Eurogrup

From Wikipedia, the free encyclopedia

Eurogrup
Remove ads

L'Eurogrup és el terme col·lectiu reconegut per a les reunions informals dels ministres de finances de la zona euro—aquells estats membres de la Unió Europea (UE) que han adoptat l'euro com a moneda oficial. A data 2025, el grup té 20 membres. Exerceix el control polític sobre la moneda i els aspectes relacionats de la unió monetària de la UE com ara el Pacte d'estabilitat i creixement. El president sortint de l'Eurogrup és Paschal Donohoe, l'ex-Ministre de Finances d'Irlanda.[1]Els ministres es reuneixen in camera un dia abans d'una reunió del Consell d'Afers Econòmics i Financers (ECOFIN) del Consell de la Unió Europea. Comuniquen les seves decisions a través de comunicats de premsa i de documents.[2] El grup està relacionat amb el Consell de la Unió Europea (només els estats membres de l'Eurogrup voten sobre qüestions relacionades amb l'euro a l'ECOFIN) i va ser formalitzat sota el Tractat de Lisboa de 2007.

Dades ràpides Dades, Tipus ...
Remove ads

Història

L'Eurogrup, abans conegut com a Euro-X i Euro-XI en relació al nombre d'estats que adoptaven l'euro, es va establir a petició de França com a fòrum de coordinació i consulta política sobre qüestions de la zona euro.[3] El Consell Europeu de desembre de 1997 va donar suport a la seva creació i la primera reunió es va celebrar el 4 de juny de 1998 al Castell de Senningen, a Luxemburg.[4]

Thumb
Castell de Senningen, on va tenir lloc la 1a reunió de l'Eurogroup el 1998.

Inicialment, la presidència de l'Eurogrup imitava la de la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea, excepte quan la presidència del Consell era ocupada per un país no pertanyent a la zona euro, cas en el qual la presidència era ocupada pel següent país de la zona euro que tindria la presidència del Consell.[4] L'any 2004 els ministres van decidir escollir un president i l'any 2008, el grup va celebrar una cimera de caps d'estat i de govern, en lloc de ministres de finances, per primera vegada.[5] Aquesta es va conèixer com a Cimera de l'Euro i va celebrar reunions de manera irregular durant la crisi financera de 2008.

Des del començament de la unió monetària, el seu paper ha crescut pel que fa a la governança econòmica de l'euro. El fet que el grup es reuneixi just abans del Consell Ecofin significa que pot pre-aprovar totes les decisions de l'Ecofin sobre assumptes de la zona euro.[6] El 2009, el Tractat de Lisboa va formalitzar el grup i la figura del seu president.

El novembre de 2025 Paschal Donohoe va dimitir com a ministre de Finances i com a president de l'Eurogrup per assumir el càrrec de director general i director de coneixement al Banc Mundial.[7] Makis Keravnos fou nomenat en funcions,[8] fins que fou escollit Kyriakos Pierrakakis en desembre de 2025.[9]

Remove ads

Organització

President

El setembre de 2004, l'Eurogrup va decidir que hauria de tenir un president semipermanent que seria nomenat per un mandat de dos anys. El ministre de finances i aleshores Primer Ministre de Luxemburg Jean-Claude Juncker va ser nomenat com a primer president de l'Eurogrup, amb mandat des de l'1 de gener de 2005 fins al 31 de desembre de 2006, i va ser reelegit per a un segon mandat el setembre de 2006.[10] Sota el Tractat de Lisboa, aquest sistema es va formalitzar i Juncker va ser confirmat per a un altre mandat.[11] La presidència ha ajudat a enfortir el grup, ja que abans del nomenament de Juncker l'Eurogrup només era present a les reunions del Comitè d'Afers Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu. Des que es va crear el càrrec de President de l'Eurogrup, el president ha assistit al Comitè d'Afers Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu cada sis mesos.[6]

Després del seu nomenament com a President de l'Eurogrup el gener de 2010, Juncker va emfatitzar la necessitat d'ampliar l'àmbit de negoci de l'Eurogrup. En particular, pel que fa a la coordinació i representació de polítiques econòmiques. Juncker va proposar crear un petit secretariat format per quatre o cinc funcionaris per preparar les reunions del grup. Tot i això, tot i que França i Espanya van donar suport a aquests plans, Alemanya temia que enfortir el grup pogués soscavar la independència del Banc Central Europeu.[12] El juny de 2012, el ministre de finances estonià Jürgen Ligi fou considerat com un possible successor de Juncker.[13] El gener de 2013, Juncker va insinuar, però, que el seu successor seria Jeroen Dijsselbloem dels Països Baixos,[14] qui va ser nomenat segon president de l'Eurogrup el 21 de gener de 2013.[15] El 13 de juliol de 2015, Dijsselbloem va ser reelegit.[16] El 2018, fou Mário Centeno qui fou escollit president de l'Eurogroup.

El 9 de juliol de 2020, Paschal Donohoe d'Irlanda va ser elegit quart president de l'Eurogrup i va prendre possessió el 13 de juliol del mateix any.[1] El 5 de desembre de 2022, Donohoe va ser reelegit, començant el seu segon mandat el 13 de gener de 2023.[17] El 7 de juliol de 2025, Donohoe va ser elegit per a un tercer mandat que va començar el 13 de juliol de 2025.[18] Després que Donohoe dimitís per acceptar el càrrec de Director Gerent del Banc Mundial, Makis Keravnos va esdevenir president en funcions fins que l'Eurogrup pogués escollir un successor.[19]

Membres

El President del BCE, el Comissari d'Afers Econòmics i Monetaris i el President del Eurogroup Working Group també assisteixen a les reunions. Els membres de la UE que opten per no participar a la Zona euro han estat exclosos de l'estatus d'observador. No obstant això, la composició és fluida; de vegades es permet que personal del FMI sigui present a les reunions.[20] El que es desconeix sobre aquest grup és si permeten als observadors parlar o si la paraula per part dels observadors està prohibida.

Més informació Membre, Representant ...
Observadors
Remove ads

Base legal

Vegeu texts en català sobre Protocol sobre l'Eurogrup a Viquitexts, la biblioteca lliure.

Abans del Tractat de Lisboa, l'Eurogrup no tenia base legal. Se li va concedir una base legal formal per primera vegada sota el Tractat de Lisboa quan va entrar en vigor l'1 de desembre de 2009. El Protocol 14 del tractat només estableix dos articles per governar el grup;

« Article 1: Els Ministres dels Estats membres la moneda dels quals és l'euro es reuniran informalment. Aquestes reunions tindran lloc, quan sigui necessari, per debatre qüestions relacionades amb les responsabilitats específiques que comparteixen respecte a la moneda única. La Comissió participarà en les reunions. El Banc Central Europeu serà convidat a participar en aquestes reunions, que seran preparades pels representants dels Ministres amb responsabilitat en matèria de finances dels Estats membres la moneda dels quals és l'euro i de la Comissió.
Article 2: Els Ministres dels Estats membres la moneda dels quals és l'euro elegiran un president per a dos anys i mig, per majoria d'aquests Estats membres.		 »
— Protocol 14 dels Tractats Consolidats de la Unió Europea (modificat pel Tractat de Lisboa)[22]

A més, el tractat va modificar les normes del Consell de la UE de manera que quan el Consell Ecofin al complet vota sobre qüestions que només afecten la zona euro, només aquells estats que utilitzen l'euro (els països de l'Eurogrup) estan autoritzats a votar-hi.[23]

Aquesta naturalesa àmpliament informal ha provocat diverses controvèrsies, crítiques i debats sobre la governança de la unió monetària.[24]

Crítiques

Manca de transparència

A causa de la seva base legal limitada, l'Eurogrup opera principalment com un fòrum informal amb amplis poders de decisió. Si bé aquesta estructura pot haver facilitat la presa de decisions ràpida durant la crisi de l'euro, també ha generat preocupacions sobre la manca de rendició de comptes i la supervisió democràtica limitada. Com a resultat, diversos actors han expressat un nombre creixent de crítiques sobre els aspectes de la seva governança i la seva legitimitat democràtica.[25]

El 2017, el Comissari Pierre Moscovici va descriure l'Eurogrup com "una pàl·lida imitació d'un òrgan democràtic"[26] i l'exministre de finances grec Yanis Varoufakis va denunciar vocalment la seva "opacitat escandalosa".[27] La no-transparència de l'Eurogrup va ser un factor important en la formació del moviment DiEM25 per a "redemocratitzar Europa", al qual pertany Varoufakis. L'ONG Transparència Internacional també ha demanat repetidament una revisió de la governança de l'Eurogrup.[28][29][30] El Defensor del Poble Europeu fins i tot ha obert un cas sobre el tema, demanant més transparència.[31]

Entre totes aquestes crítiques, aquí hi ha exemples concrets de deficiències democràtiques de l'Eurogrup:

  • l'Eurogrup no publica les actes ni els documents de l'agenda de les seves reunions i els seus procediments són àmpliament informals[32]
  • Conflicte d'interessos del president de l'Eurogrup que representa tant el seu propi govern com l'Eurogrup en conjunt;[33]
  • Dominació per un nombre restringit de països i/o la Troica[27]
  • Absència de rendició de comptes davant el Parlament Europeu.[34][35]

Crisi bancària xipriota

Durant la crisi econòmica de Xipre de 2013, l'Eurogrup va procedir cap al primer enfocament de bail-in (rescat intern) cap al sector bancari xipriota, resultant en la confiscació de dipòsits dels dos principals bancs de Xipre. Tot i la manca de visibilitat sobre les credencials i els balanços dels bancs, l'Eurogrup va decidir utilitzar els dipòsits dels dos bancs per a un rescat intern. Fou criticat per alguns a la UE com un atac a la propietat privada.[36]

Comentaris de Jeroen Dijsselbloem

El març de 2017, Jeroen Dijsselbloem, el president de l'Eurogrup en aquell moment, va dir al diari alemany Frankfurter Allgemeine Zeitung: "Com a socialdemòcrata, atribueixo una importància excepcional a la solidaritat. Però els qui la demanen també tenen deures. No puc gastar tots els meus diners en begudes i dones i després aixecar la mà per demanar ajuda. Aquest principi s'aplica a nivell personal, local, nacional i també europeu", referint-se als països del sud d'Europa afectats per la Crisi del Deute Europeu.[37] Manfred Weber, líder del grup del Partit Popular Europeu, va piular: "La zona euro tracta de responsabilitat, solidaritat, però també respecte. No hi ha lloc per als estereotips".[38] El Primer Ministre portuguès, António Costa, va dir que les seves paraules eren "racistes, xenòfobes i sexistes" i que "Europa només serà creïble com a projecte comú el dia que el Sr. Dijsselbloem deixi de ser cap de l'Eurogrup i es disculpi clarament amb tots els països i pobles que van ser profundament ofesos pels seus comentaris".[39] L'ex-Primer Ministre italià Matteo Renzi també va demanar a Dijsselbloem que dimitís, dient que "Si vol ofendre Itàlia, ho hauria de fer en un bar esportiu a casa seva, no en el seu paper institucional".[40][41]

Remove ads

Possible evolució de la governança

Representació Internacional a l'FMI i el G20

El 15 d'abril de 2008 a Brussel·les, Juncker va suggerir que la zona euro hauria d'estar representada al Fons Monetari Internacional com un bloc, en lloc que cada estat membre ho fes per separat: "És absurd que aquests 15 països no acordin tenir una representació única a l'FMI. Ens fa semblar absolutament ridículs. Se'ns considera bufons a l'escena internacional."[42] No obstant això, el Comissari de Finances Joaquín Almunia va afirmar que abans que hi hagi una representació comuna, s'hauria d'acordar una agenda política comuna.[42] El gener de 2010, Juncker va indicar que la comissió proposaria que el grup esdevingués membre del G20.[12]

Govern econòmic per a la Zona Euro

Durant la crisi financera de 2008, el President francès Nicolas Sarkozy (parlant al Parlament Europeu com a president del Consell Europeu sortint) va demanar que l'Eurogrup fos substituït per un "govern econòmic clarament identificat" per a la zona euro, afirmant que no era possible que la zona euro continués sense ell. El govern econòmic de la zona euro discutiria qüestions amb el Banc Central Europeu, que es mantindria independent.[43]

Aquest govern prendria la forma d'una reunió periòdica dels caps d'estat i de govern de la zona euro (similar al Consell Europeu) en lloc de només els ministres de finances que passa amb l'actual Eurogrup. Sarkozy va afirmar que "només els caps d'estat i de govern tenen la legitimitat democràtica necessària" per al paper. Aquesta idea es basava en la reunió de líders de la zona euro de 2008 que es van reunir per acordar una resposta coordinada de la zona euro a la crisi bancària.[5]

Això contrasta amb una proposta anterior de l'ex-Primer Ministre belga Guy Verhofstadt que veia la Comissió Europea assumint un paper principal en un nou govern econòmic, cosa a la qual s'oposarien els estats menys integracionistes.[3] La proposta de Sarkozy va ser rebutjada pel president de l'Eurogrup Jean-Claude Juncker, qui no creia que Europa estigués preparada per a un pas tan gran en aquell moment[3] i l'oposició d'Alemanya va acabar amb la proposta.[5][44] Merkel va aprovar la idea d'un govern econòmic, però per a tota la UE, no només la zona euro, ja que fer-ho podria dividir la UE i relegar els estats no pertanyents a la zona euro a membres de segona classe.[44] En el seu discurs sobre l'estat de la Unió de 2011, el President de la Comissió José Manuel Barroso es va oposar al pla intergovernamental franco-alemany, afirmant que les institucions comunitàries haurien d'assumir aquest paper.[45]

Un ministre de finances de la zona euro

El 2017, diverses veus, incloses Pierre Moscovici,[46] Emmanuel Macron,[47] Angela Merkel[48] i Jean-Claude Juncker[49] van demanar que l'Eurogrup fos presidit formalment per un ministre de finances de la zona euro dedicat, que a la pràctica podria ser el Comissari Europeu d'Afers Econòmics i Monetaris i de l'Euro. Això constituiria un pas cap a la formalització de l'Eurogrup com a branca de l'executiu europeu. Moscovici va argumentar que aquest paper aportaria "més legitimitat democràtica" i "més eficiència" a la política europea. Segons la seva opinió, es tracta de fusionar els poders del Comissari d'Economia i Finances amb els del President de l'Eurogrup.[50]

La tasca principal d'aquest ministre seria "representar una autoritat política forta que protegeixi els interessos econòmics i pressupostaris de la zona euro en conjunt, i no els interessos dels Estats membres individuals". Segons l'Institut Jacques Delors,[51] les seves competències podrien centrar-se al voltant de la supervisió de la coordinació de les polítiques econòmiques i pressupostàries.

Per a Jean-Claude Trichet, aquest ministre també podria confiar en el grup de treball de l'Eurogrup per a la preparació i el seguiment de les reunions en format de la zona euro, i en el Comitè Econòmic i Financer per a les reunions relatives a tots els Estats membres. També tindria sota la seva autoritat una Secretaria General del Tresor de la zona euro, les tasques de la qual estarien determinades pels objectius de la unió pressupostària que s'està creant actualment.[52][53] Aquesta proposta va ser finalment rebutjada el desembre de 2017 per l'Eurogrup.[54]

Els crítics van argumentar que una millor solució seria la creació d'un paper permanent per al President de l'Eurogrup, en lloc de l'actual rotació de ministres de finances nacionals que assumeixen la presidència rotatòria de l'Eurogrup a més dels seus papers nacionals.[55][56]

Remove ads

Vegeu també

Referències

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads