Claudio Prieto

Claudio Prieto (Muñeca de la Peña, Palència, 24 de novembre, 1934 - Madrid, 5 d'abril de 2015),^[1][2] va ser un compositor simfònic.

Claudio Prieto

Biografia
Naixement	(es) Claudio Prieto Alonso 24 novembre 1934 Muñeca (província de Palència)
Mort	5 abril 2015 (80 anys) Madrid
Activitat
Ocupació	compositor clàssic
Família
Fills	Carlos Prieto Guijarro

Biografia

Va començar el seu camí musical als anys 50 com a instrumentista de diverses plantilles musicals, com la banda municipal del municipi de Guardo. Claudio Prieto va marchar a San Lorenzo de l'Escorial quan tenia 16 anys, on comença la seva etapa de formació amb el musicòleg agustí Samuel Rubio. El 1960, obté una beca d' intercanvi Cultural del Ministeri d' Afers Exteriors que li permet acudir als Curs Superiors de Perfeccionament que s' impartien a l' Acadèmia Nacional Santa Cecília de Roma. Durant els tres anys següents, va tenir com a mestres Goffredo Petrassi, Bruno Maderna i Boris Porena. En acabar la formació va rebre el Diploma d'Estudis Superiors de Perfeccionament de l'Acadèmia i va tornar a Espanya. El 1967, va participar en els Cursos Internacionals de Darmstadt (Alemanya) amb els professors György Ligeti, Karlheinz Stockhausen, Earle Brown, entre d'altres...

La seva trajectòria professional s'inicia a Madrid amb l'estrena a l'Ateneu de la seva obra Improvisación, per a conjunt de cambra. Però el seu veritable llançament arribaria amb la peça Solo a Solo, per a flauta i guitarra, premiada el 1969 com a "Millor obra espanyola", per Joventuts Musicals i la difusió de la qual s'ha mantingut des d'aleshores tant en l'àmbit nacional com en l'internacional.

Obra

Prieto coneix i domina quants elements componen el llenguatge musical clàssic i contemporani. Ha treballat tot el ventall de formacions instrumentals, des de les solistes, fins a la conjunció de cor i orquestra, passant pels trios, els quartets o les orquestrals.

Diverses

• Improvisació per a un conjunt de càmera.
• Solo a Solo, per a flauta i guitarra (Premi Millor Obra espanyola, donat per Juventudes Musicales el 1969)
• Fandango de Soler, obra seleccionada per Ràdio Nacional d'Espanya (RNE) per a la XX Temporada de Concerts de la Unió Europea de Radiodifusió (UER).
• Sinfonia núm. 1.
• Sinfonia nº 2 (composta als anys 80, entre les ciutats de Madrid i Granada, i a Itàlia).
• Sinfonia núm. 3 "Frühbeck Symphonie".
• Concert d'amor per a violoncel i orquestra, (composta entre 1985 i 1986).
• Adagio (composta el 1993), un passatge de ritmes impetuosos, exultants i coloristes, molt vitals...
• Peñas arriba, Adagio per a gran orquestra, (composta el 1996), basada en l'obra de José María de Pereda en què es relaciona la muntanya de Cantàbria amb la de Palència.
• Himne a Guardo, lletra de Javier Castrillo i partitura de Claudio Prieto. Es va estrenar el diumenge 30 de desembre de 2001 a l'església de Santa Bàrbara, on va ser interpretat per la Coral Vaccea, la Coral de Guardo, la soprano Zinaïda Serebriakova i l'Orquestra Simfònica Clàssica Estatal Russa, dirigida per [[Ramón Torrelledó].

Obras solistas:

• Sonatas,
• Turiniana,
• Sones de un percusionista,
• Divertimento,
• Fantasía Balear,
• Divertimento, per a saxofón alt sol
• Al alto espino, per a veu i piano
• Caminos, per a veu i piano

Les seves obres han participat en nombroses ocasions a la Tribuna Internacional de Compositors de la UNESCO.

La versió coreogràfica del "Fandango de Soler" va ser seleccionada per RNE per a la XX Temporada de Concerts de la Unió Europea de Radiodifusió (UER) i s'ha interpretat en diversos països.

Les seves composicions han estat interpretades a Europa, Amèrica i Japó per diferents orquestres, com l'Orquestra Nacional d'Espanya, les Orquestres Simfòniques de RTVE Bilbao, Màlaga i Tenerife, l'Orquestra Ciutat de Barcelona i la Simfònica Ciutadana de Palma i Extra Chicago, la Simfònica d'Hamburg, la Simfònica de Londres, l'Orquestra Nacional de Santa Cecília de Roma, la Simfònica de la RAI, la Rundfuk Sinfonieorchestrer de Berlín, entre d'altres.

Carrera no compositora

• Membre fundador de l'Associació de Compositors Simfònics Espanyols (AESC) el 1976.
• Conseller de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), de 1987 a 1995, fins a arribar a vicepresident de Música.
• Va ser membre de la Junta Directiva de la SGAE.

Últims anys

Amb motiu del 80è aniversari del compositor, la Fundació Botín de Santander va celebrar un concert al novembre de 2014.^[3]

La notícia de la mort va ser anunciada per l'Orquestra i Cor de RTVE al seu perfil de Facebook:

«

Us hem de donar una mala notícia. Avui ha mort el compositor palentí Claudio Prieto. Els nostres condols a la seva família. Ens veiem a més davant d'una d'aquelles coincidències que de vegades ens ofereix el destí, ja que aquesta setmana l'OSRTVE interpretarà per primera vegada la seva obra 'Ensoñaciones'. Descanseu en pau mestre.

»

El concert de l'OSRTVE del 10 d'abril del 2015 es va iniciar amb un emotiu minut de silenci per la seva pèrdua i es va dedicar a la seva memòria.

Guardons

• 1964: Premi Nacional SEU de Composició Musical, per Moviments per a violí i conjunt de cambra,
• 1969: Premi Joventuts Musicals a la Millor Obra de Música Espanyola, per Només a només,
• 1972: Premi de la Ràdio Televisió Italiana per Al-Gamara,
• 1973: Premi del Sindicat Nacional de de l'Espectacle per Nebulosa,
• 1974: Premi Internacional Oscar Esplá,
• 1974: Premi Segastián Durón per Quartet I,
• 1976: Premi Internacional Manuel de Falla per Simfonia núm. 1,
• 1979: Trofeu Arpa d'Or al V Concurs de Composició de la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi (CECA) per Concert 1,
• 1984: Premi Internacional Reina Sofia per Concert Imaginant,
• 1993: Primer Premi Plàstic del Grup Muriel.
• 1994: Premi Castella i Lleó de les Arts
• 1996: Premi Nacional Cultura Viva, pel conjunt de la seva trajectòria artística.
• 1999: Premi El Nord de Castella, atorgat pels redactors del diari a Palència.^[4]
• 2004: Premi al Millor Autor de Música Clàssica, atorgat per l'Acadèmia de les Arts i de la Música, a la VIII Edició dels Premis de la Música

Honors

• A l'Acadèmia de les Arts i Ciències Històriques de Toledo se'l va nomenar Acadèmic Corresponent a Madrid.
• Concert en dia del seu 70è aniversari a l'Auditori Nacional de Música, a càrrec de l'Orquestra Filharmonia i el violoncel·lista Dimitar Furnadjiev.
• L'Institut d'Educació Secundària de Guardo, el municipi de la localitat de naixement, porta el seu nom.
• La seva Biografia ha estat escrita per Víctor Andrés Pliego i titulada Claudio Prieto. Música, bellesa i comunicació, editada per Editorial Complutense a Madrid el 1994, amb 186 pàg. ISBN 84-8048-104-8