Joan Montseny i Carret

Boter d'ofici, el 1885 va ingressar al partit socialista. El 1887 fou nomenat secretari general de la Federació Catalana de Boters i el 1888 de la Federación Nacional de Obreros Toneleros. El 1891 obtingué el títol de mestre d'escola. Després es va casar amb Teresa Mañé i Miravet (Soledad Gustavo), institutriu laica que donava classes a Vilanova i la Geltrú, amb la qual es va traslladar a Reus, on van regentar una escola laica, i junts van evolucionar cap a l'anarquisme. El 1892, mentre provaven de celebrar el 1r de Maig, fou detingut per haver publicat un full a favor de Pallàs, que estava acusat d'intentar assassinar Arsenio Martínez Campos.^[2] El 1893 va impulsar i col·laborar en la publicació de La Revancha, el primer periòdic obrerista reusenc amb plena identificació amb l'anarquisme.^[3] El 1896 van haver de tancar l'escola per la repressió antianarquista, i fou detingut i implicat en el procés de Montjuïc a Barcelona. Després es va exiliar a Anglaterra i va tornar a Espanya sota el nom de Federico Urales i fixà la seva residència a Madrid, on primer va entrar de redactor a El Progreso, de Lerroux,^[2] però el 1898 va iniciar la publicació de La Revista Blanca i, primer com a suplement de La Revista Blanca i després com a periòdic, Tierra y Libertad.

Poc després va ser amnistiat, però la revista va desaparèixer el 1905. Va treballar a l'agricultura, al periodisme i va escriure assaigs, novel·les i obres de teatre. Va tenir una destacada actuació el 1906 en la defensa de Ferrer i Guàrdia, que van implicar en l'atemptat de Mateo Morral contra Alfons XIII. Ferrer i Guàrdia li encomanà diversos llibrets que publicà a l'editorial La Escuela Moderna, i d'on sorgí la novel·la Sembrando flores, que aconseguí molt d'èxit i diverses reimpressions, i que inicià la seva dedicació a la literatura obrerista de caràcter anarquista.^[2] Entre 1910 i 1912 col·laborà amb articles teòrics al diari Foment de Reus, on es veu la seva ideologia anarcocomunista i de tendència interclassista. Els articles més importants sobre la qüestió nacional, tots de 1912, van ser recollits en el llibre Per Catalunya.^[4] El 1914 es va declarar favorable als aliats de la Primera Guerra Mundial signant un manifest promulgat per l'anarquisme europeu.^[5] El 1923, amb la seva dona Teresa i la filla comuna, Federica Montseny i Mañé, va reiniciar La Revista Blanca i va organitzar les protestes contra les execucions de Sacco i Vanzetti. Des de la Revista defensà una tendència purista i ortodoxa molt vigilant de les desviacions sindicalistes dels dirigents de la CNT. El 1936, ja gran i malalt, va influir perquè la CNT es posés al costat del Front Popular i perquè la seva filla acceptés una cartera al govern de Largo Caballero.^[2] El 1939 va marxar primer a Montpeller i després a París, per tal de reunir-se amb la seva família. Va haver de fugir per l'entrada dels alemanys. El govern de Vichy el va obligar a instal·lar-se a Salon, on va morir.

Nicolás Estévanez, pròleg en "Pensamientos Revolucionarios de Nicolás Estévanez", assaig de Mateo Morral (1880-1906), sense datar.
Sembrando flores, Barcelona: Publicaciones de la Escuela Moderna, 1906.
El sindicalismo español: su desorientación. Madrid: Imp. de Felipe Peña Cruz, 1923
El hombre y la locura humana, Buenos Aires: Carlos y Alejandro Maucci, 1925.
Mi vida. Barcelona: La Revista Blanca, [1932]. 3 vols.
La barbarie gubernamental en Barcelona, Tarrasa, Sardañola, etc., Barcelona: El Luchador,1933.
La evolución de la filosofía en España. Es va publicar en diversos números de La Revista Blanca entre 1900 i 1902. L'any 1934 va ser editada a Barcelona en dos volums.
La evolución de la Filosofía en España, Tomo II, 1934. El 1968 es va publicar la part segona del tom segon a Ediciones de Cultura Popular, Barcelona, precedida d'un ampli estudi de Rafael Pérez de la Dehesa, reeditada per Editorial Laia en Ediciones de Bolsillo el 1977, ISBN 84-7222-351-5. Aquest estudi conté la bibliografia completa de Montseny.

Els llibres de Montseny són, actualment, introbables. Es poden consultar, però, a la Biblioteca Arús a Barcelona, a la Biblioteca Nacional d'Espanya a Madrid, al Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca i a l'Institut Internacional d'Història Social d'Amsterdam.^[7]

L'any 2020 la Universitat de Barcelona ha reeditat Mi vida amb quatre estudis preliminars a càrrec de Teresa Abelló i Ginés Puente que fan un balanç ideològic i crític de l'autor.^[8]

Joan Montseny i Carret

Vida

Principals obres

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Wikiwand - on