Edwin Bidwell Wilson

Edwin Bidwell Wilson (Hartford, 25 d'abril de 1879 - Brookline, 28 de desembre de 1964) va ser un matemàtic estatunidenc.

Edwin Bidwell Wilson

Biografia
Naixement	25 abril 1879 Hartford (Connecticut)
Mort	28 desembre 1964 (85 anys) Brookline (Massachusetts)
Sepultura	Cementiri del Mount Auburn, Fir Ave. 42° 22′ 16″ N, 71° 08′ 44″ O
Formació	École Normale Supérieure (–1903) Universitat Yale (–1901) Universitat Harvard (–1899) Harvard College
Tesi acadèmica	The decomposition of the general collineation of space into three skew reflections  (1900 )
Director de tesi	Josiah Willard Gibbs
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques
Ocupació	matemàtic, físic, estadístic
Ocupador	Universitat Harvard (1922–1945) Institut de Tecnologia de Massachusetts (1907–1922) Universitat Yale (1900–1907)
Membre de	Societat Economètrica (Membre associat de la Societat Economètrica) (1933–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units
Alumnes	Paul Samuelson
Obra
Estudiant doctoral	Paul Heymans i Jane Worcester (en)
Família
Cònjuge	Ethel Sentner
Pares	Edwin Horace Wilson i Jane Amelia Bidwell
Premis
(1964)  Navy Distinguished Civilian Service Award (en) (1960)  Navy Superior Civilian Service Award (en) (1933)  Membre associat de la Societat Economètrica  membre de la Societat Americana d'Estadística  Membre de la Royal Statistical Society

Vida i Obra

El seu pare era mestre i superintendent de les escoles de Middletown (Connecticut).^[1] Wilson es va graduar a la universitat Harvard el 1899 i va obtenir el doctorat a la Universitat Yale el 1901. A partir de 1900 va ser professor a Yale excepte el curs 1902-1903 en que va estar ampliant estudis a París, sobre tot a l'École Normale Supérieure.^[2]

El 1907 va ser nomenat professor del Massachusetts Institute of Technology, del qual va ser cap del departament de física a partir del 1917. Durant la Primera Guerra Mundial va ser responsable dels cursos d'enginyeria aeronàutica pals oficials de l'exèrcit americà.^[3] A la mort del president Richard Maclaurin (1920) va formar part del triumvirat que va dirigir el Institut fins l'arribada del nou president Samuel Stratton (1922).^[4]

El 1922 va acceptar el càrrec de cap del departament d'estadística de la recentment fundada Harvard School of Public Health. A partir d'aquesta data es va dedicar a promoure activament la col·laboració entre matemàtics, estadístics, científics socials i economistes.^[5] Es va retirar el 1945, però va continuar sent assessor de la oficina de recerca naval a Boston fins a la seva mort el 1964.

Wilson va publicar dos importants llibres de text: el primer el 1901, juntament amb el seu professor Josiah Willard Gibbs, Vector Analysis establint les idees bàsiques, la notació i una gran quantitat d'aplicacions físiques del càlcul vectorial;^[6] el segon el 1911, Advanced Calculus que va ser durant una dècada l'únic llibre americà de càlcul avançat.^[7] A més, va escriure un bon nombre d'articles sobre aeronàutica, estadística i economia matemàtica, essent en aquest darrer camp un dels inspiradors del Nobel d'economia Paul Samuelson.^[8]