Coll de Nargó

Coll de Nargó és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. Situat a la dreta del riu Segre i al costat del pantà d'Oliana, passen pel seu terme també els rius de Perles i Sallent.^[1]

Coll de Nargó

Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Lloc
42° 10′ 26″ N, 1° 18′ 58″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Alt Urgell
Capital	Coll de Nargó
Població humana
Població	587 (2024) (3,88 hab./km²)
Llars	58 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	151,4 km²
Banyat per	Segre
Altitud	573 m
Limita amb	Abella de la Conca Oliana Peramola la Baronia de Rialb Fígols i Alinyà Cabó Organyà Isona i Conca Dellà
Organització política
• Alcalde	Martí Riera i Rovira (2023–)
Identificadors descriptius
Codi postal	25793
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	25077
Codi IDESCAT	250772
Lloc web	collnargo.ddl.net

Geografia

Article principal: Llista de topònims de Coll de Nargó

Entitats de població de Coll de Nargó

Coll de Nargó es troba a la comarca de l'Alt Urgell. Limita amb la comarca del Pallars Jussà a l'oest. Al nord limita amb el municipi alturgellenc de Cabó i Organyà, a l'est amb Fígols i Alinyà, a sud-est amb Oliana i al sud amb Peramola.

Nuclis de població

Entitat de població	Habitants (2024)
Coll de Nargó	447
Gavarra	38
Sallent de Nargó	36
les Masies de Nargó	35
Montanissell	18
Valldarques	9
Font: Idescat

Història

El terme està documentat des de l'any 988 i el poble de Nargó el 1076. Pertanyia al comtat d'Urgell. El 1097 el comte Ermengol V d'Urgell, va donar a Guitard, senyor de Caboet, els castells i viles del lloc anomenat Nargó. Des de 1278 la jurisdicció del lloc va passar completament als vescomtes de Castellbò gràcies a la renúncia per part del bisbat d'Urgell dels drets que posseïen sobre aquestes terres.

Coll de Nargó celebra la seva festa major el 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume. Durant el mes d'agost té lloc un descens de raiers pel Segre.

El 2007 es va trobar la posta d'ous de dinosaure més gran d'Europa, actualment conservada al museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.^[2]

Política i govern

Corporació Municipal

Candidatura		1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019	2023
	CiU/JUNTS		7	7	7	5	4	3	3	2	2	2
	PSC-PM-CP						2	2	1	3			3
	ERC-AM					1	1	1	2	2	5	5	4
	PdP					1
	Ind	7						1	1
Total		7	7	7	7	7	7	7	7	7	7	7	7
Fonts: Generalitat de Catalunya[3]

Cronologia de l'alcaldia

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Josep Maria Solà i Solà	independent	17/04/1979	--
1983–1987	Josep Maria Solà i Solà		23/05/1983	--
1987–1991	Josep Maria Solà i Solà		30/06/1987	--
1991–1995	Josep Maria Solà i Solà		15/06/1991	--
1995–1999	Josep Maria Solà i Solà		17/06/1995	--
1999–2003	Josep Maria Solà i Solà		03/07/1999	--
2003–2007	Josep Miquel Duró i Batalla		14/06/2003	--
2007–2011	Benito Fité i Vergé		16/06/2007	--
2011–2015	Benito Fité i Vergé		11/06/2011	--
2015–2019	Martí Riera Rovira		13/06/2015	--
2019-2023	Martí Riera Rovira		15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 5 39 58 396 394 2.150 1.886 1.919 1.389 1.391

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.638 1.565 1.381 1.511 1.276 847 742 666 618 618

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 606 614 606 599 591 618 628 619 595 587

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 574 549 540 548 587 - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1553 incorpora Fonollet; el 1787, Galleuda i Sallent d'Organyà; el 1857, Valldarques; el 1970, Gavarra i Montanissell.

Economia

La seva economia és fonamentalment agrícola i de ramaderia de bestiar boví. Té abundants recursos forestals i d'indústria làctica. Alguns dels seus habitants complementen els seus ingressos amb la collita dels rovellons i les tòfones.

Llocs d'interès

Església de Sant Climent de Nargó

• Prop del cementiri es troba l'església de Sant Climent de Coll de Nargó, un edifici romànic de nau única amb coberta de volta de canó. Del segle x o principi del segle xi, és d'arquitectura romànic- llombarda, amb una única nau i coberta a dues aigües; a la façana de la part exterior està adornada amb petits arcs cecs. El campanar d'influència islàmica en el seu primer cos presenta finestrals d'arc de ferradura i forma piramidal, al segon cos edificat posteriorment, ja s'aprecia l'estil romànic amb finestrals trifòrums i petits arcs cecs llombards.
• A Montanissell es troba el temple romànic de Sant Joan. És d'una sola nau, amb volta apuntada i absis semicircular. La façana està decorada amb arcuacions llombardes. Prop de Montanissell es troben les Coves d'Ormini, que presenten formacions d'estalactites i estalagmites.
• A Gavarra es troben les restes d'una altra església romànica dedicada a Sant Serni. Únicament es mantenen en peus la nau i el campanar. L'absis es va esfondrar al segle xvii durant unes obres d'ampliació i tan sols queda l'arc de triomf. Es conserven tres imatges barroques que es trobaven al seu interior; dues d'elles mantenen encara la policromia original.
• Dinosaures de Coll de Nargó, amb el seu corresponent museu.^[4]
• Museu dels Raiers de Coll de Nargó.