Fameliar

Un fameliar, familiar^[1] o femelià és un dimoni menor de la mitologia d'Eivissa i Formentera.^[2] Es tracta d'un personatge molt semblant als diables boiets i els minairons, tot i que més pacífic.

Fameliar

Il·lustració d'un fameliar feta per una intel·ligència artificial
Tipus	dimoni casaner
Origen	Eivissa i Formentera
Dades
Pseudònim	femelià i familiar
Altres
Part de	mitologia catalana
Equivalent	boiet, homenet, homenet de colzada, minairó, diaplerón, mamarro i galtzagorri
Frase	Som es fameliar, vull feina o menjar

Creences

Antigament, a les Pitiüses, hom creia que d'una herba molt petita que neix sota el pont vell del riu de Santa Eulària –construït pel diable–, collida la nit de Sant Joan o de cap d'any i ficada en una ampolla negra, n'apareixia el fameliar,^[3] un nan horrorós de boca espantosa, amb uns braços d'allò més llargs i prims.^[4] El fameliar restava dins l'ampolla negra fins que se'l necessitava per fer alguna feina impossible de fer pels humans, com segar un camp o fer una paret en una sola nit. El fameliar és molt nerviós i quan surt de l'ampolla diu: «som es fameliar, vull feina o menjar», i qui l'ha fet sortir li encarrega la feina. També se'l pot deixar menjar, ja que aprecia molt el pa amb formatge.

Té un caràcter més benvolent que els boiets i els minairons, ja que aquest no fa entremaliadures si no li donen feina i acaba sempre la tasca que se li encomana, de manera que és un ajudant. Té una força i uns poders descomunals. Quan surt de l'ampolla, demana constantment feina o menjar. És tan treballador que l'única manera d'aconseguir que es cansi és manar-li feines impossibles.^[5] Per fer-lo tornar a entrar dins l'ampolla s'ha d'agafar una branqueta beneïda d'olivera i resar una oració que s'ha perdut.

Es coneixen casos de persones que van ser jutjades per la Inquisició durant l'edat moderna per tenir fameliars a casa, aquest és el cas de Bartomeu Fluixà, de Sant Llorenç de Balàfia, el segle xviii.^[4]