Goethita

La goethita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup del diàspor. Va rebre el nom l'any 1806 per Johann Georg Lenz en honor al naturalista alemany Goethe (1749-1832), més conegut com a escriptor del romanticisme.

Goethita
Fórmula química	α-FeOOH
Epònim	Johann Wolfgang von Goethe
Localitat tipus	mina Hollertszug Herdorf, Daaden-Herdorf, districte d'Altenkirchen, Renània-Palatinat, Alemanya
Classificació
Categoria	minerals òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.FD.10
Nickel-Strunz 9a ed.	4.FD.10
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/F.04a
Dana	6.1.1.2
Heys	7.20.5
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 4,608 Å; b = 9,956 Å; c = 3,0215 Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	negre, negre marronós, marró-negre, marró vermellós
Exfoliació	perfecta
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5 a 5,5
Lluïssor	adamantina, semimetàl·lica, sedosa, mat
Color de la ratlla	marró groguenc, groc-taronja, groc ocre
Diafanitat	translúcid, opac
Densitat	4,27 a 4,29 g/cm³⁺ (mesurada); 4,18 g/cm³⁺ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 2,260 a 2,275 nβ = 2,393 a 2,409 nγ = 2,393 a 2,409
Birefringència	δ = 0,133 a 0,134
Pleocroisme	fort
Angle 2V	calculat: 20°
Dispersió òptica	relativament forta r>v
Impureses comunes	Mn
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1980 s.p.
Símbol	Gth
Referències	[1]

Característiques

La goethita és un hidròxid de fórmula química α-Fe³⁺O(OH). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic bipiramidal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5 a 5,5. És polimorfa de la feroxihita i de la lepidocrocita.

Formació i jaciments

És l'òxid de ferro simple més comú, sent un producte de la meteorització de nombrosos minerals que contenen ferro. Va ser descrita per primera vegada en mostres de la mina Hollertszug Herdorf, situada a Daaden-Herdorf, dins el districte d'Altenkirchen (Renània-Palatinat, Alemanya).