Grumman F9F Panther

El Grumman F9F Panther és un dels primers avions de combat navals a reacció de la Marina dels Estats Units.

Grumman F9F Panther

Tipus	F9F Panther/Cougar (en) i caçabombarder
Fabricant	Grumman Corporation
Primer vol	21 novembre 1947
Dimensions	3,8 () × 11,3 () m
En servei	1949  –  1958
Operador/s	US Navy    Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica    Marina argentina
Construïts	1.382

Disseny i desenvolupament

El primer prototip del Panther va volar el 21 de novembre de 1947, al comandament hi havia el pilot de proves Corky Meyer.^[1] Els motors de reacció dissenyats als Estats Units en aquell moment, com l'Allison J33 i el Westinghouse J34, tenien una baixa fiabilitat.^[2] Per això la marina dels Estats Units va demanar que s'utilitzés el turbojet britànic Rolls-Royce Nene, que a més era més potent amb 22,2 kN d'empenyiment. Aquest motor seria produït sota llicència a Pratt & Whitney amb la designació J42. Com que els dipòsits del buc i ales eren insuficients es va optar per muntar un dipòsit de combustible fix a cada extrem alar. Això també va millorar la capacitat de gir de l'avió.^[3]

Variants

Dos F9F-2B a Corea.

F9F-5 of VF-111 al portaavions Lake Champlain (CV-39) el 1953.

F9F-5P, variant de reconeixement aeri.

F9F durant les proves de proveïment en vol.

XF9F-2

Prototips, només se'n van fabricar dues aeronaus.

F9F-2

Primera versió de producció, propulsada per un motor de reacció Pratt & Whitney J42, 567 aeronaus fabricades.

F9F-2B

Versió modificada amb suports alars per a coets i bombes. Tots els avions de la versió F9F-2 hi van ser modificats.

F9F-2P

Versió desarmada de reconeixement aeri. Versió utilitzada a Corea amb 36 aeronaus fabricades.

XF9F-3

Prototip de l'F9F-3, només se'n va fabricar un.

F9F-3

Versió propulsada pel motor Allison J33, com a "pla B" per si fallava el desenvolupament del nou motor J42. Se'n van fabricar 54, tots van ser remotoritzats amb el J42 i la versió redesignada a F-9B l'any 1962.

XF9F-4

Dos prototips per al desenvolupament de la versió F9F-4.

F9F-4

Versió amb un fuselatge més llarg, amb major capacitat de combustible, i propulsada pel motor J33 (tot i que la majoria serien remotoritzats amb el J42). Versió redesignada F-9C el 1962, 109 caces encarregats però acabats en la versió F9F-5.

F9F-5

Variant de l'F9F-4 però propulsada amb el motor Pratt & Whitney J48, 616 fabricats. Redesignada a F-9D el 1962.

F9F-5P

Versió desarmada de reconeixement aeri, 36 avions fabricats. Va ser redesignada com a versió RF-9D el 1962.

F9F-5K

Després de la retirada del servei operatiu diversos F9F-5 van ser convertits en avions teledirigits per a ser destruïts en entrenament. Redesignada a QF-9D el 1962.

F9F-5KD

Versió per al control de drons objectiu F9F-5K. Redesignada a DF-9E el 1962.

Operadors

Argentina

• Armada Argentina

Estats Units

• United States Navy
• United States Marine Corps

Especificacions (F9F-5 Panther)

Visió esquemàtica d'un F9F Panther.

Dades de United States Navy Aircraft since 1911^[4]

Característiques generals

• Tripulació: 1
• Longitud: 11,8 m
• Envergadura: 11,6 m
• Alçada: 3,7 m
• Pes buit: 4.603 kg
• Pes carregat: 8.492 kg
• Motor: 1× turbojet Pratt & Whitney J48-P-6A , 27,8 kN

Rendiment

• Velocitat màxima: 932 km/h
• Velocitat de creuer: 774 km/h
• Sostre de servei: 13.045 m
• Ràtio d'ascens: 25,86 m/s

Armament

• Metralladores: 4 canons automàtics de calibre 20x110 mm AN/M3, amb 190 cartutxos cadascun (760 en total)

Cultura popular

L'avió de combat F9F Panther apareixia a la pel·lícula Els ponts de Toko-Ri produïda el 1954 i ambientada en la Guerra de Corea. Els protagonistes ere William Holden, Grace Kelly, Mickey Rooney i Fredric March.

A la pel·lícula de 1990 La caça de l'Octubre Roig, s'utilitzen imatges reals d'un F9F, estavellant-se al portaavions USS Midway (CV-41), representat un F-14A Tomcat.

Vegeu també

• Grumman F-9 Cougar
• Grumman XF10F Jaguar
• Hawker Sea Hawk
• McDonnell F2H Banshee