Catral

Catral és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura.

Catral

Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Lloc
38° 09′ 34″ N, 0° 48′ 18″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	Baix Segura
Capital	Catral
Població humana
Població	9.600 (2025) (480 hab./km²)
Gentilici	catralenca, catralenc
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat de Municipis Baix Segura Mancomunitat de Serveis de Promoció Econòmica Vega Baja espanyol Mancomunitat para la depuració d'aigües residuals del marge esquerra final del Segura, de la Comarca de la Vega Baja espanyol
Superfície	20 km²
Altitud	13 m
Limita amb	Almoradí Dolores Oriola Crevillent Callosa de Segura Sant Isidre
Partit judicial	Oriola
Patrocini	Joan Baptista i Immaculada Concepció
Organització política
• Alcalde	Pedro Zaplana García
Identificadors descriptius
Codi postal	03158; y 03349 (Camino a San Isidro).
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Codi INE	03055
Codi ARGOS de municipis	03055
Lloc web	catral.es

Toponímia

Per explicar el topònim del lloc hi ha tres hipòtesis, una fa derivar de l'iber Kal Tur La ("les dues cimes") que farien referència a Los Cabezos d'Albatera; la segona es recolza en l'àrab Al-Qatrullat; l'altra es basa en el llatí Castrum Altum.

Geografia

El seu terme és de 19,8 km² absolutament plans, regat per la Séquia Major de Catral i diferents assarbs com La Palmera o Los Ojos de la Muela, que es nodreixen directament del Segura. Es poden realitzar excursions, pel senders rurals, a l'embassament del Profund.

Història

Com en el cas del topònim els orígens de Catral són incerts i encara que s'apunta als íbers les primeres evidències són musulmanes; en aquella època ja es documenta la séquia major de Catral; darrere la conquesta del regne de Múrcia, del qual formava part, fou donada en 1255 a l'orde de Sant Jaume, en 1269, després d'una revolta musulmana, Alfons X la recupera per al regne castellà; posteriorment fou propietat dels Haro als quals Sanç IV de Castella va llevar-los-la per donar-la a l'aragonès Jordan Aleman; Jaume II la incorporaria a la Corona d'Aragó i posteriorment dins el Regne de València, després d'una ràpida campanya, el 1296; durant la Guerra dels Dos Peres, el 1358, les tropes castellanes saquejaren la població i talaren les collites als camps, la qual cosa va suposar una considerable tragèdia per al poble; devers 1700 es va procedir a la dessecació de les marjals; el 1741 els 152 moradors de Catral pagaren 12.499 lliures per assolir el títol de Vila i amb ell la independència d'Oriola, el seu primer alcalde va ser n'Antoni Sirvent; en 1829 es va lliurar dels devastadors efectes que el terratrèmol va infligir al Baix Segura; la seua terra cultivable augmentà durant les dues primeres dècades del segle xviii a causa del drenatge de terres pantanoses, promogut pel polèmic cardenal Belluga qui va destinar els beneficis a les seues obres pies de Múrcia.

Demografia

Quant al cens, l'INE de 2014 enregistrà 8.663 habitants. La parla, com a la resta de la comarca, és el castellà i el gentilici catralenc o catraleny.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El ple de l'Ajuntament està format per tretze regidors. A les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits sis regidors del Partit Popular (PP), quatre d'Alternativa por Catral (APC) i tres del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Catral
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular		Joaquín Lucas Ferrández	1.537	39,81%	6 (+1)
	Alternativa por Catral		Juan José Vicente Martínez	1.070	27,71%	4 (-1)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Inmaculada Úbeda Pascual	978	25,33%	3 (+1)
	Altres candidatures[a][b]			250	6,48%	0 ( -1)
	Vots en blanc			26	0,67%
Total vots vàlids i regidors				3.861	100 %	13
	Vots nuls			44	1,13%
Participació (vots vàlids més nuls)				3.905	70,63%**
Abstenció				1.624*	29,37%**
Total cens electoral				5.529*	100 %**
Alcaldessa: Inmaculada Úbeda Pascual (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 4 d'APC i 3 de PSPV[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Elx,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2019 l'alcaldessa de Catral és Inma Úbeda Pascual (PSPV).^[6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Joaquín Ñíguez Gelardo	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Francisco Gelardo Aguilar	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Juan Gelardo Culiáñez	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	José Manuel Rodríguez Leal	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	José Manuel Rodríguez Leal	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	José Manuel Rodríguez Leal	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	José Manuel Rodríguez Leal	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	Aurelio David Albero García[7]	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Aurelio David Albero García Pedro Zaplana García	PP APC[c]	11/06/2011 06/03/2013	Moció de censura --
2015–2019	Pedro Zaplana García	APC	13/06/2015	--
2019-2023	Inma Úbeda Pascual	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Economia

L'agricultura, cítrics, carxofes, cereals i oliveres, produeix gran part de la riquesa; quelcom de ramat bocí i oví i una creixent indústria en els camps del moble, tèxtil, construcció, alimentació i pell complementen l'economia local.

Gastronomia

La cuina es basa en els arrossos, en paella, amb crosta o l'olla gitana són alguns exemples; altres plats típics són el guisat de fenolls o la truita en brou. Quant a la rebosteria cal citar els paparojotes, les almojàbanas i les mones.

Patrimoni històric

Pel que fa al patrimoni, podem trobar:

• Església dels Sants Joanes. Aixecada en el segle xiv sobre la mesquita, ha sofert posteriors modificacions que li donen la seua actual fesomia barroca.
• Ermites de la Puríssima, Santa Àgueda i Arroba de la Madriguera.
• Alguns exemples d'arquitectura rural.

Hi ha l'antiga tradició de "Los Auroros", que els diumenges d'octubre es reuneixen de matinada per cantar pel poble uns bells càntics.

Notes

1. També participaren a les eleccions de 2019: Contigo Somos Democracia (Contigo) (250 vots, 6,48%).
2. Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), que no es presentà, perdé el regidor obtingut el 2015.
3. APC són les sigles d'«Alternativa por Catral».