Fred Brooks

Frederick Phillips Brooks, Jr., conegut com Fred Brooks (Durham, 19 d'abril de 1931 - Chapel Hill, 17 de novembre de 2022) va ser un arquitecte informàtic, i enginyer de programari nord-americà, conegut per gestionar el desenvolupament de la família d'ordinadors d'IBM System/360 i el seu paquet de programari de suport, OS/360, i per haver escrit amb sinceritat sobre el procés en el seu influent llibre The Mythical Man-Month ("El mític home-mes").^[2] Brooks va rebre nombrosos premis, que inclouen la Medalla Nacional de Tecnologia el 1985 i el Premi Turing el 1999.^[4][5]

Fred Brooks

(2007)
Biografia
Naixement	Frederick Phillips Brooks, Jr. 19 abril 1931 Durham (Carolina del Nord)
Mort	17 novembre 2022 (91 anys) Chapel Hill (Carolina del Nord)
Formació	Duke University (llicenciatura) Harvard University (postgraduat)
Tesi acadèmica	The Analytic Design of Automatic Data Processing Systems (1956)
Director de tesi	Howard Aiken[1]
Es coneix per	OS/360 The Mythical Man-Month[2]
Activitat
Camp de treball	Ciències de la computació, sistema operatiu, enginyeria de programari i ciència computacional
Ocupació	Informàtica Sistemes operatius Enginyeria de programari
Organització	IBM[3] Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill Duke University Harvard University
Membre de	Association for Computing Machinery (membre de l'Association for Computing Machinery) (1994–) Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia Nacional d'Enginyeria Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units
Obra
Obres destacables (1966) OS/360
Estudiant doctoral	Rui Bastos, Kevin Arthur, David Luebke (en) , Mark R. Mine, Jeffrey P. Hultquist, Richard L. Holloway, Amitabh Varshney (en) , Russell M. Taylor, II, Elton P. Amburn, Penny Rheingans (en) , James Che-Ming Chung, Lawrence D. Bergman, Mark C. Surles, Russell Tuck, Ming Ouhyoung (en) , Mark C. Davis (en) , John M. Airey, Andrew S. Glassner, Thomas V. Williams (en) , James S. Lipscomb, F. Donelson Smith, Thomas H. Dunigan, Jr., Edward G. Britton, Paul J. Kilpatrick, James W. Sneeringer, Cheryl C. Sneeringer, J. Craig Mudge, William V. Wright (en) , Jan S. Prokop, Alfred Paul Oliver, William Y. Stevens (en) , Jason J. Jerald i Benjamin Lok
Localització dels arxius	Museu d'Història de l'Ordinador Biblioteca Louis Round Wilson 40492
Premis
Medalla John von Neumann de l'IEEE (1993) Premi Turing (1999) Fellow del Computer History Museum (2001) Turing Lecture (2005)
Lloc web	cs.unc.edu/~brooks

Educació

Nascut a Durham (Carolina del Nord), va estudiar a Duke University, graduant-se el 1953 amb una llicenciatura en Física, i es va doctorar en Matemàtica Aplicada (Informàtica) a Harvard el 1956, supervisat per Howard Aiken.^[1]

Carrera i recerca

Brooks va començar a treballar a IBM el 1956, treballant a Poughkeepsie, Nova York i Yorktown, Nova York. Va treballar en l'arquitectura de l'IBM 7030 Stretch, un superordinador científic que valia 10 milions de dòlars, del qual se'n van vendre nou, i en l'IBM 7950 Harvest per a la National Security Agency. Després, el van fer director per al desenvolupament de la família d'ordinadors System/360 i el maquinari OS/360. Durant aquesta època, va crear el terme arquitectura informàtica.

Fou a The Mythical Man-Month que Brooks va fer l'afirmació famosa: "afegir personal a un projecte de programari que va amb retard fa que encara vagi més tard". Des de llavors, això es coneix com a Llei de Brooks. A més de The Mythical Man-Month, també és famós el seu article No Silver Bullet — Essence and Accident in Software Engineering.

El 1964, Brooks va acceptar una invitació per treballar a la Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill i fundar-hi el departament d'informàtica. Va ser-ne el president durant 20 anys. El 2013 encara hi participava activament en recerca, sobretot en entorns virtuals^[6] i visualització científica.^[7]

En una entrevista de 2010^[8] a la revista Wired, li van preguntar a Brooks "què considerava que era el seu major assoliment tecnològic", i va respondre "la decisió més important que vaig prendre fou canviar la sèrie IBM 360 d'un byte de 6 bits a 8 bits, permetent així l'ús de lletres minúscules. Aquest canvi es va propagar a tot arreu".

El 1995 es va publicar una edició de "20è aniversari" de The Mythical Man-Month amb quatre capítols addicionals.^[9]

A més de The Mythical Man-Month^[2] Brooks va escriure o coescriure molts llibres i articles^[4] com Automatic Data Processing,^[10] No Silver Bullet,^[11] Computer Architecture,^[12] i The Design of Design.^[13]

Les seves contribucions a la interacció persona-ordinador es descriuen al web sobre pioners de l'HCI de Ben Shneiderman.^[14]

Servei públic

Brooks va ser membre de nombroses juntes nacionals i comitès del govern dels Estats Units.^[15]

• Defense Science Board (1983–86)
• Membre, Artificial Intelligence Task Force (1983–84)
• President, Military Software Task Force (1985–87)
• Membre, Computers in Simulation and Training Task Force (1986–87)
• National Science Board (1987–1992)

Premis i honors

En ordre cronològic:^[15]

• Fellow, Institute of Electrical and Electronics Engineers (1968)
• Premi McDowell per Contribucions Excel·lents a l'Art per Ordinador, IEEE Computer Group (1970)
• Computer Sciences Distinguished Information Services Award, Information Technology Professionals (1970)
• Guggenheim Fellowship per estudis sobre arquitectura informàtica i els factors humans dels sistemes informàtics, Cambridge University, Anglaterra (1975)
• Membre, Acadèmia Nacional d'Enginyeria (1976)
• Fellow, Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1976)
• Premi Pioner de la Informàtica, IEEE Computer Society (1982)
• Medalla Nacional de Tecnologia i Innovació (1985)
• Thomas Jefferson Award, Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill (1986)
• Distinguished Service Award, Association for Computing Machinery (1987)
• Harry Goode Memorial Award, American Federation of Information Processing Societies (1989)
• Membre estranger, Acadèmia Reial Neerlandesa de les Arts i les Ciències (1991)^[16]
• Doctor Honorari de Ciència Tècnica, Institut Federal Suís de Tecnologia, ETH Zurich (1991)
• Medalla John von Neumann, Institute of Electrical and Electronics Engineers (1993)
• Fellow (initial inductee), Association for Computing Machinery (1994)
• Distinguished Fellow, British Computer Society (1994)
• Membre estranger de la Royal Academy of Engineering, Regne Unit (1994)
• Premi Allen Newell, Association for Computing Machinery (1994)
• Bower Award and Prize in Science, Franklin Institute (1995)
• CyberEdge Journal Annual Sutherland Award (April 1997)
• Premi Turing, Association for Computing Machinery (1999)
• Membre, Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (2001)
• Va rebre el premi Fellow del Museu d'Història de la Informàtica, per les seves contribucions a l'arquitectura informàtica, els sistemes operatius i l'enginyeria de programari.^[17] (2001)
• Premi Eckert-Mauchly, Association for Computing Machinery and The Institute of Electrical and Electronics Engineers–Computer Society (2004)
• IEEE Virtual Reality Career Award (2010)

El gener de 2005 va dictar la Conferència Turing sobre "Col·laboració and Telecol·laboració en Disseny".