Costur
municipi del País Valencià From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Costur és un municipi valencià de la comarca de l'Alcalatén. Limita amb Les Useres, L'Alcora, Figueroles, Sant Joan de Moró i Vilafamés.
| Les Useres | Les Useres | Les Useres |
| Figueroles L'Alcora |
 |
Vilafamés |
| L'Alcora | L'Alcora | Vilafamés Sant Joan de Moró |
Remove ads
Geografia
El terme municipal té una extensió de 22,05 quilòmetres quadrats i limita al nord amb les Useres, a l'est amb les Useres i Vilafamés, a l'oest amb Figueroles i l'Alcora i al sud amb l'Alcora. A 1,5 km de distància del poble hi ha la barriada del Mas d'Avall, a 420 m sobre el nivell del mar.
El terme presenta un relleu esquerp, en què destaquen diversos paratges com ara la Fontanella o el camí de Baix, on es pot practicar senderisme, o la cova de l'Artiga, on es pot practicar l'espeleologia. El cim més elevat del municipi és el tossal del Cabeço, des d'on s'observa una panoràmica del Penyagolosa i la mar Mediterrània.
La vegetació predominant en un terme de relleu trencat i abrupte com el de Costur és bàsicament el bosc baix mediterrani amb coscolla, romaní, margalló, savina, etc. Pel que fa als arbres, hi predomina el pi, encara que últimament s'observa un lent increment del nombre de carrasques, una espècie típica de les nostres terres que semblava a punt de desaparèixer.
Remove ads
Orografia[1]
|
|
|
Remove ads
Hidrografia natural[2]
|
|
|
Hidrografia artificial[2]
|
|
|
|
Remove ads
Partides del terme[2]
|
|
|
|
Remove ads
Paratges[2]
|
|
|
Antics nuclis poblacionals[2]
|
|
|
|
Remove ads
Història
El seu origen és islàmic; el botànic i naturaliste valencià Antoni Cavanilles (1745-1804) documentà troballes de monedes àrabs corresponents al regnat d'Omadedaulat, rei de Saragossa entre els anys 1109 i 1129; i també parlà de la troballa d'una làpida romana que s'utilitzava en un forn per a pastar pa. Després de la conquesta, Costur romangué annex a l'Alcora; formava part de la Tinença de l'Alcalatén, que fon cedida per Jaume I (1208-1276) a Ximén d'Urrea. Posteriorment va pertànyer als senyorius dels comtes d'Aranda, fins a 1798, i als ducs d'Híxar, fins a 1818; en 1889 assolí l'autonomia municipal en separar-se de l'Alcora. En el segle passat va patir una ràpida despoblació deguda a l'emigració cap als focus industrials de les ciutats de València i Castelló de la Plana.
Remove ads
Demografia
A data de 2022, Costur tenia 528 habitants (INE).[3]
Economia
L'economia de Costur està basada tradicionalment en la ramaderia i l'agricultura, amb predomini de l'olivera i l'ametler, que s'han imposat a la vinya, a la figuera i la garrofera, que en un temps no gaire llunyà van ser la base de l'economia local.
Són pràcticament nul·les les activitats econòmiques industrials, perquè tant el comerç com la indústria han arribat a un índex molt baix de desenvolupament i només funcionen a un nivell mínim per a cobrir les necessitats del poble, i la pràctica totalitat dels habitants de Costur es guanya la vida treballant a les fàbriques de rajoles de l'Alcora.
Remove ads
Política i govern
Composició de la Corporació Municipal
El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Popular (PP) i 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Popular |  |
Víctor García Latorre | 156 | 47,42% | 4 ( +3) | |
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE |  |
Juan Carlos Centelles Nebot | 150 | 45,59% | 3 ( ) | |
| Altres candidatures[a] |  |
0 ( -3) | ||||
| Vots en blanc | |
23 | 6,99% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 329 | 100 % | 7 | |||
| Vots nuls | 29 | 8,10% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 358 | 84,24%** | ||||
| Abstenció | 67* | 15,76%** | ||||
| Total cens electoral | 425* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Víctor García Latorre (PP) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors | ||||||
| Fonts: JEC,[4] JEZ Castelló,[5] Periòdic Ara.[6] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldia
Des de 2019 l'alcalde de Costur és Víctor García Latorre, del Partit Popular (PP).[7]
Remove ads
Monuments i llocs d'interés
.JPG)
- Capelles de Sant Josep i Sant Miquel. Són unes xicotetes capelles amb plafons ceràmics a l'aire lliure.
- Ermita del Santíssim Crist del Calvari. Està datada de l'any 1910.
- Església de Sant Pere Màrtir. De dimensions reduïdes, està formada per tres naus, la central més alta i amb escassa ornamentació. De l'interior té un valor especial la pica baptismal romànica, procedent de l'ermita de Sant Salvador del castell de l'Alcalatén.
- Camí dels Bandejats. Hi trobem els vestigis d'una calçada romana.
- Cova de l'Artiga. De gran valor geomorfològic per les estalactites i estalagmites que conté, les quals presenten un bon estat de conservació.
- La Fontanella. Reben este nom tant la font com el camí que recorre els paratges de Costur.
.JPG)
Festes i celebracions locals
- Festes majors. En honor de l'Assumpció de la Mare de Déu i el Santíssim Crist del Calvari, se celebra el 15 d'agost, amb una processó, bous al carrer, balls i altres actes.
- Sant Antoni Abat. El 17 de gener o el dissabte més pròxim es beneïxen els animals, es crema la foguera a la plaça de l'Església i es repartixen els típics rotllos.
- Sant Pere Màrtir. Se celebra del 29 al 30 d'abril, amb processó i missa.
Notes
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads