Fluoroedenita

La fluoroedenita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel edenita. Es coneixia originalment com a compost sintètic i fou reportada ja el 1955 per J. A. Kohn i J. E. Comeforo. El 1970, el doctor Bob Coffee, químic de Kodak, va ser el primer en analitzar químicament i publicar sobre un primer descobriment de fluoroedenita no sintètica. Va rebre l'actual nom el 2001 seguint les regles de l'IMA per al·lusió a la seva composició, amb el fluor dominant i la seva relació amb l'edenita.

Fluoroedenita
Fórmula química	{Na}{Ca₂}{Mg₅}(AlSi₇O22)(F,OH)₂
Epònim	edenite rootname series (en) i fluor
Localitat tipus	Mont Calvario, Biancavilla, Complex Volcànic de l'Etna, Ciutat metropolitana de Catània, Sicília, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DE.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DE.10
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,847 Å; b = 18,017 Å; c = 5,268 Å; β = 104,84°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	p2/m
Color	verd clar a groc clar, negre-gris
Macles	no mencionades
Exfoliació	perfecta en {110}
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5 a 6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc-gris, blanc groguenc
Densitat	3,09 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,606 nβ = 1,670 nγ = 1,625
Birefringència	δ = 0,019
Pleocroisme	not visible
Angle 2V	calculat: 78°
Dispersió òptica	r < v
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA1994-059
Any d'aprovació	2000
Símbol	Fled
Referències	[1]

Característiques

La fluoroedenita és un silicat de fórmula química {Na}{Ca₂}{Mg₅}(AlSi₇O₂₂)(F,OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2000. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O₁₁; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannil·loïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al mont Calvario, a la localitat de Biancavilla, dins el cComplex Volcànic de l'Etna (Ciutat metropolitana de Catània, Sicília, Itàlia). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.