Entesitis
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
L'entesitis és una inflamació de les èntesis, els llocs on els tendons o lligaments s'insereixen a l'os.[1][2] A les èntesis és on s'uneix el múscul esquelètic amb l'os, i on l'estrès mecànic recorrent o determinades malalties autoimmunitàries inflamatòries poden causar inflamació i, ocasionalment, fibrosi i calcificació. Una de les èntesis principals involucrades en malalties autoimmunitàries inflamatòries es troba al taló, particularment al tendó d'Aquil·les. En certs casos, l'entesitis d'aquest tendó pot afavorir la seva ruptura.[3] Les entesitis del colze sovint tenen un origen mecànic.[4] Les entesitis rotulianes poden aparèixer amb facilitat en atletes practicants d'esports que comporten salts repetitius, com a conseqüència d'una sobrecàrrega continua de l'aparell extensor del genoll.[5] En els professionals de certes modalitats esportives, com ara el tenis o el voleibol, de vegades es veuen entesitis a punts molt específics del cos.[6][7]
Les entesitis es desenvolupent freqüentment en artropaties associades amb l'antigen de superfície HLA-B27 com l'espondilitis anquilosant, l'artritis psoriàsica i l'artritis reactiva (abans anomenada síndrome de Reiter).[8][9] La seva presència defineix un dels principals grups nosològics que integren l'artritis idiopàtica juvenil (AIJ entesítica).[10] Els símptomes inclouen múltiples punts dolorosos al taló, la tuberositat tibial, la cresta ilíaca i altres llocs d'inserció de tendons. De forma força atípica, en espondiloartropaties de tipus indiferenciat s'aprecien quadres d'inflamació orbitària derivats d'entesitis de les insercions dels músculs extrínsecs oculars.[11] Cal destacar que un percentatge estadísticament significatiu dels malalts amb psoriasi sense simptomatologia artrítica manifesta pateixen entesitis subclíniques a les extremitats inferiors, només apreciables ultrasonogràficament.[12] És freqüent que en aquests pacients la RM detecti alteracions, més o menys subtils, en l'articulació del genoll.[13]
En persones afectes de febre mediterrània familiar,[14] amb una mutació determinada (M694V), apareixen entesitis de predomini plantar i difícil tractament.[15] S'ha descrit la seva presència en malalts de lepra,[16] de brucel·losi[17] i, ensems amb artritis asimètriques, en casos de parotiditis epidèmica.[18] Es detecten amb freqüència en individus VIH+ asimptomàtics.[19] Formen part de les manifestacions musculoesquelètiques del lupus eritematós sistèmic.[20] De forma singular, poden ser els signes inicials d'un procés leucèmic infantil.[21]
No es rar que les entesitis s'acompanyin d'alteracions unguials o de dactilitis (inflamació d'un dit del peu o de la mà)[22] i que siguin la primera manifestació conjunta d'alguna de les espondiloartropaties seronegatives esmentades abans.[23]
Les formes de presentació de les entesitis són molt diverses i els seus mecanismes patogenètics varien en funció del trastorn causal.[24] En el cas de les entesitis d'origen biomecànic, les evidències indiquen que les microlesions repetitives de l'èntesi desencadenen una resposta inflamatòria en les membranes sinovials properes que acostuma a evolucionar cap a una sinovitis. Avui dia no es considera l'entesitis una patologia focal, ja que les modernes tècniques d'imatge i els avenços dels procediments histopatològics demostren que es tracta d'un procés difús amb repercussions lesives sobre els ossos i els teixits tous adjacents. Per una altra banda, es creu que -en individus genèticament predisposats- l'acció de bacteris exògens podria ser un factor determinant en el procés d'inici de les entesitis de naturalesa autoimmune.[25]
Remove ads
Imatges
A més de la RM, l'ecografia, i especialment la tècnica d'eco-doppler no direccional, és una altra prova d'imatge molt útil pel diagnòstic de les entesitis. Segons els criteris del grup de treball en imatge i biomarcadors de la iniciativa OMERACT (Outcome Measures in Rheumatology), ecogràficament es defineix l'entesitis com una alteració hipoecogènica generada per la pèrdua de l'arquitectura fibril·lar normal i/o engruiximent del lligament o tendó en la seva zona d'inserció òssia; la qual pot presentar focus hiperecoics suggestius de calcificacions, amb presència de canvis ossis -entesòfits i erosions- o no.[28]
Un grup de recerca alemany ha creat un model de la fase efectora de l'entesitis -la qual es caracteritza per la coexistència d'inflamació, vascularització i neoformació òssia- emprant un software de gràfics que fa possible l'anàlisi combinada de les diferents dades obtingudes després de realitzar RM, TEP/TC, histologia i immunohistoquímica d'entesitis animals induïdes per mitjà de la injecció local d'urat monosòdic. Aquest model aporta noves evidències sobre les interconnexions entre la inflamació i la gènesi dels entesòfits.[29]
Remove ads
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads