Hallaca
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La hallaca[1] és un tamal[2][3] tradicional de Veneçuela.[4][5][6][7][8][9] Consisteix en una pasta de farina de blat de moro assaonada amb brou de gallina o de pollastre i pigmentada amb onoto o arxiota, farcida amb cuinat de carn de cap de bestiar, porc i gallina o pollastre. Algunes versions de les hallacas, tradicionalment en zones costaneres, porten una presa sencera.[10] Porten també olives, panses, tàperes, patata, pastanaga, pebre roig i ceba, i són embolicades de forma rectangular en fulles de plàtan, per a finalment ser lligades amb pabilo o pita i bullides en aigua.[11] És un dels plats nacionals de Veneçuela, malgrat que és típic de la temporada nadalenca, es pot servir en qualsevol moment de l'any.[12]
La hallaca també és preparada amb farina de blat de moro processada de manera industrial. Anteriorment, es preparava de pasta casolana, pelant el blat de moro, és a dir, sense concha ni pela, i mòlta en un molí de taula. El tipus de pasta pot variar segons la regió, essent en regions més rurals usada la manera tradicional amb blat de moro picat o mòlt.[10] Els ingredients de la hallaca varien d'acord amb les regions del país com els Andes, Centre, Orient i Occident.
Remove ads
Origen
La hallaca va néixer en les comunitats marginades durant l'època colonial de Veneçuela. Els esclaus negres i indígenes preparaven el plat amb les sobres de menjar que deixaven els seus amos, i es preparava més que tot en els camps de recol·lecció de cacau, blat de moro i plàtan. Després del festí dels amos blancs, els esclaus negres i els indígenes es reunien al voltant de fogueres, ajuntaven les sobres de menjar, feien un menjar cuinat i l'embolicaven en fulles de plàtan fumades, essent això un símbol d'unió en comú entre les races que perdura avui dia i es manifesta en les famílies veneçolanes en èpoques nadalenques com una tradició.
La hallaca continua de ser fonamentalment la mateixa d'ençà mitjan segle xviii, almenys en la seva versió de Caracas.[11]
"Les hallacas nadalenques són el símbol central de les festes de desembre dels veneçolans; una representació col·lectiva que agrupa les famílies veneçolanes en un esdeveniment familiar que se situa fora de l'espai-temps de la vida quotidiana. Les hallacas nadalenques constitueixen per als veneçolans una representació simbòlica que els caracteritza, cohesiona i identifica culturalment; la qual cosa es manifesta per mitjà d'un ritu de comensalitat". (Gómez, Jorge Enrique. 2018:1)
Etimologia
.jpg)
En el llibre Lexicón o Vocabulari de la llengua general espanyola del Perú, escrit per fra Domingo de Sant Tomàs i publicat a Valladolid en 1560, s'exposa la paraula hallaca com d'origen quítxua i definida com un pollastre tendre «d'aviram, generalment, abans que tingui ploma».[13] En vista de la trajectòria de la paraula, no sembla versemblant que sigui la precursora de l'actual paraula, evidenciat a més per les anotacions de Marcos Augusto Morínigo en el seu Diccionari d'americanismes (1985), que relaciona el mot hallaca amb el terme 'ayacá' de les llengües tupí-guaraní, que significa embolcall, farcell i últimament cistella en l'idioma guaraní sud-occidental.[13]
La denominació hayaca o hallaca també s'usa en ciutats colombianes com Barranquilla i Cúcuta, així com en els Plans Orientals (Arauca, Casanare i Meta), i a l'Equador per a designar un plat similar.[14]
Quan els ingredients del farciment són barrejats amb la pasta els donen el nom de bollos de hallaca o encara bollos navideños o simplement bollos).[15]
En algunes regions de Veneçuela se'n diu també tungas, principalment en zones andines.[16]
Remove ads
Vegeu també
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads