Chocho

El chocho, chocholteca, chuchon o chochon, és una llengua otomang que es parla en les localitats de Santa María Nativitas, San Juan Bautista Coixtlahuaca, San Martín Toxpalán i San Miguel Tulancingo a Oaxaca.

Chocho

ngigua
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	616 (2005)[1]
Autòcton de	Mèxic
Estat	Oaxaca
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües otomangues llengües popolocanes
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	SEP
Nivell de vulnerabilitat	4 en perill sever
Codis
ISO 639-2	coz
ISO 639-3	coz
Glottolog	choc1279
Ethnologue	coz
IETF	coz
Endangered languages	3458

Classificació

El chocho és una llengua que al costat del popoloca pertany al grup chocho-popoloca i aquest a les llengües popolocanes pertanyent al gran tronc otomang.^[2]

Estatus oficial

Aquesta llengua juntament amb totes les llengües indígenes de Mèxic i l'espanyol van ser reconegudes com a "llengües nacionals" gràcies a la Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas promulgada l'any 2003.

Variants

D'acord amb l'INALI, existeixen tres variants:^[3]

1. Chocho de l'est o Ngiba, parlat per unes 180 persones a Ocotlán, San Miguel Tulancingo, San Francisco Teopan, etc.
2. Chocho de l'oest o Ngigua, parlat per unes 62 persones a San Miguel Huautla, Santa María Nativitas.
3. Chocho del sur o Ngiba, parlat per unes 200 persones a San Juan Bautista Coixtlahuaca, i en una localitat de San Miguel Chicahua.

Fonologia

Les taules següents contenen els fonemes de l'idioma chocho.^[4]

Vocals

	Anterior	Central	Posterior
Tancada	i		u
Mitjana	e		o
Oberta		a

Qualitat de les vocals

El chocho compta amb cinc vocals bàsiques. Cadascuna d'elles pot ser nasal [ã]. També tenen vocasls orals i nasals glotalitzades [aʔ], [ãʔ], [aʔa] y [ãʔã].^[4]

Consonants

	Bilabial	Labiodental	Dental	Alveolar	Post- alveolar	Retroflexa	Palatal	Velar	Glotal
Oclusiva	p b			t d				k g	ʔ
Fricativa		f	θ	s z	ʃ ʒ	ʂ ʐ		x
Africada				ts͡	tʃ͡	tʂ͡
Nasal	m	n
Vibrant múltiple				r
Vibrant simple				ɾ
Lateral				l

Tons

L'idioma chocho, igual que altres llengües otomang, és una llengua tonal. Té tres tons bàsics. El to 3 és alt; 2 és to mitjà i 1 és to baix.

3 (á)

2 (ā)

1 (à)

Compta amb tres tons de contorn:

To alt descendent [â]

Tons mitjà ascendent [aá]

To baix ascendent [ǎ]

Característiques

Quant a la seva alineament morfosintàctic és una llengua de tipus actiu-inactiva, on l'ús de pronoms i el tractament de subjecte d'una oració intransitiva depèn del significat d'aquest verb.