Frank Macfarlane Burnet

Sir Frank Macfarlane Burnet OM AK KBE FRS^[1] (Traralgon, Austràlia 1899 - Port Fairy 1985),^[2] conegut també com a Macfarlane Burnet o Mac Burnet, fou un viròleg i biòleg australià guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1960.

Sir
Frank Macfarlane Burnet

Biografia
Naixement	3 setembre 1899 Traralgon (Austràlia)
Mort	31 agost 1985 (85 anys) Melbourne (Austràlia)
Causa de mort	càncer
Residència	Canterbury (en)
Nacionalitat	Austràlia
Formació	Universitat de Melbourne Universitat de Londres
Director de tesi	John Ledingham
Activitat
Camp de treball	Immunologia i virologia
Ocupació	virologia i biologia
Ocupador	Universitat de Melbourne
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1954–) Societat Filosòfica Americana Associació americana per l'avanç de la ciència Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Australiana de Ciències Royal Society
Carrera militar
Grau militar	cavaller
Premis
Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1960

Biografia

Va néixer el 3 de setembre de 1899 a la ciutat de Traralgon, situada a l'estat de Victòria. Va estudiar medicina a la Universitat de Melbourne, on es va graduar l'any 1924, i posteriorment realitzà el doctorat a la Universitat de Londres l'any 1928.^[3]

Membre de l'Institut Walter i Eliza Hall de Melbourne en fou director entre 1944 i 1956. Aquell any abandonà l'Institut per continuar la seva recerca a la Universitat de Melbourne fins a la seva jubilació l'any 1978, i l'any 1957 fou nomenat president del Comitè Nacional Assessor sobre Radiació. L'any 1951 fou nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit i l'any 1958 ingressà a l'Orde del Mèrit. Va morir el 31 d'agost de 1985 a la seva residència de Port Fairy, població situada a l'estat de Victòria.^[4]

Recerca científica

Macfarlane al seu laboratori

Inicià la seva recerca al voltant dels bacteriòfags i els virus a l'Institut Walter i Eliza Hall. La seva estada en aquest centre va permetre que realitzés descobriments significatius referents a la seva naturalesa i rèplica i a la seva interacció amb el sistema immunitari.

A partir de la dècada del 1950 va treballar extensivament sobre la immunologia i fou un dels principals contribuïdors a la teoria de la selecció clònica, per la qual els limfòcits són seleccionats per a la destrucció d'antígens invasors del cos durant el desenvolupament embrionari. L'any 1960 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, que compartí amb Peter Medawar, pels seus estudis sobre la tolerància immunològica adquirida. Aquesta investigació va proporcionar la base experimental per a induir la tolerància immunològica adquirida, la principal base per als trasplantaments d'òrgans sòlids.^[4]

Posteriorment col·laborà amb Joshua Lederberg, Premi Nobel de Medicina l'any 1958, en la recerca sobre els antibiòtics.^[5]