Hectàrea
unitat de mesura de superfície From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
L'hectàrea és una unitat de mesura de superfície del sistema mètric decimal equivalent a 100 àrees. El seu símbol és ha[1] (no pas Ha) i s'empra des del 1795, quan s'introduí a França, en la mesura de superfícies agrícoles i forestals. Actualment, és fora del Sistema Internacional d'Unitats (SI) però el seu ús és acceptat amb el SI i equival a 1 hectòmetre quadrat (hm²) o a 10 000 metres quadrats (m²). Tanmateix, no es pot combinar amb els múltiples i submúltiples d'aquest sistema.[2][3]
El sistema mètric decimal o, simplement, “sistema mètric”, és un sistema d'unitats basat en el metre i en el gram, en el qual els múltiples i submúltiples d'una unitat de mesura estan relacionats entre si per múltiples o submúltiples de 10. Prefixos grecs s'elegiren pels múltiples de 10: miria (10 000), kilo (1 000), hecto (100) i deca (10); i prefixos llatins pels submúltiples: milli (0,001), centi (0,01) i deci (0,1).[4]
Remove ads
Història

La mesura de la superfície, concretament la superfície terrestre, ha estat durant molt de temps important en l'agricultura, la silvicultura, la planificació urbana i la propietat de la terra. Alguns dels primers tipus de mesura de la superfície terrestre eren el que es podria anomenar «mesures elàstiques». Aquestes mesuraven una quantitat que satisfeia les necessitats de la societat que les utilitzava, per exemple, la superfície de terra que es podia llaurar en un dia, que era necessària per mantenir un nombre d'animals o que donaria una determinada collita. Aquestes unitats de superfície terrestre variaven en mida segons paràmetres d'entrada com ara la maquinària feta servir, la qualitat del sòl, el clima i el terreny. Per això, les unitats elàstiques podien ser fàcilment explotades pels rics i poderosos.[5]
La Revolució Francesa de 1789 propicià l'avinentesa de materialitzar el designi llargament debatut de substituir el caòtic garbuix que representaven els milers de patrons de mesura tradicionals per un sistema racional fonamentat en múltiples de deu. L'any 1791, l'Assemblea Nacional Francesa comanà a l'Acadèmia Francesa de les Ciències que posés remei al desordre imperant en el sistema francès de pesos i mesures. Hom resolgué que el nou sistema es fonamentaria en un patró físic natural, a fi d'assegurar-ne la immutabilitat.[4]

L'Acadèmia optà per la longitud equivalent a la deumilionèsima part d'un quadrant d'un cercle màxim de la Terra, mesurat sobre el meridià que transita per París. Un ardu mesurament, que es perllongà durant sis anys, dirigit per personalitats insignes com ara Jean Baptiste Delambre (1749-1822), Jean-Dominique de Cassini (1748-1845), Pierre Méchain (1744-1804) i Adrien-Marie Legendre (1752-1833), entre d'altres, a fi de determinar l'arc de meridià comprès entre Barcelona i Dunkerque (França), acabà per fornir un valor de 39,37008 polzades per a la nova unitat, la qual rebria la denominació de metre[4] (manllevat del llatí mètrum ‘mesura, especialment la d’un vers’, i aquest, del grec μέτρον métron ‘mida’, ‘mesura’).[6]
Després d'haver-lo adoptat França el 7 d'abril de 1795 es convertí en el sistema d'unitats de mesura més usat al món. A Espanya, el metre s'adoptà com unitat fonamental de longitud per la Llei del 19 de juliol de 1849. Aquest any es creà a aquest efecte un òrgan consultiu del Govern, la Comissió de Pesos i Mesures, els treballs de la qual donaren lloc a les equivalències entre els pesos i mesures espanyols i el sistema mètric, publicant-se tals equivalències per Reial Ordre de 9 de desembre de 1852. A Barcelona, s'aplica des de 1871.[7] Finalment, el Reial decret de 14 de novembre de 1879 establí l'obligatorietat d'aquest sistema d'unitats a partir de juliol de 1880 per tot l'estat espanyol.[8]
En el sistema mètric s'establí l'àrea com a unitat de superfície, equivalent a 100 m² i únicament un múltiple i un submúltiple, l'hectàrea (100 àrees = 10 000 m²) i la centiàrea (0,01 àrees = 1 m²). ‘Hectàrea’ prové d'anteposar el prefix hecto-, del francès hecto-, i aquest derivat del mot grec ἑκατόν hekatón ‘cent’,[9][10] al mot àrea, del llatí area ‘pati o superfície sense edificar’.[11]

La formalització del Sistema Internacional d'Unitats (SI) a l'11a Conferència General de Pesos i Mesures el 1960 distingí correctament entre les unitats base del SI, les unitats derivades del SI i els prefixos del SI per primera vegada. Això tengué l'efecte de relegar algunes unitats a un estatus no SI. En el primer fullet del SI, aquestes es denominaven «unitats fora del sistema internacional». Dins d'aquesta secció, el litre i la tona —noms especials per al volum 1 dm3 i la massa 1 Mg, respectivament— es llistaren com a «unitats en ús amb el SI», mentre que les unitats àrea i hectàrea es trobaven a la categoria inferior d'«unitats acceptades temporalment (per al seu ús amb el SI)». En edicions posteriors del fullet del SI, aquesta última categoria es va reformular lleugerament, però l'hectàrea i la unitat àrea mantingueren un estatus inferior al litre i la tona. Això canvià el 2006 a la 8a edició del fullet SI, on la categoria «unitats no SI acceptades per al seu ús amb el SI» incloïa el litre, la tona i l'hectàrea. Tanmateix, la unitat àrea havia desaparegut completament del fullet SI, sense aparèixer ni tan sols a la llista d'«altres unitats no SI». A la 9a edició del fullet SI del 2019, la secció sobre unitats que no són del SI se simplificà encara més, conservant només la llista d'«unitats que no són del SI acceptades per al seu ús amb el SI», amb l'hectàrea inclosa de nou però no la unitat àrea.[5]
L'hectàrea (1 ha = 1 hm² = 10⁴ m² ) està idealment situada entre el metre quadrat (1 m² = 10⁻⁴ ha) i el quilòmetre quadrat (1 km² = 10⁶ m² = 100 ha) per proporcionar un espaiat més precís i facilitar valors numèrics a «l'escala humana» entre 0,1 i 100 per a la mesura de l'àrea. Per tant, sembla sensat que s'hagi mantingut l'hectàrea. En ús des del 1795, l'hectàrea és una unitat familiar l'ús de la qual està profundament arrelat en les comunitats agrícola, forestal, urbanística i de gestió del territori. En moltes jurisdiccions és la unitat de mesura legal per a aquestes disciplines. També és lleugerament més fàcil d'utilitzar en la comunicació escrita i verbal que l'alternativa del SI: hectàrees en ha, en contraposició als hectòmetres quadrats en hm².[5]
Remove ads
Usos


L'hectàrea s'usa habitualment per a mesurar la superfície de finques agrícoles i altres terrenys menors en extensió que una ciutat. S'empra a la majoria dels països per mesurar grans extensions de terra,[12] i és unitat legal en tota la Unió Europea[13] i Austràlia (des del 1970).[14][15] Tanmateix, el Regne Unit,[16] els Estats Units, Myanmar[17][18] i part del Canadà fan servir l'acre al seu lloc.
Les dades agrícoles (tipus de cultius, producció, tractaments fitosanitaris…) s'expressen actualment en quantitats per hectàrea. Per exemple, el 2021 a Catalunya es cultivaren: 154 574 ha d'ordi, 135 698 ha de farratges, 104 502 ha d'olivera, 103 149 ha de blat, 94 350 ha de fruiters, 53 962 ha de vinya i 37 819 ha de blat de moro.[19] També s'empra per a quantificar l'extensió de les superfícies cremades per incendis forestals,[20][21] extensió dels parcs fotovoltaics,[22] superfícies forestals[23] i d'altres.

Algunes places i la seva superfície aproximada en hectàrees són:[24]
- Plaça d'Espanya (Palma) ~1 ha.
- Trafalgar Square (Londres) ~1 ha.
- Plaça Major (Madrid) ~1 ha.
- Plaça Catalunya (Barcelona) ~2 ha.
- Praça do Comércio (Lisboa) ~3 ha.
Remove ads
Equivalències
Una hectàrea equival a:

Sistema Internacional
Altres unitats dels Països Catalans
Altres unitats internacionals
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads
