Fiedlerita

La fiedlerita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de K.G. Fiedler (1791-1853), comissari saxó de mines, i director d'una expedició exploratòria a la regió de Laurium l'any 1835.

Fiedlerita
Fórmula química	Pb₃FCl₄(OH)(H₂O)
Epònim	Karl Gustav Fiedler (en)
Localitat tipus	Districte de Làurion, Prefectura d'Àtica, Grècia
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.DC.10
Nickel-Strunz 9a ed.	3.DC.10
Nickel-Strunz 8a ed.	III/C.05
Dana	10.3.2.1
Heys	8.8.10
Propietats
Color	incolor, blanc; incolor en llum transmesa
Exfoliació	distingible/bona en {100}
Duresa (Mohs)	3,5
Lluïssor	adamantina
Diafanitat	transparent
Densitat	5,88 g/cm³ (mesurada); 5,64 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,980 nβ = 2,040 nγ = 2,100
Birefringència	δ = 0,120
Dispersió òptica	forta
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G)
Codi IMA	IMA1994 s.p.
Any d'aprovació	1887
Símbol	Fie
Referències	[1]

Característiques

La fiedlerita és un halur de fórmula química Pb₃FCl₄(OH)(H₂O).^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fiedlerita pertany a «03.DC - Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb (As,Sb,Bi), sense Cu» juntament amb els següents minerals: laurionita, paralaurionita, penfieldita, laurelita, bismoclita, daubreeïta, matlockita, rorisita, zavaritskita, zhangpeishanita, nadorita, perita, aravaipaïta, calcioaravaipaïta, thorikosita, mereheadita, blixita, pinalita, symesita, ecdemita, heliofil·lita, mendipita, damaraïta, onoratoïta, cotunnita, pseudocotunnita i barstowita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al districte de Làurion, a la prefectura d'Àtica, Grècia. També ha estat descrita en altres indrets del mateix districte hel·lè, així com a Itàlia, el Regne Unit, Àustria, Alemanya i Sud-àfrica.