Gabriela Sabatini
tennista professional argentina From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Gabriela Beatriz Sabatini (Buenos Aires, 16 de maig de 1970) és una jugadora de tennis argentina, amb dedicació professional des del gener de 1985 fins a l'octubre de 1996. Va guanyar la majoria de campionats d'alt nivell en circuit femení, entre els quals destaquen el US Open 1990 en categoria individual i el Torneig de Wimbledon 1988 en dobles, i una medalla de plata als Jocs Olímpics de 1988. A finals dels 1980 va llançar una línia de fragàncies en col·laboració de l'empresa alemanya Muelhens.
Remove ads
Biografia
Sabatini va néixer a Buenos Aires filla de Beatriz i Osvaldo, executiu de General Motors. Té un germà més gran. L'any 2003 va adquirir la nacionalitat italiana "ius sanguinis" perquè el seu besavis paterns (David Sabbatini i Rosa Vivani) eren d'origen italià i van emigrar a Argentina a finals del segle xix com molts altres italians.[1]
Des de la seva retirada (amb 26 anys), Sabatini ha seguit promocionant les seves línies de perfums i ha treballat amb organitzacions per ajudar els infants i lluitar contra la pobresa (UNICEF, UNESCO i Special Olympics). L'any 2006 fou admesa a l'International Tennis Hall of Fame per la seva trajectòria esportiva.
Actualment resideix a Buenos Aires i Boca Raton (Estats Units). No ha estat mai casada ni té descendència.
És molt tímida i això l'afectà especialment quan era jove, ja retirada va admetre que en diverses ocasions havia perdut algun partit per evitar parlar amb la premsa o fer el discurs després de guanyar un torneig, sovint perdia en semifinals per arribar el més lluny possible.[2][3]
Remove ads
Torneigs de Grand Slam
Individual: 3 (1−2)
Dobles: 4 (1−3)
Remove ads
Jocs Olímpics
Individual
Carrera professional
Sabatini el 1985 va esdevenir la participant més jove en una semifinal individual del Grand Slam, en classificar-se per a aquesta ronda del Torneig de Roland Garros quan només tenia 15 anys i tres setmanes d'edat, tot i que fou eliminada, per la fins aquell moment, cinc vegades campiona Chris Evert. Setmanes abans havia sorprès al món en arribar a la seva primera final al torneig de Hilton Head, quan ocupant aleshores el lloc 38è del rànquing, va eliminar en una mateixa setmana Zina Garrison (9a del món), Pam Shriver (5a) i Manuela Maleeva (4a), perdent la final davant de Chris Evert, però no sense abans sorprendre per potència i talent la nord-americana, qui aquell mateix dia va dir de Sabatini «És el més semblant a Evonne Goolagong que he conegut».
Al començaments de l'any següent, es va ficar per primera vegada al selecte grup de les «top ten», lloc d'on no se n'aniria sinó fins a la seva retirada deu anys més tard. El 1988 van començar els seus més grans triomfs, ja que aquest any es va imposar per primera vegada al Masters femení, a més a més d'aconseguir el primer dels seus quatre títols a l'Internazionali d'Italia a Roma. Aquest mateix any va aconseguir la medalla de plata als Jocs Olímpics de Seül on va ser abanderada de la delegació Argentina. Aquest mateix any també va eliminar per primera vegada la seva rival clàssica Steffi Graf a la final del torneig Boca Ratón a més a més d'eliminar-la també a les semifinals d'MPS Group Championships.
El 1990 Sabatini havia guanyat 14 títols oficials inclòs el Masters, però cap del Grand Slam. Al juny d'aquest any contracta com a entrenador al brasiler Carlos Kirmair i comença aleshores el millor període de la seva carrera tenística. El 8 de setembre d'aquest any guanya l'Open dels Estats Units derrotant a la final a Steffi Graf per 6/2 i 7/6.[4] Arriba al novembre a la final del Masters perdent davant la iugoslava Monica Seles al primer partit a la història del tennis femení a 5 sets.
El 1991 Sabatini va tenir un excel·lent exercici guanyant 5 títols per al mes de maig i perfilant-se com una de les favorites als títols a Roland Garros i Wimbledon, arribant a la final d'aquest últim on havia guanyat en dobles el 1988 en parella amb Steffi Graf. El 10 de maig de 1992 Sabatini derrotava a la final de l'Obert d'Itàlia a la quasi imbatible número 1 del món Monica Seles, obtenint així el seu 25è títol i jugant potser el millor nivell de la seva carrera tenística. Es perfilava com una de les favorites a obtenir el torneig Roland Garros, però a partir d'aquest moment la carrera de Sabatini va entrar en un gradual declivi.
Malgrat bons resultats a la resta de la temporada 92' a l'any següent per primera vegada des de 1985 no va obtenir cap títol. Durant la temporada 1994 els resultats tampoc es donaven, i ja molts creien que la seva carrera acabava. Tanmateix Sabatini va sorprendre una vegada més al món en adjudicar-se per segona vegada el Masters derrotant a la final a Lindsay Davenport. En el seu debut del torneig Sabatini va derrotar a Martina Navrátilová, estant aquest l'últim partit oficial de la txeca.
El gener de 1995 guanya en Sydney el seu últim títol professional eliminant novament a Davenport. Va anunciar el seu retir del tennis el 24 d'octubre de 1996 al Madison Square Garden de Nova York, la ciutat dels seus més grans triomfs. Sabatini és la dona que en més ocasions ha vençut a Steffi Graf: 11 vegades.
L'any 2000 rep el Premi Konex de Brillant a la millor esportista de la dècada atorgat per la Fundació Konex.
Remove ads
Palmarès: 41 (27−14)
Individual: 55 (27−28)
Dobles: 30 (14−16)
.svg){kind=small}
Remove ads
Trajectòria
Individual
Dobles
Remove ads
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads