelona: Rosa Guiñón i Soro, actriu catalana de doblatge i videojocs (n. 1932).^[65]
• 6 de juny - Barcelona, Xesc Barceló, guionista i escriptor mallorquí establert a Catalunya (n 1943).
• 8 de juny - Barcelona: Aurora Altisent i Balmas, pintora, dibuixant i escultora catalana (n. 1928).^[66]
• 9 de juny - Lleida: Àlex de Sárraga Gómez, advocat laboralista i polític català (n. 1946).
• 16 de juny - Girona: Josep Pau Garcia Castany, futbolista català (n. 1948).
• 17 de juny - Lleida: Manolo Solís del Valle, jugador d'hoquei sobre patins (n. 1929).
• 20 de juny - Barcelona: Jordi Bonet i Armengol, arquitecte i dirigent de l'escoltisme català (n. 1925).
• 19 de juliol:
  • Barcelona: Georgina Regàs i Pagès, cuinera i escriptora (n. 1932).
  • Ciutadella: Joan Francesc López Casasnovas, filòleg, poeta i polític menorquí (n. 1952).
• 22 de juliol - Barcelona: Núria Feliu, cantant i actriu catalana (m. 2022).
• 4 d'agost - València: Santiago Grisolía García, bioquímic valencià (n. 1923).
• 8 d'agost - Fogars de la Selva: Lluís Trepat i Padró, pintor català (n. 1925).
• 12 d'agost - Ciutat de Mèxic: Marta Palau Bosch, artista catalana nacionalitzada mexicana, exiliada del franquisme (n. 1934).
• 14 d'agost - Reus: Francesc Gras Salas, oftalmòleg català (n. 1921).
• 20 d'agost - Barcelona: Josep Espar i Ticó, empresari, política i activista cultural català (n. 1922).
• 27 d'agost - Torroella de Montgrí: Vicenç Pagès i Jordà, escriptor i crític literari català (n. 1963).
• 30 d'agost - Girona: Francesc Granell i Trias, economista i advocat català (n. 1944).
• 10 de setembre - Balaguer: Josep Maria Morell i Bitrià, xef i gastrònom català (n. 1944).
• 17 de setembre - Elda: Ana María Sánchez Navarro, soprano valenciana (n. 1959).
• 1 d'octubre - Barcelona: Àngel Casas i Mas, periodista, crític musical i presentador de televisió català (n. 1946).

^[67]

• 3 d'octubre - València: Antoni Ferrer i Perales, poeta valenciià (n. 1943).^[68]
• 8 d'octubre - la Bisbal d'Empordà: Albert Solà i Jiménez, conegut com «El monarca de la Bisbal», va ser un cambrer català que afirmava ser fill no reconegut del rei Joan Carles d'Espanya (n. 1956).
• 9 d'octubre - Barcelona: Josep Soler i Sardà, compositor i assagista català (n. 1935).
• 12 d'octubre - València: Bernat Adam Ferrero, compositor, director d'orquestra, pianista i musicòleg valencià (n. 1942).
• 17 d'octubre - Claudi Biern Boyd, productor, guionista i director de sèries d'animació, considerat el Walt Disney català (n. 1940).
• 11 de novembre - Barcelona: Joan Vila i Grau, pintor i vitraller (n. 1932).
• 26 de novembre - Barcelona: María Dolores Juliano Corregido, antopòloga social argentina.
• 27 de novembre - Londres: Francesc Vendrell i Vendrell, diplomàtic català (n. 1940).
• 2 de desembre - Barcelona: Jaume Camps i Rovira, polític i advocat català (n. 1944).
• 10 de desembre - Argentona: Llorenç Soldevila i Balart, escriptor, filòleg i historiador de la literatura (n. 1950).
• 29 de desembre - Sabadell: Jordi Roca i Tubau, dissenyador gràfic i artista polifacètic català (n. 1933).
• 30 de desembre - Pepa Palau i Martí, actriu, directora, guionista, locutora de ràdio, teatre i televisió catalana (n. 1938).

Resta del món

• 2 de gener - Anvers: Eric Walter Elst, astrònom belga, prolífic descobridor d'asteroides (n. 1936).
• 3 de gener - Nova York: Beatrice Mintz, embriòloga estatunidenca que va contribuir a la comprensió de l'enginyeria genètica, la diferenciació cel·lular i el càncer, particularment el melanoma (n. 1921).
• 5 de gener - Le Mure: Anatole Novak, ciclista francès (n. 1937).
• 11 de gener - Aviano: David Sassoli, polític, periodista i conductor televisiu (n. 1956).
• 4 de març, Kemper: Anne Beaumanoir, neurofisiòloga francesa, membre de la Resistència.^[69]
• 13 d'abril, Palerm: Letizia Battaglia, fotògrafa i fotoperiodista italiana, coneguda pel seu treball sobre la Màfia (n. 1935).^[70]
• 11 d'agost - Empús: Sempé, dibuixant de còmic francès (n. 1932).
• 13 d'agost - Breslau (Polònia): Natalia Lach-Lachowicz, més coneguda com a Natalia LL, artista conceptual polonesa pionera en el moviment artístic feminista.
• 23 d'agost - Doral (EUA): Rolando Cubela, revolucionari cubà (n. 1933).^[71]
• 13 de setembre - París (França): Jean-Luc Godard, crític i director de cinema franco-suís.
• 14 de setembre - Chiliomodi, Corint: Irene Papas, actriu de cinema i teatre i cantant grega.^[72]
• 8 d'octubre - Fornalutx, Mallorca: Gabrielle Beaumont, escriptora i directora de cinema.^[73]
• 13 d'octubre - Nàpols: Costanzo Di Girolamo, filòleg romanista italià (n. 1948).^[74]
• 29 de desembre - São Paulo: Pelé, futbolista brasiler.^[75]
• 31 de desembre - Mater Ecclesiae: Benet XVI, 265è papa de l'Església Catòlica Romana (n. 1927).

2022 en la ficció especulativa

Les pel·lícules futuristes Soylent Green (1977), Evasió d'Absolom (1994), The Purge (2013) i la sèrie de manga Deadman Wonderland (2007) estan ambientades en un 2022 distòpic, com l'argument de les novel·les de la saga Sword Art Online (2009). Els videojocs Cyberball (1988), Doom (versió SNES, 1995), Perfect Dark (2000) i Persona 5 (2016) també transcorren enguany.