Ermengol III d'Urgell
comte d'Urgell From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Ermengol III d'Urgell, anomenat Ermengol III el de Barbastre (La Seu d'Urgell, 1032 — Barbastre, 17 d'abril de 1066), fou comte d'Urgell (1038 - 1066).
Remove ads
Família
Sunyer I de Barcelona | ||||||||||||||||
Borrell II | ||||||||||||||||
Riquilda de Tolosa | ||||||||||||||||
Ermengol I d'Urgell | ||||||||||||||||
Ramon III de Tolosa | ||||||||||||||||
Letgarda de Tolosa | ||||||||||||||||
Garsinda de Roergue | ||||||||||||||||
Ermengol II d'Urgell | ||||||||||||||||
Ermengol III d'Urgell | ||||||||||||||||
Constança de Besalú | ||||||||||||||||
Fou fill d'Ermengol II d'Urgell i la seva muller Constança de Besalú, i succeí el seu pare al comtat d'Urgell a la seva mort el 1038.
Es casà en primeres núpcies, vers el 1050 amb Adelaida de Besalú, filla de Guillem I de Besalú i tia seva.
- Ermengol IV d'Urgell (1056 - 1092), comte d'Urgell
- Isabel d'Urgell (?-v1071), casada vers el 1065 amb Sanç I d'Aragó i Pamplona i el 1071 amb Guillem I de Cerdanya
Es casà en segones núpcies, vers el 1055, amb Clemència de Bigorra, filla de Bernat II de Bigorra. Tingueren tres fills:
- Berenguer
- Guillem
- Ramon
Es casà en terceres núpcies, vers el 1065, amb Sança d'Aragó, filla de Ramir I d'Aragó i d'Ermessenda de Bigorra. D'aquesta unió en nasqué una filla:
- Sança d'Urgell, casada amb Hug II d'Empúries
Remove ads
Biografia
A la mort del seu pare, Ermengol III només tenia cinc anys. La seva mare, la comtessa Constança de Besalú va assumir la regència del territori i la criança del seu fill instal·lada i retirada en un lloc molt segur del comtat per mantenir la seguretat del nou comte.[1] Durant la seva minoria, Ermengol va assistir a la consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, amb la seva mare, que va presidir l'acte, i els bisbes d'Urgell, Barcelona, Roda i Elna.[2]
Va ser un fidel aliat del seu cosí Ramon Berenguer I de Barcelona. Amb ell va compartir el procés d'erosió que va patir l'autoritat comtal davant del poder creixent dels comdors o principals senyors del comtat. Pel seu compromís amb el comte barceloní, ambdós senyors es van repartir les conquestes comunes. Així, Ermengol III va ocupar les poblacions de Camarasa i Cubells, que van prendre a l'emir Yússuf de Làrida l'any 1050.[3] En 1058 va signar amb Ramon Berenguer I de Barcelona un acord per atacar l'emirat de Saraqusta, en virtut del qual va conquerir Pilzà i Estanya amb Arnau Mir de Tost.[4]
Després de casar-se amb Sança d'Aragó, Ermengol va col·laborar amb el seu cunyat Sanç Ramires en la presa de Barbastre el 1064,[5] de la qual va rebre la senyoria. Va morir defensant-la dels atacs musulmans el 17 d'abril de 1066.[6] La seva mort va provocar una nova minoria al comtat d'Urgell. Sança d'Aragó fou la que s'encarregà de la regència en favor d'Ermengol IV.[3]
Remove ads
Títols i successors
Referències
Bibliografia
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads