Xert

Xert és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Xert

Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Lloc
40° 31′ 07″ N, 0° 09′ 31″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	Baix Maestrat
Capital	Xert
Població humana
Població	702 (2025) (8,51 hab./km²)
Gentilici	xertolí, xertolina
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat Castelló Nord
Superfície	82,51 km²
Altitud	470 m
Limita amb	Canet lo Roig la Salzadella Sant Mateu Tírig Morella Catí la Jana Vallibona
Dades històriques
Patrocini	Assumpció de Maria i Sant Roc
Dia de mercat	Dimecres
Festa patronal	Del 14 al 23 d'agost
Organització política
• Alcaldessa	Susana Sanz Ferreres
Identificadors descriptius
Codi postal	12360
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Codi INE	12052
Codi ARGOS de municipis	12052
Lloc web	xert.es

Poble vell

Limita amb Canet lo Roig, la Jana, Sant Mateu i Catí. Darrere el poble s'alcen les Moles de Xert, on el cim més alt és la Mola Grossa, de 806 m.

Geografia

Moles de Xert

Xert està situat en la conca alta de la rambla de Cervera, en el sector occidental de la comarca.

És bàsicament muntanyenc, coronat per les impressionants Moles de la Redona, la Moleta i la Mola Murada o Tormassal: s'exploten en aquesta última pedreres de marbre jaspiat o roig.

Història

A la Mola Murada, autèntica fortificació natural, hi ha les restes d'un gran poblat del bronze. D'origen musulmà, formava part de la batlia de Cervera, per la qual cosa pertanyé a l'orde de l'Hospital des del 1233, any de l'ocupació cristiana. El 1235 va rebre carta pobla del mestre de l'orde. El 1319 passa a l'orde de Montesa fins al segle xix, fi dels senyorius. Durant l'època medieval hi havia el poblat de La Barcella, abandonat el 1609, any de l'expulsió morisca, i Xert tenia un lligallo propi per a l'organització de la ramaderia. El 1836 tingué lloc als seus voltants un fort combat entre liberals i carlins.

Economia

Oli d'oliva de la cooperativa Clot d'en Simó (Xert, Castelló)

L'economia es basa essencialment en l'agricultura de secà, l'oli d'oliva i la ramaderia. A la Mola Murada s'han explotat mines de marbre roig.

Demografia

Evolució demogràfica (des de 1877) Censos de població[1]
	Font: Institut Nacional d'Estadística

Evolució demogràfica en els darrers anys Padró d'habitants[2]
Any	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011	2012	2013	2014	2015	2016	2017	2018
Població	894	888	895	903	896	914	912	918	927	906	897	889	873	862	819	779	754	733	725

Alcaldia

Des de 2019 l'alcaldessa de Xert és Susana Sanz Ferreres del Partit Popular (PP).^[3]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Vicente Beltrán Valdés	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Vicente Beltrán Valdés	AP-PDP-UL-UV	28/05/1983	--
1987–1991	Germinal Calvet Pla	PDP-CV	30/06/1987	--
1991–1995	Vicente Beltrán Valdés	PP	15/06/1991	--
1995–1999	Vicente Beltrán Valdés	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Vicente Beltrán Valdés	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Fernando Beltrán Jovaní	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Fernando Beltrán Jovaní	PP	16/06/2007	--
2011–2015	José Rosendo Segarra Ferreres	PP	11/06/2011	--
2015–2019	José Rosendo Segarra Ferreres	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Susana Sanz Ferreres	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[3]

Monuments

Monuments religiosos

Església vella

• 

  Església Nova de Xert

  Església vella de l'Assumpció

Construïda a la fi del segle xiii i reformada al segle xvii per l'arquitecte Esteve Ganaut. Presenta una bella portada lateral del segle xv, abocinada i amb arquivoltes. Té una estructura de nau amb capelles laterals i voltes de creueria.

Des de 1984 s'han portat a terme treballs de restauració de l'edifici més emblemàtic de Xert. El Patronat Pro Restauració Església Vella de Xert va néixer amb aquest motiu i fins al moment ve gestionant-ne el procés de restauració ajudat per la pràctica totalitat d'habitants de Xert.

Campanar de l'Església de Xert

Campanar de l'Església Nova de Xert

• Església Nova

Ermita de Sant Marc de la Barcella, Xert

• Ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella.^[4] Del s. XVI, restaurada el 1991. Es troba darrere la Mola Murada.

• Ermita de l'Esperança.

• 

  Capella de la Mare de Déu del Pilar d'Anroig (Xert)

  Capella d'Anroig a la caseria d'Anroig.

• Retaules ceràmics de la Santíssima Trinitat, del segle XVII; de Sant Marc i de Sant Vicent i Sant Cristòfol, del segle xviii.

Monuments civils

• 

  Palau dels Comtes de Pestagua (Xert)

  Palau dels Comtes de Pestagua. És l'edifici civil més notable de la població. Els seus constructors i posseïdors van ser els Feliu, de Castelló de la Plana, una de les branques de la família que es va assentar en aquest poble en el segle xvii. Així ho prova mossèn Miguel Segarra en la seua Història eclesiàstica de Xert, que conta que eren uns "rics hisendats" que posseïen el patronatge d'una capella en "l'església Vella", amb dret a sepultura. Aquest edifici, venut per la família a principis del segle xx, es compon actualment de dues parts ben diferenciades: la situada al cantó del carrer València; la darrera, habitada per la comtessa de Pestagua, i adquirida pel farmacèutic del poble, fou coneguda com a "casa del metge Garcia" pel metge titular que va casar-se amb la filla d'aquell i hi va viure fins als anys 60. Actualment propietat d'una família valencianoasturiana, fou acuradament restaurada des dels anys 90. L'altra, propietat de la cooperativa agrícola Sant Marc, fou objecte d'importants obres de reconstrucció, encara no finalitzades, des de 2009, amb una subvenció de 500.000 euros de la Generalitat Valenciana. Tornada la façana i cos que dona al carrer València d'aquesta segona part a la seua antiga esplendor, després de les infortunades intervencions de dècades anteriors, està previst que allotge un contenidor cultural.

• Forn medieval. Molt degradat, però també en procés de restauració.

• Castell. Va estar edificat en el lloc que ocupa l'església antiga; així com la fortificació de la població; era d'origen àrab. Va passar a poder dels cristians el 1233, i en prengué possessió el mestre de l'orde de l'Hospital, per anterior donació de Ramon Berenguer IV, respectada per Jaume I.

• Muralles. Queda molt poc de les muralles, i formen part dels habitatges actuals. Es pot observar el portal dels Porxes, de 1609.

• 

  Torreta del Molinar

  

  Torre i aljub de Sant Marc (Xert)

  Torres. En el terme municipal de Xert es localitzen diverses torres de les quals disposava la població per defensar-se: torre d'En Molinar, torre Sant Marc, torre d'En Roig, torre de Pepo.

• Mola Murada.

Llocs d'interès

• Font de l'Auvelló.

• 

  Pont medieval del barranc del Molinar (Xert, Castelló)

  Font del Molinar.
• Fontanals. Llogaret actualment deshabitat.
• Torresseta del Turmell. Microreserva de flora.

• 
  Font de l'Auvelló
• 
  Font del Molinar

Festes i celebracions

• Festes majors. Del 14 al 23 d'agost en honor de la Mare de Déu d'Agost i a Sant Roc.
• Sant Marc. Romeria el 25 d'abril a l'ermita del sant.
• Xòfers. Xaranga nocturna perquè ningú se'n vaja a dormir després de l'orquestra de la nit anterior. Samarretes commemoratives. Xocolata i "prims". Berenar de germanor. Festa de l'aigua. Orquestra i revetlla.