Embonui

Embonui és un poble del terme municipal de Soriguera, de la comarca del Pallars Sobirà, dins del territori de l'antic municipi de Soriguera.

Embonui

Tipus	entitat singular de població
Lloc
42° 23′ 59″ N, 1° 09′ 00″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pallars Sobirà
Municipi	Soriguera
Població humana
Població	20 (2024)
Geografia
Altitud	1.117,2 m
Dades històriques
Festa patronal	Primer cap de setmana de setembre
Codi INE	25208000300
Codi IDESCAT	2520810003800

Està situat a l'extrem nord del terme municipal, a prop i al sud-est de Sort i al nord-oest de Vilamur.

Formen el poble^[1] Cal Josep, Ca l'Ametlló, Cal Cameta i Cal Torà.

Etimologia

Segons Joan Coromines,^[2] Embonui és un topònim d'origen cèltic, afí a d'altres existents a la zona d'Aquitània. Es tracta de l'arrel Senipon-, amb l'afegitó del sufix -ui, molt present a topònims pirinencs. Coromines no dona el significat d'aquests ètims.

Història

Edat moderna

El 1553 Bonui enregistrava 2 focs civils i cap d'eclesiàstic^[3] (uns 10 habitants).

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article breu del seu Diccionario geográfico...^[4] a Embonui (Embonuy). Diu Madoz que és un llogaret que depèn de Vilamur, situat en el vessant d'una muntanya molt alta. La combaten tots els vents, especialment els del nord i de l'oest, i el seu clima és fred; produeix comunament inflamacions i pulmonies. Tenia en aquell moment 6 cases i l'església de Santa Eugènia, annexa de la parròquia de Vilamur. Les terres són fluixes, muntanyoses i pedregoses. S'hi collia blat, sègol, patates i fenc. S'hi criaven ovelles, vaques i mules, i hi havia caça de perdius, conills i llebres. Els seus habitants es comptabilitzaven amb Vilamur.

Demografia[5]

Evolució demogràfica

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2011
21	23	28	18	16	18	14	13	13	13	13	9	12	12	12