Plistocè superior

El Plistocè superior és el quart i últim estatge faunístic de l'època del Plistocè. Comprèn el període entre fa 0,129 milions d'anys i fa 0,0117 milions d'anys.

Subdivisions del període Quaternari
Sistema	Sèrie	Estatge	Edat (Ma)
Quaternari	Holocè	Megalaià	0,0042
		Norgripià	0,0082
		Grenlandià	0,0117
	Plistocè	Superior	0,129
		Chibanià	0,774
		Calabrià	1,80
		Gelasià	2,58
Neogen	Pliocè	Plasencià	més antic

Encara no ha estat ratificat. Correspon al Tarentià, un estatge no oficial de l'escala dels temps geològics. Segueix el Chibanià (anteriorment conegut com a Plistocè mitjà) i precedeix el Grenlandià.^[1] Es calcula que el Tarantià comença al principi del període interglacial Eemià (estatge isotòpic marí 5).^[2] Es considera que acaba a la fi del Dryas recent, fa uns 11.700 anys, al principi de l'Holocè.

El terme «Plistocè superior» és utilitzat com a denominació provisional o «quasiformal» per la Unió Internacional de Ciències Geològiques (IUGS). Així com els tres primers estatges del Plistocè (Gelasià, Calabrià i Chibanià) ja han estat definits oficialment, el Plistocè superior encara no ho ha estat. És una discussió que entronca amb el debat sobre la possible acceptació de l'Antropocè com a subdivisió del Quaternari.^[3]

La característica principal del Plistocè superior foren les glaciacions, com ara les glaciacions würmianes als Alps, que duraren fins fa 14.000 anys, i el posterior Dryas recent. Moltes espècies de megafauna s'extingiren durant aquesta edat. Aquesta tendència es perllongà a l'Holocè. En paleoantropologia, el Plistocè superior conté el Paleolític superior, incloent-hi moltes de les migracions humanes prehistòriques i l'extinció de les últimes espècies arcaiques d'Homo.