Cirsa
Empresa catalana From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Cirsa és una multinacional catalana fundada el 1978 a Terrassa per Manuel Lao, consolidada al sector del joc d'atzar i l'oci, líder a Catalunya, Espanya i diversos mercats internacionals.[1][2] El 2018 fou adquirida a la família fundadora pel fons d'inversió Blackstone,[3] i el 2025 va fer una oferta pública de venda a inversors institucionals del 18% del capital en borsa.[2]
.jpg?lang=ca)
Remove ads
Orígens i evolució
La companyia va començar gestionant màquines escurabutxaques en bars i hotels. El seu primer gran projecte fou l'obertura del Casino de Marbella (1985), seguit per una expansió al sector del bingo a finals de la dècada del 1980.[1][2]
La dècada del 1990, Cirsa va iniciar una forta internacionalització, obrint casinos i salons de joc a la República Dominicana, Veneçuela, Estats Units, Itàlia i Argentina. El grup va créixer fins superar els 400 casinos en 11 països i reunir una plantilla de prop de 15.000 empleats. A Catalunya, Cirsa controla 53 establiments dedicats al joc a través d'un entramat de 27 societats.[3][2] La companyia va registrar, fins la seva sortida a borsa el setembre de 2025, 67 trimestres seguits de creixement de l'EBITDA excepte durant la pandèmia.[4]
Remove ads
Canvi de propietat
El fons estatunidenc Blackstone va adquirir Cirsa el 2018.[3] El juliol de 2025, l'empresa va debutar a la Borsa de Barcelona amb una valoració de 2.520 milions d'euros i una demanda vuit vegades superior a l'oferta. Blackstone va mantenir la majoria accionarial, mentre que un 18% va anar a mans de nous inversors institucionals.[2] Bona part de la recaptació es va fer servir per reduir el deute i consolidar l'expansió internacional.[5][6]
Remove ads
Controvèrsies
Cirsa concentra la gestió de salons de joc, bingos i casino en zones de gran afluència a Catalunya, sobretot a l'àrea metropolitana i en zones turístiques, incloent-hi diversos centres comercials. Aquesta presència ha generat debat social per la facilitació de l'accés als jocs d'atzar, especialment en espais populars i familiars.[7][3] L'Ajuntament de Barcelona va impulsar diverses moratòries en la concessió de llicències per a nous establiments, intentant limitar la proliferació de salons prop de centres educatius o espais sensibles, però el Tribunal Suprem va anul·lar algunes d'aquestes restriccions tot exigint una nova regulació més justificada i proporcional.[7]
La Generalitat de Catalunya, des de 2012 i fins 2022, va imposar 103 sancions a salons de joc, bingos i casinos a Catalunya, la majoria per presència de menors, entrada de persones inscrites al registre de prohibits o incompliment d'horaris.[3] Tot i el discurs generalitzat sobre la relació entre joc i barris vulnerables, diversos estudis apunten que la concentració d'establiments respon a criteris de densitat de població i turisme.[8]
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads