Llibre de Han
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La Història de la Dinastia Han Anterior (xinès tradicional: 漢書 de vegades, 前漢書, xinès simplificat: 汉书 o 前汉书, pinyin: Hànshū, Wade-Giles: Ch'ien Han Shu) és un clàssic d'història xinesa acabat en el 111 dC, que cobreix la història de la Xina sota el Han occidental del 206 aC fins al 25 dC. De vegades també és dit el Llibre del Han Anterior. El treball va ser compost per Ban Biao, Ban Gu, i Ban Zhao. Un segon treball, la Història de la dinastia Han Tardana, cobreix el període del Han oriental del 25 fins al 220, i fou compost en el segle v per Fan Ye (398–445). Diversos investigadors han estimat que els primers materials coberts en el llibre es remunten entre el 206 i el 202 aC.[1] El llibre també conté el primer esment històric mai abans escrit del Japó.
Wikisource en xinès té text original relacionat amb aquest article:
Remove ads
Contingut
Aquesta història es va desenvolupar a partir d'una continuació dels Registres del gran historiador de Sima Qian o, més correctament, Registres del gran escrivà, iniciada pel pare de Ban Gu, Ban Biao, al començament de la dinastia Han tardana. Aquest treball es refereix normalment com a Tradicions posteriors (後傳), la qual cosa clarament indica que el treball del major Ban estava destinat a ser una continuació (cal assenyalar que altres estudiosos de l'època, incloent-hi Liu Xin i Yang Xiong també treballaven en continuacions de la història de Sima). Després de la mort de Ban Biao, el seu fill major Ban Gu no estava satisfet amb el que el seu pare havia completat, i va començar la nova història amb els començaments de la dinastia Han. Això ho distingeix de la història de Sima Qian, que havia començat amb els primers governants llegendaris de la Xina. D'aquesta manera, Ban Gu va iniciar un format d'històries dinàstiques que continua servint de model per a la historiografia oficial dels temps moderns.
Per als períodes en què es superposen, Ban Gu va adoptar gairebé literalment gran part del material de Sima Qian, encara que en alguns casos també ho va expandir. Ell també incorporà com a mínim una part del que el seu pare havia escrit, tot i que és difícil saber-ne quant. El treball complet contingué fins a un total de 100 fascicles (卷), i incloïa assajos sobre llei, ciència, geografia, i literatura. La germana menor de Ban Gu, Ban Zhao, va acabar d'escriure el llibre en el 111, 19 anys després que Ban Gu fóra empresonat. Una destacada erudita per dret propi, es pensa que va escriure els volums 13-20 (vuit taules cronològiques) i 26 (tractat sobre astronomia). Com amb els Registres del gran historiador, Zhang Qian, un notable general xinès que va viatjar a l'oest, va ser una font clau per a les dades culturals i socioeconòmiques en les Regions Occidentals contingudes en el fascicle 96. La secció els "Annals" i els tres capítols del regnat de Wang Mang van ser traduïts a l'anglès per Homer H. Dubs.[2] Altres capítols s'han dictat en anglès per Anthony Hulsewé, Clyde B. Sargent, Nancy Lee Swann, i Burton Watson.
La història de Ban Gu estableix l'estàndard per als escrits de les posteriors dinasties xineses, i avui és una referència emprada per a estudiar el període Han. És considerada com una de les "quatre històries" (四史) de les canòniques vint-i-quatre històries, juntament amb els Registres del gran historiador, els Registres dels Tres Regnes i la Història del Han Tardà.
Annals
Ji (紀, 'annals'), 12 volums. Biografies dels emperadors en forma estricta d'annals, que ofereixen un panorama cronològic dels esdeveniments més importants, com es veien des de la cort imperial.
Taules cronològiques
Biao (表, taules), 8 volums. Taules cronològiques de persones importants.
Tractats
Zhi (志, 'memòries'), 10 volums. Cada tractat descriu una àrea d'esforç de l'estat.
Biografies
Zhuan (傳, tradicions exemplars, sovint traduïdes com a biografies), 70 volums. Biografies de personalitats importants. Les biografies es limiten a la descripció dels fets que mostren clarament el caràcter exemplar de la persona. Dues o més persones són tractades en un sol article principal, ja que pertanyen al mateix tipus de gent. Els últims articles descriuen les relacions de la Xina i els diversos pobles més enllà de les fronteres.
Esment del Japó
Els japonesos apareixen per primera vegada en la història escrita en aquest llibre (Llibre del Han Tardà), en el qual es registra: "La gent de Wo es troben a través de l'oceà partint des de Lelang, es divideixen en més d'un centenar de tribus, i venen de tant en tant a oferir tribut." És registrat que més tard, en el 57, el Regne Wa de Na del Sud va enviar un emissari anomenat Taifu per retre tribut a l'emperador Guangwu i va rebre un segell d'or. El mateix segell va ser descobert en el nord de Kyushu en el segle xviii.[3] Segons el Llibre de Wei, el regne més poderós a l'arxipèlag en el segle iii era dit Yamataikoku i era governat per la llegendària reina Himiko.
Remove ads
Vegeu també
Anotacions
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads