Erinacea

Erinacea és un gènere de plantes amb flor lleguminoses. Comprèn una sola espècie l'eriçó, coixí de monja o coixí de senyora^[1] (Erinacea anthyllis o Erinacea pungens) que és autòctona als Països Catalans.^[2]

Erinacea

(Noguera)
Taxonomia
Regne	Plantae
Ordre	Fabales
Família	Fabaceae
Subfamília	Faboideae
Gènere	Erinacea Adans., 1763

És una mata molt ramificada i compacta que forma coixins arrodonits amb aspecte d'eriçó, les tiges acaben en espines llargues i gruixudes. Fa de 10 a 30 cm d'alt. Les fulles són oblongues d'uns 5 mm. Floreix d'abril a juny amb flors amb la corol·la d'un blau clar. El llegum és oblong, comprimit i pilós de 12 a 20 mm de llargada.

Viu a carenes ventoses i llocs més aviat àrids a la muntanya mediterrània i submediterrània poc plujosa de l'interior de Catalunya i del País Valencià, però manca a les Balears. La seva distribució mundial és la d'un oròfit (de muntanya) a l'oest de la conca del Mediterrani.

Imatges de l'eriçó

• 
  A l'Alzina d'Alinyà (Alt Urgell)
• 
  Inflorescència. A l'Alzina d'Alinyà (Alt Urgell)
• 
  A la carena de Roca Alta (Montsec de Rúbies - la Noguera)