Hummus

L'hummus (àrab: حمص بطحينة, ḥummuṣ bi-ṭaḥīna) és un puré de cigrons aixafats^[1] amb una forquilla o en un morter amb una pasta de farina de sèsam anomenada tahina, amb oli d'oliva, all, i suc de llimona, que sol presentar-se adornada amb pebre vermell (paprika).

No s'ha de confondre amb Humus.

Hummus

Hummus amb oli i suc de llimona
Característiques
País d'origen	Orient Pròxim
Detalls
Tipus	condiment, puré i mashed chickpea (en)
Ingredients principals	mashed chickpea (en) , oli d'oliva, all, tahina i suc de llimona

L'hummus és una menja típica de tota la zona que va des de Grècia fins a Aràbia, incloent-hi Xipre, Turquia, Armènia, el Líban, Síria, Palestina i Israel la popularitat de la qual s'estén a tot el món.^[2] És un dels plats vegetarians més nutritius.^[3]

En àrab, hummus significa simplement ‘cigró’. El que coneixem nosaltres com a humus en diuen hummus bi-tahina (‘cigró amb pasta de sèsam’) o mussàbbaha.^[4] Al Magrib hi ha preparacions que reben el mateix nom, sense la tahina, simplement amb oli de sèsam (harira).

Història

L'hummus es considera sovint un «plat nacional» no oficial d'Israel, el que reflecteix la seva enorme popularitat i importància entre tota la població israeliana.^[5] Els investigadors d'Israel ho descriuen com una apropiació de la cultura libanesa, ^[6] palestina o àrab.^[7] Segons Ofra Tene i Dafna Hirsone hi va tenir un paper important la industrialització de l'hummus elaborat per empreses privades israelianes vers el 1958.^[8][9]

Encara que l'hummus ha format part tradicionalment de la gastronomia dels jueus mizrajíes que vivien en territoris de parla àrab, el plat també es va popularitzar entre els immigrants. La historiadora Dafna Hirsch descriu l'adopció de l'hummus en la dieta d'aquests immigrants com a part d'un intent de barrejar-se i mimetitzar-se amb l'entorn de l'Orient Mitjà,^[10] mentre que el sociòleg Rafi Grosglick destaca la importància dels seus aspectes saludables en la seva dieta.^[11] En els últims anys, la identitat àrab de l'humus ha esdevinigut un símbol de la seva autenticitat, donant fama a pobles arab-israelians com Abu Gosh o Kafr Yasif. Per això s'ha impulsat els viatges a pobles àrabs i drusos més remots del nord de la regió de Galilea per viure experiències culinàries.^[5][12]