Enio

Enio (en grec antic: Ένυώ 'horror') era, a la mitologia grega, una antiga deessa coneguda amb l'epítet «destructora de ciutats» i freqüentment representada coberta de sang i portant les armes de guerra en actituds violentes. Amb freqüència era representada juntament amb Fobos i Dimos com a companya d'Ares, el déu de la guerra, i s'ha dit que era tant la seva mare com la seva germana.^[1]

Enio

Tipus	deïtat grega deïtat de la guerra
Context
Present a l'obra	Teogonia
Mitologia	Religió a l'antiga Grècia
Dades
Gènere	femení
Residència	Olimp
Família
Parella	Ares
Mare	Hera
Pare	Zeus
Fills	Eniali, Eros, Ànteros, Fobos, Dimos, Flègies, Harmonia, Thrax (en) , Enòmau i Adrestia
Germans	Polemó
Altres
Part de	mitologia grega
Domini	guerra, destrucció i conquesta
Símbol	shield of Achilles (en)
Equivalent	Bel·lona, Ma (en) i Morrigan

A Tebes i Orcomen se celebrava un festival anomenat Όμολώϊα en honor de Zeus, Demèter, Atenea i Enio, i es deia que Zeus havia rebut l'epítet homoloios d'Homolois, una sacerdotessa d'Enio.^[2] Una estàtua d'Enio, feta pels fills de Praxíteles, s'erigia al temple d'Ares a Atenes.^[3] Entre les Grees que enumerava Hesíode a la seva Teogonia^[4] hi figura Enio.

L'equivalent d'Enio a la mitologia romana era Bel·lona.^[1]