Francesc Rubio i Lloveras

Francesc Rubio i Lloveras (Premià de Mar, 19 d'agost de 1963) és un ex-pilot professional d'enduro català, cinc vegades Campió d'Espanya en la categoria de 80 cc. D'entre el seu important palmarès en destaquen el subcampionat mundial aconseguit als ISDE de 1985 (celebrats a La Cerdanya) i el tercer lloc al Campionat d'Europa de 1988.

Francesc Rubio

La samarreta que portava als ISDE de 1985 (2013)
Biografia
Naixement	(ca) Francesc Rubio i Lloveras 19 agost 1963 (62 anys) Premià de Mar (Maresme)
Activitat
Ocupació	pilot d'enduro, comerciant
Esport	motociclisme
Disciplina esportiva	enduro
Premis
(1985)  Medalla d'argent al Mèrit Motociclista (RFME)

Casat i amb quatre filles, ha residit sempre a Premià de Mar, on treballà molts anys com a mecànic a la botiga de motocicletes fundada per son pare el 1957.

Resum biogràfic

La Rieju MR 80 oficial que pilotà als ISDE de 1985

Carrera esportiva
Nacionalitat	Catalunya
Temporades	1978 -
Equips	Derbi, Rieju
Debut	Motocròs a Pineda de Mar, a 15 anys
Palmarès en enduro
C. Esp. 80cc	5 (1985 - 1988, 1990)
C. Catalunya	3 (1985, 1987, 1990)
Resultats als ISDE
Trofeu	1 Subcampionat (1985)
80cc	1 Subcampionat (1985)
Medalles d'Or	4 (1985 - 1988)
Palmarès en raids
Baja Aragón	1 (1990, 125 cc)
Activitat professional
Negocis	Motos Rubio a Premià de Mar

Rubio començà a conduir motocicletes a 6 anys, tot pilotant una Minimarcelino, regal del seu pare, pels camps de la casa pairal dels seus avis. A 9 anys li regalaren una Bultaco Tirón de 100 cc amb què començà a entrenar.

A 16 anys, ja amb carnet de conduir, va començar a córrer enduro amb una Montesa després d'haver provat abans el motocròs sense èxit, ja que es trencà la clavícula a la primera cursa en què participà.^[1] Més tard, Derbi li proporcionà una motocicleta amb què va córrer diverses curses fins que la va canviar per una Rieju, guanyant el seu primer títol: el Campionat Júnior.

Un any més tard ascendí a la categoria Súper i a l'any següent disputà el Campionat d'Espanya d'enduro mentre feia el servei militar,^[1] cosa que va perjudicar la seva carrera esportiva. Un cop llicenciat va signar amb Rieju, començant així una fructífera relació que durà gairebé tota la seva carrera esportiva, aconseguint tota mena d'èxits com a pilot oficial d'aquesta marca.

Tot i haver-se retirat de la competició d'alt nivell, Rubio ha seguit participant regularment en tota mena de proves d'enduro i similars.

Palmarès

Títols internacionals d'enduro

• Subcampió del Món d'Enduro per equips i en categoria 80cc (1985 - Sis Dies Internacionals de La Molina, Catalunya)
• 3r classificat al Campionat d'Europa (1988)
• 4 Medalles d'Or als ISDE (1985 a 1988)

Títols estatals i nacionals d'enduro

• 5 Campionats d'Espanya (1985 - 1988, 1990)
• 2 Subcampionats d'Espanya (1981, 1984)
• 3 Campionats de Catalunya (1985, 1987, 1990)
• 2 Subcampionats de Catalunya (1986, 1988)

Palmarès al Campionat d'Espanya

Any	Motocicleta	75/80 cc
1979	Montesa	? Júnior
1980	Derbi	? Júnior
1981	Rieju	? Júnior
1982	Rieju	5è
1983	Rieju	6è
1984	Rieju	2n
1985	Rieju	1r
1986	Rieju	1r
1987	Rieju	1r
1988	Rieju	1r
1989	Rieju	?
1990	Rieju	1r

Altres disciplines

• Campió d'Espanya de Trams Cronometrats (1987)
• 2 vegades Campió de Catalunya de Trams Cronometrats (1986 - 1988)
• Campió de Catalunya de Resistència (1986)
• 1r Classificat a la Baja Aragón en 125 cc (1990)
• 1r Classificat Memorial Toni Soler ("Amics" - 2002, "Clàssiques" - 2004)