Eduard Kucharski i Gonzàlez

Eduard Kucharski i Gonzàlez (L'Hospitalet de Llobregat, 22 de maig de 1925 - Barcelona, 2 d'octubre de 2014^[1][2]) fou un jugador de bàsquet català de les dècades dels 40 i 50.

Eduard Kucharski i Gonzàlez

Biografia
Naixement	22 maig 1925 l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)
Mort	2 octubre 2014 (89 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	entrenador de bàsquet, jugador de bàsquet
Nacionalitat esportiva	Espanya
Esport	basquetbol
Posició a l'equip	Aler
Trajectòria   Equip 1941–1946 Club Esportiu Laietà 1946–1947 FC Barcelona Bàsquet 1947–1949 Club Joventut Badalona 1949–1953 FC Barcelona Bàsquet 1953–1958 CB Aismalíbar   Selecció nacional 1943–1958   Espanya 50 (358)   Entrenador 1953–1960 CB Aismalíbar 1959–1960 Espanya 1960–1963 Virtus Bologna 1963–1964 CB Aismalíbar 1964–1969 Club Joventut Badalona 1975–1976 Club Joventut Badalona 1977–1979 FC Barcelona Bàsquet
Participà en
1955	Jocs Mediterranis de 1955
1950	Campionat del Món de bàsquet de 1950
Família
Germans	Rosa Maria Kucharski i Gonzàlez
Premis
Forjador de la Història Esportiva de Catalunya  Històric del Bàsquet Català

Història

Kucharski va néixer a L'Hospitalet de Llobregat el 22 de maig de 1925. Jugava a la posició d'aler i és considerat com la primera gran estrella del bàsquet català i espanyol. Va debutar l'any 1941 amb només 15 anys amb el CE Laietà, club amb el qual guanyà els primers títols. Posteriorment, i sempre a Catalunya va jugar al Futbol Club Barcelona, Joventut de Badalona i Aismalíbar de Montcada. A més fou titular indiscutible a la selecció espanyola entre els 17 i 33 anys, disputant un total de 50 partits (xifra molt alta per l'època) amb la qual va participar en el Campionat del Món de Bàsquet de 1950 (on només van guanyar un partit contra Iugoslàvia perquè aquests es negaren a jugar en protesta contra el Règim franquista) i en els Jocs del Mediterrani del 1955 on aconseguí la medalla d'or. Es retirà el 1958.

Després de la seva retirada com a jugador va iniciar una llarga carrera com a entrenador, principalment a l'Aismalíbar de Montcada (on compaginà el càrrec amb el de jugador), però també al Futbol Club Barcelona i al Joventut de Badalona. El 1960 fou el primer entrenador de l'estat que marxà a l'estranger (Itàlia) per entrenar. Dirigí a un dels grans d'Europa, la Virtus de Bolonya. Va arribar a ser seleccionador espanyol entre 1959 i 1960, dirigint a la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Roma 1960, els primers en la història del bàsquet espanyol.

La seva germana Rosa Maria Kucharski va ser una instrumentista i professora de piano de renom.

Trajectòria esportiva

Com a jugador

• CE Laietà: 1941-1946
• FC Barcelona: 1946-1947
• Joventut de Badalona: 1947-1948 i 1948-49^[a]
• FC Barcelona: 1949-1953
• Aismalíbar Montcada: 1953-1958

Títols

Com a jugador

• 5 Copes del Rei: (1942, 1944, 1947, 1950 i 1948)
• 5 Campionat de Catalunya de bàsquet masculí: 1944, 1947, 1951, 1952, 1956
• Medalla d'or als Jocs del Mediterrani de 1955

Com a entrenador

• 1 Lliga espanyola: (1967)
• 2 Copes del Rei: (1969 i 1978)

Notes

1. Aquesta temporada tenia contracte amb el club badaloní, però el Barcelona va convèncer Kucharski per estar-s'hi una temporada sense jugar, només entrenant a la pista del Laietà per no perdre la forma, i retornar al club blaugrana la temporada següent.^[3]