Eleccions generals espanyoles de 2015
eleccions generals espanyoles celebrades el 20 de desembre de 2015 From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Les eleccions generals espanyoles de 2015 es van celebrar el diumenge 20 de desembre de 2015 per escollir les 11es Corts Generals del Regne d'Espanya. Els 350 escons del Congrés dels Diputats estaven a les eleccions, així com 208 dels 266 escons del Senat. A exactament quatre anys i un mes des de les anteriors eleccions generals, aquest encara és el període més llarg entre dues eleccions generals des de la transició democràtica espanyola, i l'única vegada a Espanya que s'han celebrat eleccions generals en l'última data possible que permet la llei.[1]
.svg){kind=small}
.png){kind=small}
.svg){kind=small}
Aquell mateix dia es van celebrar eleccions locals parcials a 30 municipis ia 113 entitats d'àmbit territorial inferior al municipi que després de les eleccions del 24 de maig van haver de ser repetides per la manca de candidats.[2]
Remove ads
Antecedents
Les eleccions van ser convocades pel rei, a proposta del president del Govern, Mariano Rajoy, i prèvia deliberació del Consell de Ministres, mitjançant l'expedició del reial decret de dissolució de les Corts Generals i convocatòria d'eleccions,89 que va entrar en vigor un dia després mitjançant la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat, en compliment de l'article 115 de la Constitució[nota 1] i de l'article 42, apartat primer, de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General.[nota 2][5]
Remove ads
Candidatures i programes
En el context de la crisi financera espanyola de principis de la dècada del 2010, recollint el relleu del Moviment 15-M va sorgir el partit Podem, que va tenir un ràpid creixement mediàtic i social i a les eleccions europees del 2014 i a les eleccions municipals i autonòmiques de maig de 2015 va aconseguir notables resultats a tot Espanya. Com a resposta a la divisió dels moviments d'esquerra la plataforma social Unitat Popular en Comú va intentar la confluència de totes les organitzacions de cara a crear una candidatura única per a les eleccions generals de 2015,[6] però Podem va rebutjar a integrar-se en aquest moviment, i finalment es va formar la coalició Unitat Popular amb Esquerra Unida, Unitat Popular en Comú, Chunta Aragonesista, Izquierda Asturiana, Batzarre, Construint l'Esquerra-Alternativa Socialista, Segoviemos i Esquerra Castellana.[7]
A continuació s'enumeren els principals partits i coalicions que es van presentar al Congrés dels Diputats:
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Remove ads
Resultats
Congrés dels Diputats
Resultats per comunitats autònomes
Resultats per circumscripcions
Distribució del vot al PP (entre el 8% i el 47%)
Distribució del vot al PSOE (entre el 12% i el 39%)
Distribució del vot a Podemos, En Comú (a Catalunya), És el moment (al País Valencià) i En Marea (a Galícia; entre l'11% i el 28%
Distribució del vot a Ciutadans (entre el 3% i el 19%)
Senat
La candidatura més votada va ser la del Partit Popular (PP), liderat pel president Mariano Rajoy, que va obtenir al Congrés dels Diputats una majoria simple de 123 escons (63 menys que el 2011) i un 28,71% dels sufragis.[2]
El segon partit més votat va ser el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), liderat per Pedro Sánchez, que va obtenir el 22,01% dels vots, cosa que es va traduir en 90 escons (20 menys que en els anteriors comicis, el seu pitjor resultat en l'actual democràcia).[9]
Podem, partit liderat per Pablo Iglesias, es va presentar per primera vegada a unes generals i va obtenir 42 diputats (un 12,69% dels vots),[10] que sumat a les coalicions electorals autonòmiques En Comú Podem (12 parlamentaris, 3,69 % dels vots), Compromís-Podem-És el moment (9, 2,67 %) i En Marea (6, 1,63 %), totes elles vinculades a Podem i altres formacions d'esquerra,[11] van donar un total de 69 diputats i el 20,68% dels vots.17 L'altre partit emergent, Ciutadans-Partit de la Ciutadania (Cs), liderat per Albert Rivera, va obtenir 40 diputats (un 13,94% dels vots).[10]
La resta de l'arc parlamentari va quedar configurat per Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí (9, 2,39%), Democràcia i Llibertat (8, 2,25%), el Partit Nacionalista Basc (6, 1,20%), Unitat Popular: Esquerra Unida, Unitat Popular en Comú (2, 3,68%), Euskal Herria Bildu (2, 0,87%) i Coalició Canària-Partit Nacionalista Canari (1, 0,32%).18 D'altra banda, Unió Progrés i Democràcia, Unió Democràtica de Catalunya, el Bloc Nacionalista Gallec —que es presentava a la candidatura Nós— i la coalició Geroa Bai, que van tenir representació a la x legislatura, no van obtenir cap escó.[12]
Al Senat, el Partit Popular va mantenir la majoria absoluta, amb 124 escons dels 208 de designació lliure en joc, encara que en va perdre 12. El Partit Socialista Obrer Espanyol en va perdre un, obtenint 47, seguit de Podem (9), Esquerra Republicana de Catalunya -Catalunya Sí (6, sis més que el 2011), Democràcia i Llibertat (6), el Partit Nacionalista Basc (6), En Comú Podem (4), A Marea (2) i Compromís-Podem-És el moment, Cambio-Aldaketa, Coalició Canària-Partit Nacionalista Canari i l'Agrupació Socialista Gomera (tots ells amb un representant).[13]
Remove ads
Conseqüències
Cap candidat va aconseguir suport per ser escollit president i es van haver de celebrar noves eleccions el juny de 2016.[14]
Notes
- Article 115 de la Constitució:
« El president del Govern, amb la deliberació prèvia del Consell de Ministres, i sota la seva exclusiva responsabilitat, podrà proposar la dissolució del Congrés, del Senat o de les Corts Generals, que serà decretada pel Rei. El decret de dissolució ha de fixar la data de les eleccions. La proposta de dissolució no es podrà presentar quan estigui en tràmit una moció de censura. No és procedent una nova dissolució abans que transcorri un any des de l'anterior, llevat del que disposa l'article 99, apartat 5. Constitució espanyola.[3] » - Article 42, apartat primer, de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General:
« 1.1. En els supòsits d'eleccions a Corts Generals o d'Assemblees Legislatives de les comunitats autònomes en què el president del Govern o els respectius presidents dels executius autonòmics facin ús de la seva facultat de dissolució anticipada expressament prevista a l'ordenament jurídic, els decrets de convocatòria es publiquen, l'endemà de la seva expedició, al «Butlletí Oficial de l'Estat» o, si s'escau, al «Butlletí Oficial» de la comunitat autònoma corresponent. Entren en vigor el mateix dia de la publicació. Els decrets de convocatòria assenyalen la data de les eleccions que hauran de celebrar-se el dia cinquantè quart posterior a la convocatòria. » — Llei Orgànica 5/1985.[4]
Remove ads
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads