Palaeoloxodon falconeri

Palaeoloxodon falconeri és un elefant fòssil del Plistocè. Se n'han trobat fòssils a diferents illes del mar Mediterrani: Malta, Sicília, Creta i diverses illes gregues. Aquests animals eren molt més petits que les espècies del continent. S'han trobat fòssils a Sicília i Malta que mostren que els adults no superaven un metre.

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Palaeoloxodon falconeri

Període
Plistocè superior
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Proboscidea
Família	Elephantidae
Gènere	Palaeoloxodon
Espècie	Palaeoloxodon falconeri George Busk, 1867
Nomenclatura
Sinònims	Elephas falconeri
Mida

L'avantpassat d'aquesta espècie fou l'elefant de bosc del Plistocè Elephas antiquus. Vivia en regions boscoses de tot Europa i part d'Àsia. En comparació amb l'elefant nan (Elephas falconeri), E. antiquus tenia una alçada a la creu d'uns bons tres metres.

Els elefants són i eren bons nedadors. Durant les edats glacials, el nivell del mar era més baix que en l'actualitat. Així doncs, les distàncies entre les illes eren menors i hi havia ponts de terra. Els animals simplement nedaven d'una illa a l'altra. Quan el gel es fongué i el nivell del mar pujà, els animals ja no pogueren travessar més el mar. Com que la vegetació disponible a les illes era limitada, els elefants evolucionaren en espècies més petites.

S'han trobat espècies similars d'elefants nans a l'illa indonèsia de Sulawesi.