Golfa

La golfa (usualment usat en plural, les golfes) és el nivell més alt de l'habitatge, un sostre fals situat directament sota la teulada, d'una casa de pagès. Aqueix espai és destinat a guardar-hi herba i serveix també per a dormir-hi els mossos, car és fresc a l'estiu i molt calent a l'hivern. Disposa d'obertures per a airejar, sovint aquestes obertures prenen forma d'arquacions.^[1] S'hi solia accedir de fora estant amb una escala de fusta accessòria, de manera que, llevant-la, aquesta peça romangués isolada i inaccessible.

Golfes restaurades de la casa Batlló.

Són de significat afí encara entresolat (sostret o terrabastall: cambra dividida parcialment o totalment per un sostre) o sostremort (part d'un edifici entre el sostre del nivell superior i la teulada o coberta, o antosta quan és per a mals endreços) i mansarda (apartament sota un sostre inclinat).

A pagès s'utilitzen sovint com a magatzem (especialment herba de farratge), per a eixugar roba i diversos aliments (patates, hortalisses, blat de moro). Les golfes poden contenir alguna cambra.

Etimologia

Golfa ve de l'àrab 'gurfa', ‘habitació’, en català antic i valencià algorfa. També es coneix com a algorfa^[2] (valencià).

També es coneix com andana al País Valencià,^[3] i cap de casa al català nord-occidental (Andorra, Pirineus).^[4]