Glaucocroïta

La glaucocroïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'olivina. Rep el seu nom del grec γλαυκός blau cel i χρώσις colorant, en al·lusió al seu color.

Glaucocroïta
Glaucocroïta (color rosat) amb wil·lemita (verd) i franklinita (negre)
Fórmula química	CaMn2+SiO₄
Epònim	blau cel i color
Any descobriment	1899
Localitat tipus	mina Franklin, Franklin, Districte miner de Franklin, Comtat de Sussex, Nova Jersey, Estats Units
Classificació
Categoria	silicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AC.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AC.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/A.04
Dana	51.3.2.3
Heys	14.18.14
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 4,92Å; b = 11,14Å; c = 6,5Å;
Grup espacial	grup espacial Pbnm
Color	gris blavós, rosa, marró o blanc
Exfoliació	no observada
Duresa (Mohs)	6
Lluïssor	vítria, resinosa
Diafanitat	opaca
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,679 a 1,686 nβ = 1,716 a 1,723 nγ = 1,729 a 1,736
Birefringència	δ = 0,050
Angle 2V	mesurat: 61°, calculat: 60°
Dispersió òptica	mitja
Fluorescència	no en té
Impureses comunes	Fe, Zn, Pb, Mg
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1899
Símbol	Glc
Referències	[1]

Característiques

La glaucocroïta és un nesosilicat de fórmula química CaMn²⁺SiO₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1975. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la glaucocroïta pertany a «9.AC - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6]» juntament amb els següents minerals: faialita, forsterita, kirschsteinita, laihunita, liebenbergita, tefroïta, monticel·lita, brunogeierita, ringwoodita i chesnokovita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1899 a la mina Franklin, a Franklin, al comtat de Sussex de Nova Jersey (Estats Units). També ha estat descrita a Suècia, Sud-àfrica, Rússia, Namíbia i Japó.