Carcinogen
que provoca o afavoreix l’aparició d’un càncer From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Un carcinogen o cancerigen[1] és qualsevol agent que promou el desenvolupament del càncer.[2] Els carcinògens poden incloure productes químics sintètics, substàncies naturals, agents físics com ara radiacions ionitzants i no ionitzants, i agents biològics com ara virus i bacteris carcinogènics.[3] La majoria dels carcinògens actuen creant mutacions a l'ADN que interrompen els processos normals d'una cèl·lula per regular el creixement, cosa que provoca una proliferació cel·lular incontrolada.[2] Això passa quan els processos de reparació de l'ADN de la cèl·lula no identifiquen el dany a l'ADN, cosa que permet que el defecte es transmeti a les cèl·lules filles. El dany s'acumula amb el temps. Normalment, aquest és un procés de diversos passos durant el qual els mecanismes reguladors dins de la cèl·lula es desmantellen gradualment, cosa que permet una divisió cel·lular sense control.[3]
Els mecanismes específics per a l'activitat cancerígena són únics per a cada agent i tipus de cèl·lula. Tanmateix, els carcinògens es poden classificar àmpliament com a dependents de l'activació i independents de l'activació, que es relacionen amb la capacitat de l'agent per interactuar directament amb l'ADN.[4]
- Els carcinògens dependents de l'activació són relativament inerts en la seva forma original, però es bioactiven al cos en metabòlits o intermediaris capaços de danyar l'ADN humà.[5] Aquests també es coneixen com a carcinògens "d'acció indirecta". Exemples de carcinògens dependents de l'activació inclouen els hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP), les amines aromàtiques heterocícliques i les micotoxines.
- Els carcinògens independents de l'activació, o carcinògens "d'acció directa", són aquells que són capaços de danyar directament l'ADN sense cap modificació de la seva estructura molecular. Aquests agents solen incloure grups electrofílics que reaccionen fàcilment amb la càrrega negativa neta de les molècules d'ADN.[4] Exemples de carcinògens independents de l'activació inclouen la llum ultraviolada, la radiació ionitzant i els agents alquilants.[5]
El temps des de l'exposició a un carcinogen fins al desenvolupament del càncer es coneix com a període de latència. Per a la majoria de tumors sòlids en humans, el període de latència és d'entre 10 i 40 anys, depenent del tipus de càncer.[6] Per als càncers de sang, el període de latència pot ser tan curt com dos.[6] A causa dels períodes de latència prolongats, la identificació de carcinògens pot ser difícil.
Diverses organitzacions revisen i avaluen l'evidència científica acumulada sobre la possible carcinogenicitat de substàncies específiques. La més important d'aquestes és l'Agència Internacional per a la Recerca sobre el Càncer (IARC). L'IARC publica rutinàriament monografies en què s'avaluen substàncies específiques per la seva potencial carcinogenicitat per als humans i posteriorment es classifiquen en un dels quatre grups:[7]
- Grup 1: Carcinogènic per als humans,
- Grup 2A: Probablement carcinogènic per als humans,
- Grup 2B: Possiblement carcinogènic per als humans i
- Grup 3: No classificable quant a la seva carcinogenicitat per als humans.
Hi ha nombroses fonts d'exposició a carcinògens, incloent-hi la radiació ultraviolada del sol, el gas radó[8] emès en soterranis residencials, contaminants ambientals com la clordecona, el fum de les cigarretes i la ingestió d'alguns tipus d'aliments com l'alcohol i la carn processada.[9] Les exposicions ocupacionals representen una font important de carcinògens, amb unes 666.000 morts anuals per càncer a tot el món, atribuïbles a la feina.[10] Segons el NIOSH, el 3-6% dels càncers a tot el món es deuen a exposicions ocupacionals.[6] Els carcinògens ocupacionals ben establerts inclouen el clorur de vinil i l'hemangiosarcoma del fetge, el benzè i la leucèmia, els colorants d'anilina i el càncer de bufeta, l'amiant i el mesotelioma, els hidrocarburs aromàtics policíclics i el càncer d'escrot entre els escura-xemeneies, per anomenar-ne alguns.
Remove ads
Classificacions dels carcinògens
Carcinògens comuns
Altres
- Gasolina (conté aromàtics)
- Plom i els seus compostos
- En quimioteràpia agents antineoplàstics alquilatants
- Altres agents alquilatants (p.e. sulfat de dimetil)
- Radiació ultraviolada del Sol i làmpades UV
- Altres radiacions ionitzants (raigs Xm raigs gamma, etc.)
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads