Eclipsi solar del 10 de maig del 2013

L'eclipsi solar del 10 de maig de 2013 va tenir lloc a l'oceà Pacífic amb una magnitud de 0,9544 i la seva faceta anular es va mostrar al nord d'Austràlia i al sud del Pacífic, amb una màxima visibilitat de 6 minuts i 3 segons a l'est de la Polinèsia Francesa.^[1] En contrast amb l'eclipsi anterior, que també va passar a Austràlia,^[2] aquesta vegada el diàmetre angular de la Lluna no va bloquejar completament el Sol, i el cobrí només fins a un 97%.

Eclipsi solar del 10 de maig del 2013

2° 12′ 48″ N, 175° 28′ 18″ E
Tipus	eclipsi solar anular
Data	10 maig 2013
Durada	363 s
Codi de catàleg	9537

Un eclipsi solar s'esdevé quan la Lluna transita entre la Terra i el Sol, i enfosqueix totalment o parcialment al Sol Un eclipsi solar anul·lar ocorre quan el diàmetre angular és menor que el Sol, i bloqueja la major part de la seva llum i causa que el Sol sembli una corona circular. Els eclipsis anulars es veuen com eclipsis parcials en una regió de milers de quilòmetres.

Trànsit

La fase anul·lar l'eclipsi va començar prop de Canning Stock Route, a l'oest d'Austràlia. El sol del matí només va estar a dos graus sobre l'horitzó. El trànsit de l'eclipsi es va estendre cap al nord-est, passant per una zona desèrtica escassament poblada fins a arribar al Golf de Carpentària. A l'est del golf va passar sobre la península del Cap York. A una velocitat de 5000 quilòmetres per hora, l'ombra de la Lluna va seguir movent-se fins a passar per la gran barrera de corall i entrar a l'oceà Pacífic. Després de moure's 800 quilòmetres sobre l'oceà, la faceta anular es va veure a Nova Guinea, Woodlark i les Illes Salomó. Després va passar sobre Nauru i les illes Gilbert, i va acabar a uns 5000 quilòmetres a l'oest de la costa del Perú. Indonèsia i Nova Zelanda es van enfosquir parcialment.

Bibliografia

• Fred Espenak. «Besselian Elements - Annular Solar Eclipse of 2013 May 10» (en anglès). NASA. [Consulta: 9 maig 2013].
• Held, Wolfgang. Sonnen- und Mondfinsternisse und die wichtigsten astronomischen Konstellationen bis 2017. Stuttgart: Verlag Freies Geistesleben, 2005. ISBN 3-7725-2231-9.