Mamarro

Mamarro^{[n 1]} ('insecte', 'cuca' en basc^[1]) és una de les nombroses denominacions locals que rep un petit geni de la mitologia basca.^[2] Els mamarroak poden adoptar forma humana o animal, sovint un insecte. Són benèfics, ja que ajuden els humans amb les seves tasques diàries i protegeixen les famílies amb les quals conviuen, però poden esdevenir perillosos si no se'ls dona feina. Un dels noms més coneguts d'aquests genis és "galtzagorri" 'pantalons vermells',^[3] ja que se'ls representa sovint vestits amb pantalons d'aquest color.

Mamarro

Tipus	geni
Context
Mitologia	mitologia basca
Dades
Pseudònim	Mamorro, Mamurru, Mamarrao, Mamor, Mamur, Maimur, Mozorro, Aiar, Aiharra, Aidetikakoak, Autzek, Beharreztanak, Bestemutillak, Enemigos, Enemiguillos, Etxejaunak, Famerijaleak, Gaizkiñak, Patuak, Patuek i Galtzagorriak, Prakagorriak, Ximelgorriak, Zaingorriak
Altres
Equivalent	galtzagorri, minairó, boiet, fameliar, homenet, homenet de colzada i diaplerón
Frase	Zer egin? Zer egin?, Eta orain zer? Eta orain zer? i Lan! Lan!

Aquests petits éssers són un dels elements de la mitologia dels Pirineus més presents al llarg de la serralada: dins la mitologia aragonesa reben entre d'altres el nom de diaplerons i dins la catalana se'ls coneix especialment com a minairons,^[4] però també com a fameliars, dimonis boiets, homenets i altres variants.

Denominacions

Aquesta mena de genis reben nombrosos noms al llarg del País Basc segons la zona:^[5][6]

• Mamarro^[2] a Zarautz (on també se'ls anomena Galtzagorri 'pantalons vermells') i variacions com ara Mamorro, Mamurru, Mamarrao, Mamor,^[1] Mamur a Lesaka,^[7] Maimur a Leitza, etc.
• Aiar, Aiharra 'diable' a Lapurdi i Baixa Navarra
• Aidetikakoak 'de l'aire' (relacionat amb la deïtat Aide) a Sara
• Autzek (potser relacionat amb ahutz 'galta') a Zenarruza
• Beharreztanak 'els de primera necessitat' a Orozko
• Bestemutillak 'els altres nois' a Forua i a la zona de Gernika
• Enemigos ('enemics', en castellà) a Abezia (Urkabustaiz) i Enemiguillos a Añes (Aiara)
• Etxejaunak 'els senyors de la casa' a Iturriotz (Oiartzun)
• Famerijaleak 'els famosos endrapadors' a Kortezubi
• Gaizkiñak 'dimonis' a Bedia
• Mozorro (que tant val per 'insecte' com per 'màscara', algú disfressat o 'espantaocells') a Albiztur
• Patuak o Patuek 'els del destí' a Ibarruri (Muxika)
• Prakagorriak (sinònim de galtzagorri, ja que tant galtza com praka valen per 'calces, pantalons') a Gernika
• Ximelgorriak 'prim, magre vermell; dimoni' a Abadiño
• Zaingorriak 'cuscuta' a Ordizia

Malgrat els nombrosos noms locals, però, tots aquests genis són la mateixa criatura o, si més no, molt semblants.

Creences

Els mamarroak són criatures molt petites, porten pantalons vermells^[8] i tant es poden assemblar a insectes com o a humans diminuts. Per aconseguir-ne, cal col·locar un canó d'agulles o similar entre els arbustos la nit de Sant Joan; cal tenir en compte que en la mitologia basca, els genis generalment s'associen amb plantes herbàcies i falgueres (de fet, el mot genèric per a l'equivalent al follet català és iratxo, diminutiu d'ira 'falguera'). A Mungia es diu que cal col·locar el canó d'agulles a la muntanya de Sollube; d'altres diuen que a la d'Artxanda (Bilbao). A Artatza (Leioa) creuen que els mamarroak s'han d'arreplegar a mitjanit durant la nit de Sant Joan. A Zarautz es diu que una vegada algú va comprar mamarroak en una botiga de Baiona per mitja unça d'or.

Representació d'un mamarro amb els característics pantalons vermells

Es diu que a cada canó d'agulles hi caben quatre mamarroak. Si hom obre la tapa del canó on es guarden, surten i volen al voltant del cap de qui l'ha obert, demanant a crits «Què vols que fem? Què vols que fem?», una vegada i una altra. Segons la versió, la frase que repeteixen insistentment és «Zer egin? Zer egin?» ('Què fer? Què fer?'), «Eta orain zer? Eta orain zer?» ('I ara què? I ara què?') o, simplement, «Lan! Lan!» ('Feina! Feina!'). Un cop se'ls ha ordenat fer alguna cosa, completen ràpidament les tasques demanades, per impossibles que semblin.^[9]

Al País Basc, quan hom parla de certa gent que fa miracles o obres extraordinàries, com ara els endevins, bruixots o certs sanadors, hom diu que tenen mamarroak. Generalment, els amos d'aquests genis els porten en estoigs o canons d'agulles, però a Añes hom creu que els duen al mànec d'una falç. Si el mànec es trenca, els genis desapareixen.

N'hi ha que mantenen captius els mamarroak fins al final de la seva vida. Però qui fa això no es pot morir, ni suavitzar els seus últims moments, ni calmar la seva agonia fins que no fa desaparèixer els genis o fins que els ha venut o donat a algú.

Contalles

A Kortezubi, un home havia comprat uns mamarroak per a ús personal. Va desplegar el mocador on els duia i els va demanar que fessin una determinada tasca i la van fer. Els va demanar que en fessin una altra i també la van fer. Quan van tornar després de fer la tercera tasca encomanada, li van preguntar a l'amo: «Què farem?». L'home els va ordenar que portessin aigua en una escorredora. Els mamarroak no van poder completar aquesta tasca i se'n van anar.

Un capellà d'Aizpuru (Orozko) va poder viatjar a Madrid amb la seva criada gràcies als poders dels mamarroak. Allà, va assistir a una cursa de braus i va tornar immediatament al seu poble.

En una llegenda de Zarautz, un pastor va apostar que els seus bous arrossegarien una pedra molt pesada una distància més gran que els seus rivals. Va veure que els seus animals s'estaven debilitant i era a punt de perdre l'aposta. D'amagat, va col·locar l'estoig dels mamarroak al jou i això va fer anar els bous molt més lluny que els seus oponents.

Juanis, el capellà de Bargota (prop de la Muntanya Alabesa), es va fer famós per les seves grans gestes i proeses, que va aconseguir gràcies als mamarroak, com ara construir casa seva, fer volar la rècula de mules d'un traginer, atraure un estol de perdius al taller d'un terrissaire, etc. A Ataun es deia que un home s'havia mort abans de pagar els seus deutes i els seus creditors s'oposaven a l'enterrament del cos fins que haguessin recuperat els seus diners. Juanis s'hi va presentar i els va prometre pagar-los els deutes amb unes ovelles que hi havia a prop. Un cop liquidats els comptes, el cos del difunt va ser enterrat. Els creditors se'n van anar amb les seves noves ovelles, però tan bon punt van travessar el límit del poble, aquestes van desaparèixer misteriosament.

A Bedia es diu que el capellà que assistia una dona gran del barri de Burtetza que feia dies que s'estava morint es va adonar que al llit de la moribunda hi havia una petita bossa de mamarroak. La va agafar i la va llençar al foc. Allà, els petits genis van desaparèixer proferint uns grans renills. Aleshores, la dona gran es va poder morir.

Notes

1. Mamarro és el sintagma nominal. En basc, com a llengua aglutinant que és, cal afegir a aquest sintagma els determinants i qualificadors en funció de la frase. Els més bàsics són -a (cas absolutiu) i -ak (article plural), així doncs: Mamarroa 'el mamarro' i Mamarroak 'els mamarros'.