Dimitrana Ivanova

Dimitrana Ivanova, prenom Petrova (1 de febrer de 1881 – 29 de maig de 1960), fou una reformista educativa, sufragista i activista dels drets de les dones. Presidí la Unió de Dones Búlgares de 1926 a 1944.^[1][2]

Dimitrana Ivanova

Biografia
Naixement	(bg) Димитрана Петрова Иванова 1r febrer 1881 Ruse (Principat de Bulgària)
Mort	29 maig 1960 (79 anys) Sofia (República Popular de Bulgària)
Formació	Universitat de Sofia (1921–1927)
Activitat
Ocupació	professora, activista pels drets de les dones, periodista, suffragette
Ocupador	Unió de dones de Bulgaria
Membre de	Aliança Internacional de Dones

Educació

Filla d'un comerciant de Russe, l'educaren en el col·legi i institut locals per a xiques.^[3] A Bulgària, les dones podien escoltar conferències a la Universitat de Sofia des de 1896, però no en pogueren ser alumnes fins a 1901, i fins i tot llavors era difícil, quan els instituts per a xiques oferien només sis dels set graus secundaris requerits per a l'entrada a la universitat. Dimitrana Ivanova fou rebutjada per estudiar Dret a Sofia, però fou la primera dona que estudià Educació i Filosofia a la Universitat de Zúric.^[1] Quan torna a Bulgària al 1900, la contracten com a professora, pràcticament l'única professió oberta a les dones llavors (malgrat que fins al 1904 estava prohibida a les dones casades). El 1914 es casa amb el professor Donchu Ivanov, però continuà la seua vida professional. El 1921 sol·licita estudiar a la Facultat de Dret de la Universitat de Sofia, i en acabant l'any li ho permeteren: s'hi graduà al 1927.

Sufragi femení

El 1926, succeí Iulia Malinova com a presidenta de la Unió de Dones Búlgares, fundada el 1901.^[1] De 1935 a 1940 fou membre de la junta directiva de l'Aliança Internacional de Dones.^[3] Era una coneguda figura polèmica en els debats públics i la solien caricaturitzar a la premsa. Com a presidenta, tingué dos afers importants: el permís per a les dones per exercir Dret, cosa que es veia com una qüestió simbòlica important com a dret de les dones per a entrar en altres professions de la mateixa classe; i el dret al sufragi.^[4] Les dones búlgares assoliren un dret condicional per votar el 1937, però no podien presentar-se a les eleccions si eren vídues, casades o divorciades.

Ivanova fou arrestada després de l'ascens comunista al poder, a Bulgària, al 1944, quan totes les organitzacions cíviques "burgeses" foren abolides. Fou alliberada per la intervenció d'un dels seus contactes en el moviment comunista el 1945.^[1]