Canet lo Roig

Canet lo Roig és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Canet lo Roig

Església de Sant Miquel de Canet lo Roig
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Lloc
40° 33′ 05″ N, 0° 14′ 36″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	Baix Maestrat
Capital	Canet lo Roig
Població humana
Població	699 (2024) (1,02 hab./km²)
Gentilici	canetera, caneter
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat Baix Maestrat Mancomunitat Taula del Sénia
Superfície	687 km²
Altitud	329 m
Limita amb	Xert Traiguera Vallibona Sant Rafel del Riu la Jana Rossell la Sénia
Partit judicial	Vinaròs
Dades històriques
Dia festiu	festa patronal (7 d'agost)
Patrocini	Sant Miquel Arcàngel
Dia de mercat	Divendres
Festa patronal	7 d'agost
Organització política
• Alcaldessa	María de los Ángeles Pallares Cifre
Identificadors descriptius
Codi postal	12350
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Codi INE	12036
Codi ARGOS de municipis	12036
Lloc web	canetloroig.es

Limita amb Rossell, Sant Rafel del Riu, Traiguera, la Jana i Xert a la comarca del Baix Maestrat; amb Vallibona a la comarca dels Ports i amb la Sénia a la comarca catalana del Montsià.

Geografia

A la part oriental del municipi s'alça la Serra del Solà, que té el cim més alt a 541 msnm, i a l'occidental, les Moles de Xert. La conca del riu Cérvol, amb diversos barrancs, ocupa la part més gran del terme. A l'extrem nord el terme municipal de Canet lo Roig arriba al riu Sénia.^[1]

El municipi és en el sector septentrional de la comarca. Els paratges més visitats són els estrets del riu, el Calvari i l'ermita de santa Isabel. Hi ha oliveres mil·lenàries.

Des de Castelló de la Plana, s'accedix a Canet lo Roig prenent la CV-10 i després la CV-113.

Història

Els orígens de Canet lo Roig es remunten a etapes de la història molt anteriors a l'assentament dels àrabs. En algunes excavacions s'ha trobat ceràmica corresponent a un poblat de l'època final del Bronze i principi de la cultura ibèrica. Per tant, es pot afirmar que a la part alta de la mola existia un poblat de l'edat del bronze final i principi de l'edat del ferro, que s'hi mantindrà fins a la romanització, és a dir, fins a final del segle iii aC.

Amb la romanització es va produir un irreversible canvi social i estructural. Els habitants del primer poblat que tradicionalment vivien de la ramaderia i l'agricultura cerealista, aprendran dels romans noves tècniques agrícoles i altres sistemes de producció (regadiu, horticultura, fruiters, viles, etc.) que els impulsaran a abandonar la mola per a establir-se en els plans i en les zones fèrtils al costat dels rius, on desenvolupar una economia més capaç.

Demografia

Evolució demogràfica (des de 1877) Censos de població[2]
	Font: Institut Nacional d'Estadística

Evolució demogràfica en els darrers anys Padró d'habitants[3]
Any	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011	2012	2013
Població	879	878	881	922	909	916	913	927	897	882	870	855	836	817

Economia

L'economia és la d'una població tradicionalment ramadera que, en època medieval, tenia un lligallo propi —és a dir, una comunitat ramadera— juntament amb diverses poblacions veïnes.

Monuments

Monuments religiosos

• Església de Sant Miquel. Del segle xv.

És de l'època de la reconquesta i malgrat reestructuracions que s'hi van realitzar el 1570 i 1795, encara conserva l'original caràcter d'església fortalesa, amb matacans a la part alta de la façana i un «passeig de ronda» sobre la coberta de l'edifici. La voluminosa cúpula o «mitra taronja», com es diu a la zona, i la capella de la Comunió, van ser construïdes durant l'ampliació de l darreria del segle xviii.

• Ermita de Santa Isabel.

D'origen medieval i construïda en maçoneria i carreus. Consta d'una sola nau, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. Anteposat a la nau té un petit atri porticat que acull la portada de pedra amb arc de mig punt. S'alça la casa de l'ermità hi adossada i molt pròxim a esta es conserva una antiga sénia que complementa el conjunt històric monumental. Resulta atractiva l'àrea recreativa que s'ha condicionat amb paellers, bancs i taules.

• El Calvari. Del segle xviii.

És un petit temple construït sobre un monticle situat a les proximitats de la població. És de planta poligonal, feta en obra de maçoneria i carreus angulars. La coberta està formada per una cúpula central actualment semi-derruïda. Es conserven en l'interior les restes de l'antic retaule de guixeria, amb atributs de la passió emmarcats per rocalles.

Monuments civils

• Capella gòtica del Palau dels Piquers. Del segle xvi.

És de 1518 i forma part d'una antiga casa-palau de la família Montserrat. La nau està dividida en quatre trams per arcs apuntats, l'últim dels quals —el de la capçalera— està cobert mitjançant una volta formada per arcs de creueria, en la clau dels quals figura la data de la construcció: MDXVIII.

• Els Prigons. Dispersos pel municipi.

Alcaldia

Des de 2011 l'alcaldessa de Canet lo Roig és Mª Ángeles Pallares Cifre del Partit Popular (PP).^[4]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Vicente Roca Vidal	AEI	19/04/1979	--
1983–1987	Vicente Martí Marimón	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Vicente Martí Marimón	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Vicente Martí Marimón	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Vicente Martí Marimón	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Eleuterio Gimeno Gimeno	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	Eleuterio Gimeno Gimeno	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	Eleuterio Gimeno Gimeno	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	Mª Ángeles Pallares Cifre	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Mª Ángeles Pallares Cifre	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Mª Ángeles Pallares Cifre	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[4]

Festes i celebracions

• Festa de Santa Isabel. Es realitza un romiatge fins a l'ermita de la santa el seté cap de setmana següent a la Pasqua de Resurrecció.

• Festes Majors d'agost. Se celebra la segona setmana d'agost amb bous al carrer, revetles i actes culturals.

• Romiatge a la Font de la Salut. El primer diumenge de maig amb romiatge al Reial Santuari de la Font de la Salut a Traiguera.

• Sant Miquel. Festes patronals, l'últim cap de setmana de setembre amb actes lúdics i taurins.

• Fira de l'oli d'oliva verge. Mostra de l'oli d'oliva verge de qualitat produït a Canet, a més de productes agroalimentaris de la comarca, com ara formatges, mel, torró, licors i productes tradicionals. Se celebra el primer cap de setmana d'abril.