Gaidonnayita

La gaidonnayita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor de Gabrielle "Gai" Donnay (1920-1987), química, mineralogista i cristal·lògrafa. Va treballar durant vint anys al laboratori geofísic de la Carnegie Institution de Washington i posteriorment a la Universitat McGill de Mont-real, al Canadà. A la tesi del seu doctorat va resoldre la complexa estructura de la turmalina, així com altres estructures posteriorment.

Gaidonnayita
Fórmula química	Na₂ZrSi₃O₉(H₂O)₂
Epònim	Gabrielle Donnay
Localitat tipus	pedrera Poudrette, Mont Saint-Hilaire, La Vallée-du-Richelieu RCM, Montérégie, Quebec, Canadà
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DM.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DM.15
Dana	59.2.2.3
Heys	14.10.7
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 11,740Å; b = 12,82oÅ; c = 6,691Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	incolor, pot ser groc clar, marró clar o marró, gris clar, gris verd
Macles	[012] comunes
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	vítria, subvítria, cerosa
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent
Densitat	2,67 g/cm³ (mesurada); 2,70 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,570 a 1,575 nβ = 1,590 a 1,593 nγ = 1,596 a 1,605
Birefringència	δ = 0,026 a 0,030
Pleocroisme	no pleocroica
Angle 2V	mesurat: 53° a 59°
Dispersió òptica	r < v forta
Fluorescència	verd brillant sota ona curta i ona llarga
Impureses comunes	Ti, Nb, Ca, K
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1973-008
Any d'aprovació	1973
Símbol	Gdn
Referències	[1]

Característiques

La gaidonnayita és un silicat de fórmula química Na₂ZrSi₃O₉(H₂O)₂O.^[2] Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1974. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. És el dimorf ortoròmbic de la catapleiïta.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gaidonnayita pertany a «09.DM - Inosilicats amb 6 cadenes senzilles periòdiques» juntament amb els següents minerals: stokesita, calciohilairita, hilairita, komkovita, sazykinaïta-(Y), pyatenkoïta-(Y), georgechaoïta, chkalovita, vlasovita, revdita, scheuchzerita i terskita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la pedrera Poudrette, al Mont Saint-Hilaire, a Montérégie (Quebec, Canadà). A banda d'altres localitats al Quebec, també ha estat descrita a Austràlia, el Brasil, Groenlàndia, Noruega, Portugal, Rússia i els Estats Units.