Delphine Gleize

Delphine Gleize (Saint-Quentin, Aisne, 5 de maig de 1973) és una directora de cinema francesa.

Delphine Gleize

Biografia
Naixement	5 maig 1973 (52 anys) Saint-Quentin (França)
Formació	La Fémis
Activitat
Ocupació	directora de cinema, guionista, actriu
Membre de	Collectif 50/50
Participà en
2002	55è Festival Internacional de Cinema de Canes
Premis
(2002)  Trofeu Sutherland, per l'obra Carnage (en) (2000)  Cèsar al millor curtmetratge

Biografia

Delphine Gleize és una antiga alumna de la Fémis.^[1]

És membre del col·lectiu 50/50 que té com a objectiu promoure la igualtat de dones i homes i la diversitat al cinema i audiovisual.^[2][3]

Filmografia

Directora i guionista

• 1998 : Sale Battars (curtmetratge)
• 1999 : Un château en Espagne^[4] (curtmetratge)
• 2000 : Les Méduses (curtmetratge)
• 2002 : Carnages
• 2005 : L'Homme qui rêvait d'un enfant
• 2010 : Cavaliers seuls (documental) en col·laboració amb Jean Rochefort
• 2011 : La Permission de minuit^[5]
• 2019 : Beau Joueur (documentaire)

Actriu

• 2020 : #Jesuislà d'Éric Lartigau : Catherine

Distincions

• 1999 : Gran premi del jurat del Festival de Cinema Europeu de Lille per Sale Battars
• 2000 : César al millor curtmetratge per Sale Battars
• 2002 : Premi de la jeunesse al 55è Festival Internacional de Cinema de Canes per Carnages^[6]
• 2003 : nominació al César a la millor primera pel·lícula per Carnages
• 2011 : Premi del Públic del Festival de Mons per La Permission de minuit