Partit Conservador de Noruega

EL Partit Conservador de Noruega (en noruec: Høyre) és un partit polític conservador noruec fundat el 1884 per Emil Stang. El partit és membre de la Unió Internacional Demòcrata. Erna Solberg, de la ciutat de Bergen, ha estat la presidenta del partit des del 2004. Jan Tore Sanner de Bærum i Erling Lae d'Oslo són els vicepresidents. Henrik Asheim és el president de l'organització juvenil, Unge Høyre i Peter Schwarz és el president d'Høyre Studenterforbund, una organització per a estudiants que donen suport al partit.

Partit Conservador de Noruega

(nb) Høyre (en) Conservative Party of Norway (se) Olgešbellodat
Lema	«Muligheter for alle»
Dades
Nom curt	H i H
Tipus	partit polític
Ideologia	conservadorisme liberal
Alineació política	centredreta
Forma jurídica	forening/lag/innretning
Història
Creació	25 agost 1884
Activitat
Membre de	Partit Popular Europeu Unió Internacional Demòcrata
Membres	29.584 (2022)
Governança corporativa
Seu	Stortingsgata, 20 Oslo (Noruega)
Presidència	Erna Solberg (2004–cap valor)
Secretari general	Tom Erlend Skaug (en) Tom Erlend Skaug (en) (2020–)
Òrgan de premsa	Høyres Avis (en) (1979–1992) Tidens tegn (en) (1993–2000)
Joventuts	Norwegian Young Conservatives (en)
Format per	Agder Høyre (en)
Storting	36 / 169
Altres
Color
Lloc web	hoyre.no

Història

Kaci Kullmann Five va ser elegida líder del Partit Conservador en 1991, però va dimitir després dels mals resultats del partit a les eleccions legislatives noruegues de 1994,^[1] i Jan Petersen va assumir el control del partit, en un moment de conflictes interns.^[2] Høyre va quedar segon a les eleccions legislatives noruegues de 2001 i va participar del govern de coalició encapçalat pel democristià Kjell Magne Bondevik.^[3] Des del maig de 2004 Erna Solberg és la Presidenta del Partit Conservador després que Jan Petersen decidís no presentar-se a una nova reelecció com a líder conservador.^[4] El govern va perdre la seva base parlamentària a les eleccions generals del 2005, quan els conservadors van rebre el 14,1% dels vots i el govern va passar a mans del Partit Laborista de Jens Stoltenberg.^[5]

Solberg fou nomenada Primera Ministra de Noruega en un govern de coalició en minoria del Partit Conservador amb el Partit del Progrés després de les eleccions legislatives noruegues de 2013.^[6] El bloc conservador de Solberg va guanyar les eleccions legislatives noruegues de 2017 amb 7 escons de marge respecte la coalició roja-verda i va continuar com a Primera Ministra.^[7] El govern de coalició es va ampliar el 14 de gener de 2018, quan es va arribar a un acord per incloure el Partit Liberal,^[8] i es va ampliar encara més el 22 de gener de 2019 quan el Partit Democristià es va unir a la coalició. El 20 de gener de 2020, el Partit del Progrés va anunciar la retirada del govern per la decisió d'acollir la família d'un nen malalt sirià incloent la seva mare, una ciutadana noruega membre d'Estat Islàmic.^[9] Solberg concedí la victòria del centre-esquerra a les eleccions legislatives noruegues de 2021^[10]

El 13 de novembre de 2022, Solberg va anunciar que continuaria com a líder del partit i seria la seva candidata a primera ministra a les eleccions legislatives noruegues de 2025.^[11] A les eleccions locals de 2023, els conservadors van obtenir la majoria de vots per primera vegada des de 1924.^[12]

Ideologia

El conservadorisme ha estat la ideologia oficial des de la formació en el 1884, però avui dia es considera un partit conservador liberal.

Resultats electorals

Storting

Any	Vots			Escons		Govern	Pos.
	#	%	± pp	#	±
1885	33,284	36.6	0.6	30 / 114	1	Oposició	2n
1888	36,564	38.7	2.1	51 / 114	21	Oposició (1888)	1r
						Minoria (1889-91)
1891	50,059	49.2	10.5	35 / 114	16	Oposició	2n
1894	81,462	49.3	0.1	40 / 114	5	Oposició	= 2n
1897	77,682	46.7	2.6	25 / 114	15	Oposició	= 2n
1900	96,092	40.8	5.9	31 / 114	6	Oposició	= 2n
1903	106,042	44.8	4.0	47 / 117	16	Coalició (1903–05)	= 2n
						Coalició (1905–06)
1906	Dins el Partit de Coalició		12.0	36 / 123	26	Oposició	2n
1909	175,388	41.5	8.7	64 / 123	29	Oposició (1909–10)	1r
						Coalició (1910-12)
1912	162,074	33.2	8.3	24 / 123	40	Coalició (1912–13)	2n
						Oposició (1913-15)
1915	179,028	29.0	4.2	21 / 123	3	Oposició	= 2n
1918	201,325	30.4	1.4	49 / 126	28	Oposició (1918–20)	= 2n
						Coalició (1920-21)
1921	301,372	33.3	2.9	57 / 150	8	Oposició (1921–23)	1r
						Coalició (1923-24)
1924	316,846	32.5	0.8	54 / 150	3	Oposició (1924–26)	= 1r
						Coalició (1926-27)
1927	240,091	24.0	8.5	31 / 150	23	Coalició (1927–28)	3r
						Oposició (1928-30)
1930	327,731	27.4	3.4	44 / 150	13	Oposició	2n
1933	252,506	20.2	7.2	30 / 150	14	Oposició	= 2n
1936	310,324	21.3	1.1	36 / 150	6	Oposició	= 2n
1945	252,608	17.0	4.3	25 / 150	11	Oposició	= 2n
1949	279,790	18.3	1.3	23 / 150	2	Oposició	= 2n
1953	327,971	18.6	0.3	27 / 150	4	Oposició	= 2n
1957	301,395	18.9	0.3	29 / 150	2	Oposició	= 2n
1961	354,369	20.0	1.1	29 / 150	=	Oposició	= 2n
1965	415,612	21.1	1.1	31 / 150	2	Coalició (1965–69)	= 2n
1969	406,209	19.6	1.5	29 / 150	2	Coalició (1969–71)	= 2n
						Oposició (1971-73)
1973	370,370	17.4	2.2	29 / 155	=	Oposició	= 2n
1977	563,783	24.8	7.4	41 / 155	12	Oposició	= 2n
1981	780,372	31.7	6.9	53 / 155	12	Minoria (1981–83)	= 2n
						Coalició (1983-85)
1985	791,537	30.4	1.3	50 / 157	3	Coalició (1985–86)	= 2n
						Oposició (1986-89)
1989	588,682	22.2	8.2	37 / 165	13	Coalició (1989–90)	= 2n
						Oposició (1990-93)
1993	419,373	17.0	5.2	28 / 165	9	Oposició	3r
1997	370,441	14.3	2.7	23 / 165	5	Oposició	4t
2001	534,852	21.2	6.9	38 / 165	15	Coalició	2n
2005	372,008	14.1	7.1	23 / 169	15	Oposició	3r
2009	462,465	17.2	3.1	30 / 169	7	Oposició	= 3r
2013	760,232	26.8	9.6	48 / 169	18	Coalició	2n
2017	732,897	25.0	1.8	45 / 169	3	Coalició (2017–18)	= 2n
						Coalició (2018–19)
						Coalició (2019–20)
						Coalició (2020-21)
2021	607,316	20.5	4.5	36 / 169	9	Oposició	= 2n

Líders del partit

• Emil Stang, 1884-1889
• Christian Homann Schweigaard, 1889-1891
• Emil Stang, 1891-1893
• Christian Homann Schweigaard, 1893-1896
• Emil Stang, 1896-1899
• Francis Hagerup, 1899-1902
• Ole L. Skattebøl, 1902-1905
• Edm. Harbitz, 1905-1907
• Fredrik Stang, 1907-1911
• Jens Bratlie,^[13] 1911-1919
• Otto B. Halvorsen, 1919-1923
• Ivar Lykke, 1923-1926
• Carl Joachim Hambro, 1926-1934
• Johan H. Andresen, 1934-1937
• Ole Ludvig Bærøe, 1937-1940
• Arthur Nordlie, 1945-1950
• Carl Joachim Hambro, 1950-1954
• Alv Kjøs, 1954-1962
• Sjur Lindebrække, 1962-1970
• Kåre Willoch, 1970-1974
• Erling Norvik, 1974-1980
• Jo Benkow, 1980-1984
• Erling Norvik, 1984-1986
• Rolf Presthus, 1986-1988
• Kaci Kullmann Five, 1988
• Jan P. Syse, 1988-1991
• Kaci Kullmann Five, 1991-1994
• Jan Petersen, 1994-2004
• Erna Solberg, 2004-