G

lletra de l'alfabet llatí From Wikipedia, the free encyclopedia

G
Remove ads

La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants. Rep el nom de ge. Els romans usaven la C, K i Q per a escriure el so /k/; la C havia adoptat també el so /g/, i el professor Espuri Carvili Ruga va donar difusió a la lletra G, que ja es coneixia anteriorment, per diferenciar la consonant gutural g de la C, afegint-li una petita lletra gamma a la C, i la va inserir entre la F i la H,[1] per analogia a l'ordre de l'alfabet grec (que allà tenia la zeta Z entre digamma F i eta H).

Remove ads

Fonètica

Representa el fonema oclusiu velar sonor /g/ davant les lletres a (gas), o (gos), u (agut, l (gla) i r (gra). Per convenció ortogràfica, hom recorre al dígraf gu per a representar aquest fonema davant de e (guerra) i i (guineu). També hom recorre al dígraf amb dièresi a la ü, per a representar-lo quan va seguit del fonema wau seguit alhora de e o de i (és a dir, /gwe/ (aigües), /gwi/ (pingüí).

Representa la fricativa postalveolar sonora de l'alfabet fonètic internacional davant les lletres e (gerro) i i (ginesta). En certs dialectes del valencià, es fa servir altres fonemes com l'africada postalveolar sonora (/dʒ/) o l'africada postalveolar sorda (tʃ).

Excepcionalment, pot representar el mateix fonema prepalatal africat (tʃ) en mots com desig, mig i trepig i altres que contenen el dígraf ig.

Remove ads

Significats de G

(lol)

Remove ads

Símbols derivats o relacionats

Més informació Caràcter, Descripció ...

Referències

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads