Conseller en cap de Barcelona

màxim dirigent de la ciutat de Barcelona abans de 1714 From Wikipedia, the free encyclopedia

Conseller en cap de Barcelona
Remove ads

El Conseller en cap de Barcelona era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent. El càrrec va desaparèixer amb el Decret de Nova Planta en 1714, junt amb l'abolició de la Generalitat de Catalunya. El primer Conseller en Cap fou Ponç d'Alest en 1257, mentre que el darrer en ocupar el càrrec va ser Rafael Casanova en 1713.

«Conseller en Cap» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Conseller en Cap de la Generalitat de Catalunya».
Dades ràpides Jurisdicció, Lloc ...
Thumb
Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), Conseller en Cap durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot.

Era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent. Aquesta designació era equivalent a la de «jurat», «cònsol», «paer» o «procurador», que rebien en altres municipis dels estats de la Corona d'Aragó. El primer Conseller en Cap fou Ponç d'Alest en 1257, mentre que el darrer a ocupar el càrrec va ser Rafael Casanova el 1713. Els titulars més coneguts són Joan Fiveller, conseller de Barcelona (1406-1427) i Conseller en Cap (1418-1419 i 1427-1428). Fiveller va protagonitzar l'enfrontament del vectigal amb Ferran d'Antequera; i Rafael Casanova, conseller en Cap durant el Setge de Barcelona de 1714. Amb el Decret de Nova Planta de 1716, aquesta figura desapareix, i el Consell de Cent, la Generalitat de Catalunya i la resta d'institucions catalanes són abolits

Remove ads

El Conseller en cap, líder de la Coronela

L'agost 1542, el capità general Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel va decidir, conjuntament amb els consellers de Barcelona, la fortificació de la muralla de Barcelona per convertir-la en una plaça fortificada,[1] mentre els diputats de la Generalitat i els consellers van decidir armar les confraries dels gremis barcelonins, ratificant el 1544 que la milícia estava sota les ordres del conseller en cap de Barcelona, al qual se li va conferir la capitania de la unitat amb el grau de «Coronell».[2]

Durant la Guerra dels Nou Anys Barcelona va aixecar novament la seva milícia, formant el 28 maig 1697 el Terç dels Gremis sota el comandament del conseller en Cap Francesc Taverner i Montornès.[3]

Amb la necessitat d'expulsar la Casa de Borbó de la península Ibèrica, es va procedir a la lleva de l'Exèrcit Regular Austriacista i Barcelona va llevar la Coronela.

Remove ads

Conseller en cap de la Generalitat de Catalunya

El 2001, Jordi Pujol, en el seu govern 1999-2003, feu servir el nom de conseller en cap de la Generalitat de Catalunya per un càrrec del govern de la Generalitat. El 2005 el nom d'aquest càrrec es va canviar per conseller primer a considerar que el nom conseller en cap designava històricament un càrrec de l'Ajuntament de Barcelona i no de la Generalitat de Catalunya.

Llista de Consellers en Cap

Segle XIII

  • 1257, Ponç d'Alest.
  • 1258, Jaume Giralt.
  • 1259, Jaume Perer.
  • 1260, Bernat Burguès.
  • 1261, Bernat Eimeric.
  • 1262, Bernat d'Adarró.
  • 1263, Bernat Saborit.
  • 1264, Arnau de Sanaüja.
  • 1265, Bernat Burguès.
  • 1266, Berenguer d'Adarró.
  • 1267, Guillem Moneder.
  • 1268, Guillem de Llacera.
  • 1269, Berenguer Durfort.
  • 1270, Berenguer de Sarriera.
  • 1271, Berenguer d'Adarró.
  • 1272, Berenguer de Sarriera.
  • 1273, Guillem de Llacera.

Segle XIV

Segle XV

Segle XVI

  • 1501, Jaume Ros.
  • 1502, Gabriel Samsó.
  • 1503, Joan Sabastida.
  • 1504, Rafael Romeu.
  • 1505, Francesc Marquet.
  • 1506, Guillem de Santcliment.
  • 1507, Dionís Miquel.
  • 1508, Joan Llull.
  • 1509, Joan Berenguer d'Aguilar.
  • 1510, Guillem de Santcliment.
  • 1511, Pere Girós.
  • 1512, Vicenç de Santiga.
  • 1513, Bernat Terré.
  • 1514, Galceran Fiveller.
  • 1515, Pere Girós.
  • 1516, Joan Bisbal.
  • 1517, Pere Esquerit.
  • 1518, Galceran Sestrada.
  • 1519, Bernat de Merlès.
  • 1520, Francesc Bussot de Sitges.
  • 1521, Pere Llull.
  • 1522, Benet Miquel de Corbera.
  • 1523, Francesc de Marimon.
  • 1524, Galceran Fiveller.
  • 1525, Jaume Salvà.
  • 1526, Joan Berenguer d'Aguilar.
  • 1527, Francesc Bosc de Vilassar.
  • 1528, Benet Miquel de Corbera.
  • 1529, Lluís Gibert.
  • 1530, Francesc Terrè de Picalquers.
  • 1531, Bartomeu de Guimerà.
  • 1532, Francesc Bosc de Vilassar.
  • 1533, Galceran Llull.
  • 1534, Miquel Setantí.
  • 1535, Bertran Desvalls.
  • 1536, Francesc Terrè de Picalquers.
  • 1537, Gaspar Durall.
  • 1538, Lluís Gibert.
  • 1539, Joan de Ferrera.
  • 1540, Pere Vila.
  • 1541, Miquel de Vallseca.
  • 1542, Francesc de Bosc de Vilassar.
  • 1543, Miquel Despalau.
  • 1544, Galceran Rovira.
  • 1545, Ramon Durall.
  • 1546, Pere Sapila.
  • 1547, Galceran Carbó.
  • 1548, Miquel de Bellafila.
  • 1549, Pere Salvà.
  • 1550, Miquel de Vallseca.
  • 1551, Joan Lluís Llull.
  • 1552, Galceran Llull.
  • 1553, Lluís Dusai.
  • 1554, Jaume Joan Sapila.
  • 1555, Miquel Despalau.
  • 1556, Onofre Pau.
  • 1557, Dionís de Clariana.
  • 1558, Joan Bonaventura de Gualbes.
  • 1559, Francesc Amat.
  • 1560, Mateu de Soler.
  • 1561, Miquel de Bellafila.
  • 1562, Joan Valentí de Ferrera.
  • 1563, Jaume Joan Sapila.
  • 1564, Joan Benet Salvà.
  • 1565, Jaume de Mitjavila.
  • 1566, Lluis Gibert.
  • 1567, Andreu Sacosta.
  • 1568, Lluís Setantí.
  • 1569, Antoni Sarrovira.
  • 1570, Ramon Vicenç de Sentmenat.
  • 1571, Lluís Dusai.
  • 1572, Miquel Sarrovira.
  • 1573, Galceran Pau Llull.
  • 1574, Bernat Fiveller.
  • 1575, Galceran de Navel.
  • 1576, Miquel Oliver.
  • 1577, Miquel d'Oms.
  • 1578, Lluís Gibert.
  • 1579, Galceran Burguès.
  • 1580, Jaume Vila.
  • 1581, Francesc Ferrer i Despuig.
  • 1582, Francesc Calça.
  • 1583, Pau Ferreres.
  • 1584, Jaume Vila.
  • 1585, Tomàs Pujades.
  • 1586, Antoni Sarrovira.
  • 1587, Galceran de Navel.
  • 1588, Jeroni Caors i de Soler.
  • 1589, Miquel d'Oms.
  • 1590, Francesc Terrè de Picalquers.
  • 1591, Pere de Tamarit i de Salbà.
  • 1592, Joaquim de Setantí.
  • 1593, Joan Benet Codina.[6]
  • 1594, Joan de Gualbes.
  • 1595, Miquel Joan Sabastida.
  • 1596, Pere Ferreres.
  • 1597, Miquel Joan Ponç.
  • 1598, Pere Benet Soler.
  • 1599, Miquel Montserrat Grau.
  • 1600, Francesc Gualbes de Corbera.[7]

Segle XVII

Segle XVIII

Remove ads

Referències

Bibliografia

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads