Ghar El Melh

Ghar El Melh o Ghar El Meleh (àrab: غار الملح, Ḡār al-Milḥ, literalment ‘Gorga de la Sal’, per unes salines properes) és una ciutat de Tunísia, a la governació de Bizerta. El seu nom en època colonial fou Porto Farina. El municipi té 5.018 habitants. És capçalera d'una delegació amb 17.890 habitants (cens del 2004).

Ghar El Melh

Tipus	municipalitat de Tunísia i Imada
Lloc
37° 10′ 00″ N, 10° 11′ 00″ E
País	Tunísia
Governacions	governació de Bizerta
Delegació	delegation of Ghar El Melh (en)
Capital de	delegation of Ghar El Melh (en)
Població humana
Població	19.477
Identificadors descriptius
Codi postal	7033
Lloc web	commune-gharelmelh.gov.tn

Situació

Està situada a la costa sud de la península de Raf Raf, entre el Djebel Nadour (34 metres) i la badia o llacuna que es forma al sud-oest del cap Ras Sidi Ali al-Makki, badia que rep també el nom de Ghar El Melh i abans de Porto Farina, i que antigament fou una llacuna però avui està oberta al mar. La platja de Sidi Ali al-Makki es troba a l'est de la ciutat i es perllonga cinc quilòmetres en aquesta direcció. Més enllà hi ha el Djebel Edmina, on hi ha el mausoleu de Sidi Ali al-Makki, lloc de pelegrinatge. A la zona mateixa del cap hi ha el mausoleu de Sidi Hadj Mbarek.

Economia

L'activitat econòmica és la pesca i l'agricultura i en els darrers anys una mica de turisme que es trasllada des de la costa nord.

Història

Fundada pels fenicis, en època clàssica va portar el nom de Rusucmona i va servir com a port d'Útica.

A l'edat mitjana fou una base del corsaris barbarescs. El 1534 els espanyols hi van construir una fortalesa per posar fre a la pirateria, però els corsaris van reprendre aviat la tasca. Al segle següent s'hi van construir tres fortaleses. Tot i així, els pirates barbarescs no foren eliminats fins al 1654, per obra del britànic Robert Blake; aleshores es convertí en base de pirates britànics i maltesos.

El 1770 el port fou bombardejat pels francesos durant un conflicte amb el bei de Tunísia. El port fou pràcticament abandonat el 1818. El 1834 va esclatar l'arsenal d'un pirata maltès i part del port i la ciutat foren destruïts. El bei Ahmed I (1837-1855) va posar fi a la pirateria i va construir un fortí a la ciutat, utilitzant el port per al comerç (1838), però la darrera iniciativa no va prosperar i va acabar esdevenint un port de pesca.

Vers el 1881 els forts otomans foren transformats en presons civils (karraka). El 1922 les tres fortaleses foren classificades com a monument històric però van seguir essent presons fins al 1964. El 1975 es va construir un nou port obert directament a la mar i el vell port fou pràcticament abandonat, limitat només a la pesca a la llacuna. Les fortaleses foren restaurades el 1990.

Administració

És el centre de la delegació o mutamadiyya homònima, amb codi geogràfic 17 61 (ISO 3166-2:TN-12), dividida en quatre sectors o imades:^[1]

• Ghar El Meleh (17 61 51)
• Bajou (17 61 52)
• Ousja (17 61 53)
• Zouaouine (17 61 54)

Al mateix temps, forma una municipalitat o baladiyya (codi geogràfic 17 16),^[2] que s'estén per dos dels quatre sectors o imades de la delegació o mutamadiyya:^[3]

• Ghar El Meleh (17 61 51)
• Bajou (17 61 52)