Financial Stability Board
organisme internacional From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La Junta d'Estabilitat Financera, oficialment i en anglès Financial Stability Board (FSB per les sigles en anglès) és un organisme internacional que monitoritza i fa recomanacions sobre el sistema financer global. Es va establir a la Cimera del G20 de Pittsburgh de 2009 com a successor del Fòrum d'Estabilitat Financera (FSF). La Junta inclou totes les principals economies del G20, els membres del FSF i la Comissió Europea. Allotjada i finançada pel Banc de Pagaments Internacionals, la junta té la seu a Basilea, Suïssa,[1] i està constituïda com una verein, una associació sense ànim de lucre segons la legislació suïssa.[2]
El FSB va representar la primera gran innovació institucional internacional dels líders del G20. El llavors secretari del Tresor dels EUA Timothy Geithner l'ha descrit com "en efecte, un quart pilar" de l'arquitectura de la governança econòmica global, juntament amb el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i l'Organització Mundial del Comerç.
A diferència d'algunes altres institucions financeres multilaterals, el FSB no té una base de tractat ni un poder formal, i es basa en canvi en un memoràndum d'entesa informal i no vinculant per a la cooperació adoptat pels seus membres.[3]
Remove ads
Història
L'organització predecessora de el FSB, el Fòrum d'Estabilitat Financera (FSF), havia sorgit d'un grup de ministeris de finances, banc centrals i organismes financers internacionals, que havia estat fundat el 1999 per promoure l'estabilitat financera internacional pels ministres de finances i governadors dels bancs centrals dels països del G7.[4] L'FSF facilitava la discussió i la cooperació en la supervisió i vigilància d'institucions, transaccions i esdeveniments financers. L'FSF era gestionat per un petit secretariat allotjat al Banc de Pagaments Internacionals a Basilea, Suïssa.[5]
La composició de l'FSF incloïa al voltant d'una dotzena de nacions que hi participaven a través dels seus bancs centrals, ministeris i departaments financers, i reguladors de valors, incloent-hi: els Estats Units, el Japó, Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia, el Canadà, Austràlia, els Països Baixos i diverses altres economies industrialitzades, així com diverses organitzacions econòmiques internacionals.[6] A la cimera del G20 del 15 de novembre de 2008, es va acordar que la composició de l'FSF s'ampliaria per incloure economies emergents, com la Xina. La Cimera de Londres del G20 de 2009 va decidir establir un successor de l'FSF, el Financial Stability Board per incloure membres del G20 que no havien estat membres de l'FSF.[7]
Fundació
El Fòrum d'Estabilitat Financera es va reunir a Roma els dies 28 i 29 de març de 2008 en relació amb el Banc de Pagaments Internacionals. Els membres van discutir els reptes actuals als mercats financers i diverses opcions de política per abordar-los d'ara endavant.[8] En aquesta reunió, l'FSF va discutir un informe que s'havia de lliurar als Ministres de Finances i Governadors de Bancs Centrals del G7 l'abril de 2008. L'informe identificava les principals febleses subjacents a l'actual turbulència financera i recomanava accions per millorar la resiliència del mercat i institucional. L'FSF va discutir la feina en curs al Fons Monetari Internacional i a l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic pel que fa als fons sobirans. El Fons Monetari Internacional estava treballant estretament amb els fons sobirans per identificar un conjunt de directrius de millors pràctiques voluntàries i se centrava en la governança, els arranjaments institucionals i la transparència dels fons sobirans.[8] El 12 d'abril de 2008, l'FSF va lliurar un informe als Ministres de Finances del G7 que detallava les seves recomanacions:[9][10]
- Reforçar la supervisió prudencial del capital, la liquiditat i la gestió de riscos
- Millorar la transparència i la valoració
- Canviar el paper i els usos de les qualificacions creditícies
- Reforçar la capacitat de resposta de les autoritats als riscos
- Establir acords sòlids per fer front a l'estrès en el sistema financer
Reformes del 2012
El Panel d'Alt Nivell sobre la Governança de el FSB va ser una iniciativa independent coordinada per Domenico Lombardi de la Brookings Institution i finançada pel Connect U.S. Fund. Va reunir un panell d'experts d'alt nivell, incloent l'ex-Ministre de Finances i Governador del Banc Central d'Uganda Ezra Suruma, l'ex-Primer Ministre de Kirguizistan Djoomart Otorbaev, l'ex-Ministre de Finances de Colòmbia José Antonio Ocampo, i Jacques Mistral, un antic membre del Consell d'Anàlisi Econòmica de França.[11] Lombardi va publicar l'informe final del panel el setembre de 2011 com a Document de Temes de Brookings, concloent que la governança de el FSB no havia evolucionat tan ràpidament com la seva prominència. Va fer diverses recomanacions:[3]
A la Cimera de Cannes del G20 de 2011, el G20 va demanar un enfortiment dels recursos de capacitat i la governança de el FSB mitjançant l'establiment de el FSB "sobre una base organitzativa duradora".[12] En el seu informe de 2012 a la cimera de Los Cabos del G20, el FSB va exposar passos concrets per enfortir la capacitat, els recursos i la governança de l'organització, així com per establir-la sobre una base organitzativa duradora. El G20 va donar suport a la carta reformulada i esmenada de el FSB.[13] El gener de 2013, el FSB es va convertir en una entitat legal separada en forma d'associació o "Verein" sota la legislació suïssa, quan els seus Estatuts van ser adoptats pel Plenari de el FSB.[14]
el FSB està allotjada i finançada pel Banc de Pagaments Internacionals en virtut d'un acord de cinc anys formalitzat entre ambdós el gener de 2013. El banc assumeix la majoria de les despeses operatives de el FSB, i el FSB no té actius, passius ni ingressos.[14]
Reformes del 2016
A finals de juliol de 2016, després que els mercats mundials s'haguessin enfrontat a una sèrie de crisis, incloent el terrorisme i la decisió del Regne Unit de marxar de la Unió Europea, Carney va enviar una carta als Ministres de Finances assistents a la Cimera del G20 i als Governadors dels Bancs Centrals esbossant les reformes que el FSB havia realitzat[15] indicant que l'economia i el sistema financer globals havien "continuat funcionant eficaçment" i havien "superat" els "pics d'incertesa i aversió al risc", confirmant que "aquesta resiliència davant l'estrès demostra els beneficis perdurables de les reformes post-crisi del G20". Va emfatitzar el valor de reformes específiques que havien estat implementades per la Junta d'Estabilitat Financera afirmant que havien "esmorteït les rèpliques de les crisis financeres globals en lloc d'amplificar-les". Va expressar confiança en les estratègies de el FSB, afirmant que "la resiliència davant l'estrès demostra els beneficis perdurables de les reformes post-crisi del G20".[16]
el FSB va publicar la carta prèvia a la cimera del G20[17] a la llum dels "dos pics d'incertesa i aversió al risc" superats per l'economia i el sistema financer globals a finals de juliol de 2016, que esbossava les seves prioritats per al 2016:
- Promoure un programa coordinat de reformes per oferir fonts resilients de finançament basat en el mercat, incloent l'abordatge de les vulnerabilitats estructurals associades a la gestió d'actius
- Desenvolupar una infraestructura del mercat financer robusta, incloent l'avaluació de polítiques sobre la resiliència, recuperació i resolubilitat de la contrapart central, i la recomanació de qualsevol millora necessària
- Donar suport a acords macroprudencials efectius mitjançant l'obtenció de lliçons de països que han aplicat marcs i eines de política macroprudencial, treballant en col·laboració amb el Fons Monetari Internacional i el Banc de Pagaments Internacionals
A més de les prioritats enumerades anteriorment, el FSB també va intentar:
- Perseguir la implementació completa i consistent de les reformes post-crisi, tot abordant les conseqüències no desitjades materials
- Abordar vulnerabilitats noves i emergents en el sistema financer, incloent aquelles associades amb la conducta, la banca corresponsal i el canvi climàtic
- Monitoritzar les implicacions potencialment sistèmiques de les innovacions tecnològiques financeres, i els riscos sistèmics derivats de les interrupcions operatives
El novembre de 2016, el FSB i el consell del Banc de Pagaments Internacionals van acordar una pròrroga de cinc anys addicional de l'acord, de gener de 2018 a 2023.[14]
Remove ads
Membres i lideratge
el FSB té 71 institucions membres, que inclouen ministeris de finances, bancs centrals i autoritats de supervisió i regulació de 25 jurisdiccions, així com 13 organitzacions internacionals i organismes de fixació d'estàndards, i 6 Grups Consultius Regionals que arriben a 65 altres jurisdiccions arreu del món.[18]
Entre els membres s'inclouen:
1 Les autoritats russes han acordat no participar actualment en les reunions de la JEF.
- Organitzacions
- Banc de Pagaments Internacionals
- Fons Monetari Internacional
- Banc Mundial
- Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic
- Comissió Europea
- Banc Central Europeu
- Supervisió Bancària del BCE
- Organismes de fixació d'estàndards
- Comitè de Basilea de Supervisió Bancària
- Comitè sobre Pagaments i Infraestructures del Mercat (Committee on Payments and Market Infrastructures)
- Comitè del Sistema Financer Global (Committee on the Global Financial System)
- Associació Internacional de Supervisors d'Assegurances (International Association of Insurance Supervisors)
- Junta de Normes Internacionals de Comptabilitat (International Accounting Standards Board)
- Organització Internacional de Comissions de Valors (International Organization of Securities Commissions)
Presidents
No hi ha normes establertes sobre com es selecciona el president de el FSB, reflectint la novetat de el FSB, així com la "cultura de discreció i informalitat de la banca central que impregna la institució".[3]
La llista dels presidents de el FSB des de la seva creació és:
- Mario Draghi (2009–2011), Governador del Banc d'Itàlia (2006–2011), posteriorment President del Banc Central Europeu (2011–2019) i Primer Ministre d'Itàlia (2021–2022)
- Mark Carney (2011–2018), Governador del Banc del Canadà (2008–2013) i Governador del Banc d'Anglaterra (2013–2020), posteriorment Primer Ministre del Canadà (2025–actualitat)
- Randal Quarles (2018–2021), Vicepresident de Supervisió de la Reserva Federal dels Estats Units (2017–2021)
- Klaas Knot (2021–2025), President de De Nederlandsche Bank (2011–actualitat)
- Andrew Bailey (2025–actualitat), Governador del Banc d'Anglaterra (2020–actualitat)
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads