Guàrdia d'Assalt
cos policial espanyol creat durant la Segona República Espanyola From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El Cos de Seguretat i Assalt, anomenat popularment Guàrdia d'Assalt, va ser un cos policial espanyol creat durant la Segona República Espanyola, predecessor de les actuals unitats antiavalots.[1] Es va crear el 9 de febrer de 1932 i el seu primer cap va ser el tinent coronel Agustín Muñoz Grandes.[2][3] La Guàrdia d'Assalt estava organitzada militarment. Els efectius es distribuïen per les principals ciutats en unitats equivalents a una companyia (devers 150 guàrdies) manades per un capità. L'armament bàsic d'aquest cos consistia en carrabines Màuser model 1893 i pistoles Astra M900.[4] La seva funció principal era el manteniment de l'ordre públic i actuava normalment en cas d'aldarulls. A diferència dels altres cossos policials de l'època, no tenia com a funció principal perseguir la delinqüència.
Remove ads
Història
Durant el bienni d'esquerres (1931-1933) es van produir una sèrie de reformes i conflictes. El govern republicà estava convençut que l'exèrcit era una de les institucions espanyoles que necessitava una profunda transformació, de manera que es convertís en un exèrcit professional i democràtic. Amb aquest objectiu al cap Manuel Azaña va decidir de crear l'escala de complement i la Guàrdia d'Assalt, perquè esdevingués una força d'ordre públic fidel a la República.[2] Durant la Guerra Civil espanyola majoritàriament es va mantenir fidel al govern, que el 27 de desembre de 1936 la va fusionar amb la Guàrdia Civil.[5] En acabar la guerra, el cos resultant de la fusió va ser dissolt pel govern del general Franco, i amb els membres dels antics cossos policials fidels al nou règim es varen fundar els ens següents:[6][7]
- Cuerpo General de Policia, amb els antics membres del Cuerpo de Investigación y Vigilancia
- Policia Armada, amb el personal procedent de la Guardia de Seguridad i la Guàrdia d'Assalt.
- Guàrdia Civil, en la qual s'unificaren els cossos de la Guàrdia Civil i de Carrabiners.
Remove ads
Referències
Bibliografia
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads