Caracolita

La caracolita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de l'hedifana. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, la vila de Caracoles, a Xile.

Caracolita
Caracolita de la localitat tipus
Fórmula química	Na₃Pb₂(SO₄)₃Cl
Epònim	Caracoles (en)
Localitat tipus	mina Beatriz, Caracoles, Districte de Sierra Gorda, Província d'Antofagasta, Regió d'Antofagasta, Xile
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.BD.20
Nickel-Strunz 9a ed.	7.BD.20
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/B.04
Dana	30.3.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 19,62Å; b = 7,14Å; c = 9,81Å; β = 120°
Color	incolor, grisenc, verdós
Macles	pseudohexagonals
Exfoliació	no observada
Duresa (Mohs)	4,5
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent
Densitat	5,1 g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,743 nβ = 1,754 nγ = 1,764
Birefringència	δ = 0,021
Dispersió òptica	r > v moderada
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1886
Símbol	Cco
Referències	[1]

Característiques

La caracolita és un sulfat de fórmula química Na₃Pb₂(SO₄)₃Cl. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma d'incrustacions cristal·lines amb cristalls pseudohexagonales de fins a 1 mil·límetre. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la caracolita pertany a «07.B - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations grans només» juntament amb els següents minerals: sulfohalita, galeïta, schairerita, kogarkoïta, cesanita, aiolosita, burkeïta, hanksita, cannonita, lanarkita, grandreefita, itoïta, chiluïta, hectorfloresita, pseudograndreefita i sundiusita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1886 a la mina Beatriz, a Caracoles, a la província d'Antofagasta (Regió d'Antofagasta, Xile), on sol trobar-se associada a altres minerals com la percylita, la galena, la bindheimita i l'anglesita. També ha estat descrita a altres indrets xilens, a Alemanya, a la Xina i a Ucraïna.